Camí Cargol IV: Hivern (fase fusió)

HIVERN

Ja arriba l'hivern!

tot ell va vestit:

de neu i de glaç,

de boira i de nit.

A l'arbre hi ha una fulla que està ja

a punt de caure

i l'últim raig del dia, que ho sap,

encar la daura.

Per començar aquesta fascinant exploració a la que ens el mapa del camí individual i col·lectiu a la plenitud, us proposo d'entrar en la fase "deixar-se fondre" (hivern) per la portella de l'ART, deixant per altres entrades la porta més racional.

Mireu amb quina bellesa i delicadesa evoca la cantautora Anna Andreu el silenci místic, la presència subtil i corprenedora de la llum, la inesperada visita de l'ocell, el sospir d'un absent ben present... "Quietud":

La importància del deixar-se fondre

Recordar que la fase d'hivern, com les altres 3 fases o estacions del camí a la plenitud, i tal com passa en les estacions de l'any, és imprescindible per assolir aquesta plenitud que podríem dir que és la finalitat de l'existència.

Sense deixar-nos prendre, sense deixar-nos fondre en la dimensió profunda del que Som, en aquest misteri incommensurable del que tot brolla, en aquest amor infinit creador, en aquesta naturalesa profunda de tot el que és, que ens agermana i que ens fa U en el fons i diversos de les formes, difícilment copsarem la grandesa ni sentirem la certesa (fe viscuda, no pas cega) que aquest amor còsmic, aquest misteri infinit que besllumem en tot el que és, és en nosaltres.

És aleshores quan ens delim per obrir-nos-hi i deixar-nos-hi fecundar, sense por, ans al contrari, com el major acte suprem d'entrega i de gaudi a una grandesa que ens transforma i que ens fa immensos.

Així com sense una plena tardor on deixem anar tot llast, tota cadena que ens lligui al fenomen, no podem deixar-nos dissoldre en el mar infinit, tampoc sense aquesta fusió podem renéixer prenyats d'un fruit sempre meravellós i deliciós lliurat al tot que ja sabem que també som.

Vet aquí la importància de la fase mística o de deixar-se fondre en l'Absolut, i el per què totes les tradicions espirituals l'han conreuat i cuidat.

Si no hi ha hivern, no hi pot haver primavera -floriment, fecundació, concepció-, i sense primavera no hi pot haver fruit, plenitud.

Uns poemes que brollen d'aquest espai del SUBJECTE, el Ser lliure, tant l'individual com el JO SÓC col·lectiu i universal, un Jo que es deixa atraure i fondre en la llum o consciència universal no-dual d'on tot brolla (el Noümen, si mireu l'espiral del Globàlium).

Aquest poema tant curtet, el més curt que he fet mai, d'un sol mot, pot vibrar tant si el deixem ressonar -allargant un xic les lletres s i m-, que esdevé tot un poema en sí mateix:

Som

Desplegant aquest Som, em va sorgir aquest altre poema:

Som jo, som tu, som la humanitat i som el món. Som la música i la dansa, som la tela i el pintor. Som la llum i els fotons, Som la soca i som la saba, som la fulla i som l'arrel; som el tronc i som la branca. Som la fusta i som la cendra. Som l'espurna, som la flama i som tió. Som claror, som la brasa i som foscor. Som la terra i som la vida. Som el poble i la nació. Som un rostre i tots els rostres. Som formiga i som tauró. Som somriure i som els llavis. Som l'infinit de cada iris, som la mirada i el misteri de tot allò mirat. Som l'amor i som bateg. Som la força i som tendresa. Som la llàgrima, som el goig i som dolor. Som el terror i l’esperança. Som mà oberta i som perdó. Som l'engruna i la galàxia, som l'albada i la negror. Som l'aigua i som dringar, som el riu i som la llera. Som el fruit i som la flor, som el camp i el llaurador. Som ramat i som pastor. Som l'escola i la saviesa. Som la llengua i la paraula, som l'anhel i som l’acció. Som ara i som l'ara. Som els que som, els que van ser i som els que seran.

Som el buit insuportable i indomable despullat de tot allò que som.

