Elogi a la natura: la plenitud de l'Univers
Obertura del 24è Aplec del Santuari de l’Ecologia de Gallifa diumenge, 6 de juny del 10 Lluís Planas Herrero Elogi a la naturalesa: La plenitud de l’Univers. Voldria començar amb una corranda, a l’estil del grup Manel:) La natura és la mare que a tots ens va parir; i li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí… Parlar de la naturalesa és parlar de nosaltres, per tant, elogiar-la, és elogiar-nos a tots i a Tot. No n’hi ha per menys. Quan contemplem l’Univers sencer, és a dir, si no només el mirem, sinó que també el veiem de veritat, només podem fer dues coses: callar davant de tanta grandesa, de tanta meravella inabastable, o bé elogiar-la pels descosits, com ha fet des de sempre cada cultura a la seva manera. Mn. Dalmau ens dona perspectiva, en el seu text d’enguany, del poc temps que fa que existim com a humans i de la llarguíssima travessa de l’evolució de l’Univers des del seu darrer inici conegut, l’Esclat inicial (l’anomenat Big bang), que es va produir, segons els entesos,