La mort de l'univers
La fi de l’Univers Una de les grans preguntes és si l’espècie humana ens en sortirem, si el món continuarà evolucionant, si l’univers es continuarà desplegant. Si des del gran esclat de la llavor inicial (Plasma) al llarg de 13.500 milions d’anys l’univers no ha deixat de desplegar-se a base de milers i milions d’experiments, molts d’ells fallits per trobar a cada nou pas un encert, un salt quàntic endavant, ¿què ens ha de fer pensar que, ara que ja hem assolit el nivell de metazou-home (individu humà), l’univers no se’n sortirà per fer el penúltim salt cap a la consolidació de la “societat humana”, com una comunitat de nacions madures, on cada comunitat nacional és feta de comunitats territorials i veïnals (troncals) madures, fetes, al seu temps, de comunitats de llar madures, integrades aquestes per individus madurs? I després, el darrer glop, el darrer salt quàntic de l’evolució fins assolir el Món ple, el seu màxim desplegament i plenitud, la compleció d’aquest bateg del cosmos d