Recordem l'espiral del Camí a la Plenitud (actualitzada en llenguatge actual i relacionada amb les estacions, fases lunars, etc., evolucionant així l'original de Xirinacs):

PEL·LÍCULA

I una perla de pocs minuts (si teniu accés a Filmin): el curtmetratge l'Àngel de Lloret, dirigit per l'artista Neus Dalmau (gran amiga de Xirinacs i nostra). És de les darreres aparicions de Fermí Reixach, on interpreta Verdaguer amb un silenci que amplifica el poema "Ales" que recita de fons de manera corprenedora. Justament en aquest indret on hi ha l'estàtua de l'Àngel, Lloret el va acomiadar el dissabte 15 de juny de 2024 amb un recital obert de poemes en el que vaig tenir el goig de participar.

Una delícia mística (disponible a Filmin): L'àngel de Lloret 

Aquest és el text del primer poema que s'hi recita, "Ales", de Verdaguer:

Jo alçava la maneta a les estrelles, quan era xic com un esqueix d'hisop, atènyer somiava les més belles, les veia tan a prop! Ara só vell, mes de tan altes roses encara, encara lo desig me puny, mirar-me quan les veig tan amoroses, mes ai!, les veig tan lluny! Del cel hermós, per què em mostrau les gales, si no em deixau a sos jardins pujar? Oh mon Déu, oh mon Déu, dau-me unes ales, o preneu-me les ganes de volar.

Fermí Reixach amb la directora del curt, Neus Dalmau

VÍDEO: Camí Cargol fase hivern (resum i eines) -properament-

Pel·lícula. Heu vist Canigó 1883?

Meravella de pel·lícula✨

Veient-la, no us fa ganes de llegir aquesta perla imprescindible, obra sublim de la nostra llengua que és Canigó?

Resulta difícil llegir la 9ena Simfonia o Sagrada Família de la nostra literatura

sense fer exclamacions🤓😍.

Es compten amb els dits d'una mà les cultures del món que han generat epopeies: la catalana n'és una.

Geni Verdaguer💛

https://www.3cat.cat/3cat/canigo-1883/video/6317824/

Vull que aquest amor per Catalunya i el Pirineu

no s'acabi amb una vida transitòria i fonedissa,

sinó que desitjo estimar-la també des d'allí dalt,

com lo vent volant per les altures.

    

Prèviament a CANIGÓ 1883, es va publicar MALEÏDA 1882, una altra perla de fusió mística de- Verdaguer-nació amb la immensitat del Pirineu. Verdaguer, com tota persona i comunitat que se sent tant individu com nació, és l'exemple sublim de la mística de la dimensió col·lectiva nacional, la 2a volta de l'espiral del Camí a la Plenitud que ens llegà Xirinacs.

https://www.3cat.cat/3cat/maleida/video/6042007/

• 
  

• * * *

• 
  

• Més espurnes de mística, de contemplació de l'Absolut que vibra a la rerecambra de tot el que veiem i que no veiem:

• 
  

• Murmura en la nuesa del nostre temple intern

• un himne que és un eco del teu silenci etern.

• Oh tu, que ets, més enllà de les paraules.
  (Màrius Torres)

• Cantaven els ocells a l’alba

• i despertàs l’Amic, qui és l’alba,

• i els ocells finiren llur cant

• i l’Amic morí per l’Amat en l’alba.

• (Ramon Llull)

• 
  

• 
  

• Pel·lícula: “El Gran silenci”

• sobre la vida en la Cartoixa francesa de Montmatre.

• Recordo que Xirinacs me la va recomanar. Ell l'havia anat a veure tot sol al cinema quan es va estrenar, i em va dir que l'havia gaudit tant! La seva vocació ermitana no realitzada hi va vibrar molt. Per això deia que per ell, el seu petit pis de damunt els 4 Gats, al carrer Montsió de Barcelona, era com la seva ermita urbana. Va renunciar a una vida contemplativa, eremítica, perquè l'ètica li demanà la total implicació social que exercí durant tota la seva vida, excepte al moment de la seva mort-ofrena.

• 
  

• 

• https://www.documaniatv.com/social/el-gran-silencio-video_758983239.html

El 1984 el director alemany Phillip Gröning va demanar permís a l'Ordre dels Cartoixans per rodar una pel·lícula a l'interior d'un dels seus monestirs. Li van dir que era massa aviat. Potser més endavant. Setze anys després va rebre una trucada. Havia arribat l'hora...

Els preparatius van portar dos anys, el rodatge un i la postproducció dos més. Han transcorregut, per tant, vint-i-un anys fins a la completa finalització. El Gran Silenci mostra per primera vegada el dia a dia dins del "Gran Chartreuse", el monestir de referència als Alps francesos de la llegendària Ordre dels Cartoixans.

