El somni ha germinat

I els ritmes de les gents que arreu caminen en silent.              

buscant nous senyals dels temps;            

i en aquest futur sense valor creat per mil cervells                 

sembla que trontolla tot.      

 

Si en algun lloc, entre la pols, s’amaga alguna por                   

ja no importa, ja no importa, no.                 

 

I veient com ja tot és mort,               

amb els ulls bojos plens de son,                 

quan tot s’ha ensorrat davant tothom.      

 

I caient en la foscor,  

víctimes dels ídols d’or,              

quan els amants han marxat lluny d’aquí              

amb el nou vent.           

 

I els crits de milers d’esclaus segueixen ressonant            

cridant que el somni ha germinat.      

 

El somni ha germinat, ha germinat  

aquell vell somni ha germinat. 

Lluís Planas (lletra de cançó, 1992)