Passen les dècades i els humans, davant les injustícies, davant les opressions, davant la mala gestió dels afers públics -que vol dir que ens afecten i per tant són responsabilitat de tots- encara no sabem fer gaire més que comentar-ho en tertúlies de cafè o radiofòniques o, en el millor dels casos, organitzar queixes col·lectives en l'espai públic en forma de manifestacions o d'accions de denúncia o reivindicatives. Són senyal que estem vius i que no ens conformem, si bé els seus resultats, en no anar més enllà de la queixa, rarament porten al canvi desitjat. Hi ha altres vies més evolucionades de canviar la realitat que ja necessitem aprendre i incorporar en un nou paradigma socio-polític que ja demana veure la llum. «L’enorme energia, desgast, coratge i risc que comporten les mobilitzacions sostingudes davant l’actual grau de repressió demanen que se sospesi quin objectiu estratègic persegueixen» Vegeu l'article publicat a Nació Digital el 30 d'octubre del 19 Mobil...