Presentada al Festival de Venècia i premiada al Festival de Sundance (Gran Premi del Jurat) i als Premis del Cinema Alemany (Millor Documental), el film ha estat un gran esdeveniment cultural a Alemanya, Itàlia i Àustria, on ha obtingut gran èxit entre públic i crítica. Una pel·lícula austera, propera a la meditació, al silenci, a la vida en estat pur. Sense música excepte els cants dels monjos, sense entrevistes, sense comentaris, sense material addicional. Cent seixanta minuts de cinema en silenci.

LLIBRE I PEL·LÍCULA "SIS NITS D'AGOST"

Per descomptat, molt recomanable el llibre d’en Jordi Lara “Sis nits d’agost”, sobre la mort de Xirinacs, del que també s’ha fet la pel·lícula, si bé és molt més ric el llibre:

I la pel·lícula:

https://www.ccma.cat/3cat/sis-nits-dagost/video/6173221/

 

ELS CICLES ESTACIONALS

Recordem que els tempos dels diferents cicles estacionals varien segons la naturalesa de l'ésser. Si en la natura cada estació dura 3 mesos, en el dia terrestre aquest cicle dura 24 hores, en cada batec del cor dura poc més d'un segon, en la vida humana dura 20 anys, en la vida d'una nació dura segles, i en una galàxia pot durar milions d'anys.

           

EINES

Eines de les diferents tradicions enfocades a la mística.

Actes d'entrega i de deixar-se atraure i fondre en l’Absolut, Esperit Universal,...

Passar per les fases de CONCENTRACIÓ i MEDITACIÓ per arribar a la CONTEMPLACIÓ de l'Amor Universal que ens habita, inspira i anima.

Contemplació de la natura, posta de sol, colors del cel, remolins de llum a la riera, espurnes de sol al mar, el moviment de les fulles d’un arbre, el lent moviment dels núvols,...

Banyar-se sentint la fusió al mar.

Pujar cim simbòlic amb actitud contemplativa, una muntanya considerada santa, simbòlica, o qualsevol cim que se li vulgui donar aquest sentit.

2a etapa de Vidabona (Sant Amanç i Taga) i els seus mites (Sant Amanç, Sant Jordi, Taga)

Dansa trànsit. Sardana com a cercle harmònic, obert, unificador.

Àpat conjunt.

L’arribada del pelegrinatge o romeria.

Les drogues sagrades amb experiència de totalitat de les diferents cultures (bolets, ayauasca, peyote,...)

Cants de lloança. Salms i altres textos de les diferents tradicions.

Mite del Nadal: acollir per deixar néixer i créixer dins de cada persona i poble la font de Llum, l'Amor còsmic, la divinitat, l’Esperit Universal fins ser-ne plenament posseïts.

A nivell nacional i universal:

Connectar amb el subjecte col·lectiu de la nació on vivim i amb l’ànima del poble. Deixar-la fusionar-se amb l’Esperit Universal. Sentir-se U com a nació amb els altres pobles, amb les altres espècies i amb l’Univers sencer, amb totes les energies i éssers de llum que intueixo o percebo.
Jo puc encarnar l’esperit de la meva nació sencera.
Jo puc encarnar l’esperit del món.

Culminació de pelegrinatges nacionals: en arribar al lloc sagrat (muntanya, santuari, lloc simbòlic…) visualizem la fusió amb l’Esperit Universal com a poble, com a Humanitat, com a espècie amb les altres agermanades, amb les constel·lacions.

Meditació mística nacional
Postura asseguts o altra. Sentir dins, com a nació que també som, la comunió amb tots els pobles, amb la natura, espècies, univers. Respirant, sentir que l’esperit comú entra i surt de mi i de tots els éssers, arbres, planetes i galàxies. Visualitzar la Font de Llum blanca, sanadora, font d’Amor còsmic que m’omple, que amara cada cèl·lula, que em purifica, neteja, eixampla la consciència de sentir el misteri fecundador (esperit) de l’Univers en mi i en tot.

Cercle donant-nos les mans, respirant tots a la una. Un sol cor, un sol bateg, una sola respiració, un sol cos. Som poble.
Obrim el cercle per abraçar i incloure al cercle tots els municipis, comarques, país, nacions (cultures) del món.

