Lluís Planas Herrero

Aquestes són les primeres entrades del canal de Telegram Camí Cargol ♾🌀 Lluís Planas: https://t.me/camicargol Benvinguts sigueu a aquest nou canal que feia temps que volia activar! Aquí hi vull anar posant escrits, vídeos, poemes, activitats, referències interessants,... de temes relacionats amb el que Xirinacs va sintetitzar en l'espiral del camí a la plenitud . Per això li he posat aquest nom de "camí cargol" (l'espiral, la simplicitat de dur l'essencial a sobre, ritme lent i orgànic,...) Les 4 estacions  d'aquest camí de vida en les 3 dimensions del nostre ésser gran , estan resumides en aquest dibuix (adaptat i actualitzat del que va fer Xirinacs):  Aquesta espiral s'emmarca en el Globàlium , el model o mapa global de la realitat que ens va llegar Xirinacs, l'obra magna filosòfica que va anar confegint al llarg de tota la seva vida. Per tant, inclou aspectes individuals (l'alliberament del jo, art, diàleg i consens; mística; vocació i realitza

  Escric aquest article pels volts del 24 de juny, la Diada nacional dels Països Catalans, la nostra estimada i malmesa nació mil·lenària, Pirineu amunt i Horta avall, del Ponent a mar enllà. No crec que sigui gens casual que sigui pels volts del solstici d'estiu: la màxima proximitat al sol, la màxima llum, la diada del foc, aquell foc que purifica l'or i crema la palla. Això determina de segur el nostre destí i la nostra vocació com a nació davant del món:   🔥Ser un poble que, com tots els pobles i éssers, triem si ser or o palla.   🔥Ser un poble sorprenentment creatiu, resistent i resilient, malgrat l'enorme opressió que patim de fa segles.   🔥Ser per caminar, per ser lliures a fi de poder fer un país just i per aportar la nostra veu, dons i compromís al món, entre ells, mostrar un nou camí d'alliberament als milers de pobles oprimits de la terra. Quins creieu vosaltres que són aquests dons i aportació com a nació al món?  Ho provarem de

Per començar aquesta fascinant exploració a la que ens el mapa del camí individual i col·lectiu a la plenitud, a partir de l'acte d'homenatge i comiat a l'actor lloretenc Fermí Reixach, us proposo d'entrar en la fase "deixar-se fondre" (hivern) per la portella de l'ART , deixant per altres entrades la porta més racional. Mireu amb quina bellesa i delicadesa evoca la cantautora Anna Andreu el silenci místic, la presència subtil i corprenedora de la llum, la inesperada visita de l'ocell, el sospir d'un absent ben present... "Quietud": I uns poemes que brollen d'aquest espai del SUBJECTE, el Ser lliure, tant l'individual com el JO SÓC col·lectiu i universal. Un Jo que es deixa atraure i fondre en la llum o consciència universal no-dual d'on tot brolla (el Noümen, si mireu l'espiral del Globàlium). Aquest poema tant curtet, el més curt que he fet mai, d'un sol mot, pot vibrar tant si el deixem ressonar, que esdevé tot un

La sega de la civada ens parla de la collita de la llavor sembrada. Junt amb l'esforç humà, la màgia i generositat de la natura, fan el miracle: i ens ho recorden també tots els arbres: Descobrir quin és el fruit de cada individu i poble, ja és cosa de cadascú i de l'art de la vida:) . La saviesa popular ho sap i ens ho llega perquè ho cantem i ho transmetem als infants i joves, com canta i balla aquesta escola valenciana:  El ball de la civada   . Descobrir quin és el fruit de cada individu i poble, ja és cosa de cadascú i de l'art de la vida:) . Moltes dites populars ens parlen sàviament del camí a la plenitud, del camí del fruit: Allò que sembres, reculls. Qui no sembra no recull. No tothom que sembra cull, però mai no cull qui no sembra. Tal faràs, tal trobaràs (llei del karma a la catalana😄). Qui sembra vents, recull tempestes.  / Qui guanya amb violència, sembra llavors de futures guerres (molt vigent avui😪) Qui bé sembra, bé cull. Tot torna. Tot allò de cor donat

Vídeo introductori al camí a la plenitud de forma molt sintètica (20 minuts). Veureu que aquest enfocament és una meravella, perquè ajuda a ordenar interiorment el propi camí de vida, a comprendre el dels altres i a veure que només entre tots configurem el camí comú que ens pot dur a un món millor i a la plenitud. Aquesta visió gran ens eixampla la consciència molt més enllà del jo individual en el que ens han/hem empresonat. Recordar i viure realment dins nostre que som poble (nació de comunitats fetes d’individus), humanitat (de nacions) i natura (d’espècies), i que ho som tant o més que individus, ens eixampla i ens fa immensos, a tots nivells. Per això considero un regal d’alt nivell poder disposar d’una visió global del camí de vida. I saber que només cal deixar-se guiar per l’energia de cada estació per transitar-lo i donar un sentit profund a la pròpia existència, cadascú des del que és i amb els seus dons i vocació. Disposar d’un mapa vital del camí a la plenitud no és doncs te

Dins del marc de l'estudi i relació entre Ramon Llull, Verdaguer i Xirinacs que han fet els alumnes del darrer curs del Grau de Filologia Catalana de la UB, i convidat per l'Albert Soler, aquest és el vídeo de la conferència sobre les aplicacions pràctiques i relació amb el Globàlium del camí a la plenitud del poble, fent més èmfasi en la dimensió comunitària - nacional. Donada la gran profunditat i vigència del tema, tot i la seva durada de més d'una hora, ve a ser com una segona sessió, després d'altres vídeos d'introducció més generals, del que podria ser un curs sencer per anar desplegant cada fase d'aquest camí filosòfic, social, espiritual, vivencial i de creixement personal i col·lectiu. Cada etapa o estació d'aquest camí es tractarà en successius vídeos. Poso aquí dues gravacions de la mateixa ponència: Gravació amb les diapositives de la presentació en pantalla: El mateix vídeo des de càmara general:  Àudio (parcial) de la conferència: àudio ponènci

La societat evoluciona i a la llengua, com a instrument de relació, se li demana que reflecteixi aquesta evolució. Integrar la creixent consciència i reivindicació de la igualtat entre gèneres és un repte evident que tenen les llengües en aquest nou mil·leni. El fet que en llengües com la nostra la forma genèrica coincideixi amb el gènere masculí, genera un efecte de preeminència masculina. Això fa que, si bé lingüísticament això no és un problema, perquè cada llengua resol els gèneres a la seva manera, sí que ho és per cada cop més sectors de la societat. Governs, escoles, universitats, moviments socials, etc. busquen solucions diverses per evitar aquest efecte, generant manuals de llenguatge no sexista, amb solucions de vegades un pèl forçades i sovint criticades pels entesos en la llengua.  En aquest article faig una exercici diferent per resoldre-ho, a mode de pura exploració de solucions gens ortodoxes: o bé s’assumeix que, tal i com preveu la nostra llengua, quan emprem el genèri