Apunts sobre Comunitat
I. Xavier Espar i Lluís Planas, Cardedeu, gener 2003 Idees prèvies La comunitat com a idea advàitica (que no existeix dicotomia entre matèria i esperit). Matèria/estructura/forma: lògica de la matèria: quantificable, finita Contingut/funció/esperit: l’essència de la forma, lògica de l’Esperit, infinit, tot o res, qualitatiu, inquantificable. Tot el que és de l’Esperit no té límits (l’estima, etc...); vessa. Una praxis (acció) sense teoria és activisme (sense resultats a llarg termini, respostes reactives). Una teoria sense praxis esdevé estèril; no transforma. Existeix un equilibri entre la lògica de l’esperit i de la matèria; no hi pot haver incompatibilitat sinó complementarietat. No són oposats. Si desitges allò que no és “teu” (sigui una persona, petroli, diners,...) de segur que generarà conflicte. L’esperit ha de determinar la forma d’expressió material, ha d’inspirar l’acció del subjecte, el món. La Bona Nova és que l’Esperit és autodeterminant sobre les lle