Meditació cos nacional.
Postura asseguts o altra. Sentir-se a dins part, com una cèl·lula, de tot el cos i l'ànima de la pròpia nació cultural, juntament  amb totes les comunitats comarcals i municipals i amb totes les dones i homes, infants, joves, adults i vells. Respirant, sento que l’esperit comú entra i surt de mi i de totes elles. Em sento un sol cos, em sento un gran arbre fet de tot el brancam de comunitats territorials i llars i individus.

“Fes-te del color de la terra on siguis” (principi espiritual, deure ètic).

CANÇONS D'HIVERN

            Hi ha moltes cançons que tracten la temàtica de l'amor incondicional -referit en aquest cas a l'amor còsmic, no a l'enamorament o desig-, de l'experiència mística.

Alguns exemples en la nostra llengua:

Àlbum "Les cançons tel·lúriques", de Roger Mas musicant Verdaguer

https://open.spotify.com/album/7nYuPvNgselBx0t148Yysu?si=AjZmwz4-TramOjhIOblX1g

             Cançó: Som (Obrint Pas)

LLISTA: cançons en català sobre la fase de fusió / hivern / mística / deixar-se fondre en la no-dualitat.

LLISTA: un recull més ampli i variat de música i cançons que poden evocar la fase de fusió

VÍDEO "La dimensió profunda de la noviolència"

De fet, l'acció noviolenta gandhiana i xirinaquiana pertany a la fase de l'acció (estiu), i està fonamentada en l'ètica.

Al Globàlium veureu que l'ÈTIca se situa al quadrant de la primavera o fase deixar-se fecundar, atès que l'ètica és, tal i com la definia Gandhi, la consulta interior -des de l'ànima- a tot l'Univers de què és el que més convé en cada cas al bé comú, des d'un punt de vista OBJectiu i Transcendent (NOUmènic).

Tanmateix, en aquesta exposició que vaig fer l'any 22 al centre de meditació Hospitàlia (St. Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental), en tracto la seva dimensió profunda, és a dir, l'Ètica en la que es fonamenta, i des d'aquesta cap a la connexió amb l'amor universal, és a dir, l'expressió pràctica de l'Esperit Universal o Noümen, on rau la unitat de fons -no-dualitat- de tota la realitat.

RESUM GRÀFIC

Per acabar, un resum gràfic d'aquesta fase d'hivern i les seves eines per cadascuna de les 3 dimensions del nostre ésser:

També podeu escoltar un resum sobre MÍSTICA en format d'àudio en els podcasts del programa de ràdio XIRINACS AVUI, guardonats amb el Premi Nacional de Ràdio Associació de Catalunya:

https://lluisplanash.blogspot.com/2022/07/programes-de-radio-xirinacs-avui-premi.html

* * *

Et miro, des d'aquí, 

i et veig a tu,

i em veig a mi,

i l'encís de cada dansa.

I gaudeixo de sentir el teu alè, 

del tacte de la teva mà, 

del calfred de la teva mirada.

I em deleix

el to del teu parlar,

l'art del teu caminar,

i l'escalfor de la teva pell.

I em captiva

el misteri del teu ser,

la llibertat del teu jo,

i el fruit del teu fer.

I em dol i em repta

el mal que ens puguem fer,

el xoc que ens fa allunyar,

i el conflicte que haguem de sanar.

Et miro als ulls, ara de més enllà,

i m’hi veig a mi.

I veig que tu i jo

Som fotons del mateix sol,

Som flames del mateix incendi,

Som guspires del mateix braser.

Que tu i jo

Som gotes de la mateixa pluja,

Som raigs de la mateixa font,

Som dringars del mateix riu.

Que tu i jo

Som grans de la mateixa platja,

Som repics del mateix campanar,

Som globus del mateix alè.

Que tu i jo

Som llet dels mateixos pits,

Som mots de la mateixa parla.

Som alès del mateix respirar.

Que tu i jo

Som onades del mateix mar,

Som fulles del mateix gran arbre,

Som carícies de la mateixa ma.

Que tu i jo

Som petons dels mateixos llavis,

Som sospirs del mateix plaer,

Som fruits del mateix perer.

Que tu i jo

Som plomes de les mateixes ales,

Som aromes de la mateixa flor,

Som colors de la mateixa albada,

Som galàxies del mateix cel.

Que tu i jo

Som maons de la mateixa volta,

Som cèl·lules del mateix cos,

Som mirades dels mateixos ulls,

Som batecs del mateix gran cor.