Per començar aquesta fascinant exploració a la que ens el mapa del camí individual i col·lectiu a la plenitud, us proposo d'entrar en la fase "deixar-se fondre" (hivern) per la portella de l'ART, deixant per altres entrades la porta més racional.
Mireu amb quina bellesa i delicadesa evoca la cantautora Anna Andreu el silenci místic, la presència subtil i corprenedora de la llum, la inesperada visita de l'ocell, el sospir d'un absent ben present... "Quietud":
La importància del deixar-se fondre
Recordar que la fase d'hivern, com les altres 3 fases o estacions del camí a la plenitud, i tal com passa en les estacions de l'any, és imprescindible per assolir aquesta plenitud que podríem dir que és la finalitat de l'existència.
Sense deixar-nos prendre, sense deixar-nos fondre en la dimensió profunda del que Som, en aquest misteri incommensurable del que tot brolla, en aquest amor infinit creador, en aquesta naturalesa profunda de tot el que és, que ens agermana i que ens fa U en el fons i diversos de les formes, difícilment copsarem la grandesa ni sentirem la certesa (fe viscuda, no pas cega) que aquest amor còsmic, aquest misteri infinit que besllumem en tot el que és, és en nosaltres.
És aleshores quan ens delim per obrir-nos-hi i deixar-nos-hi fecundar, sense por, ans al contrari, com el major acte suprem d'entrega i de gaudi a una grandesa que ens transforma i que ens fa immensos.
Així com sense una plena tardor on deixem anar tot llast, tota cadena que ens lligui al fenomen, no podem deixar-nos dissoldre en el mar infinit, tampoc sense aquesta fusió podem renéixer prenyats d'un fruit sempre meravellós i deliciós lliurat al tot que ja sabem que també som.
Vet aquí la importància de la fase mística o de deixar-se fondre en l'Absolut, i el per què totes les tradicions espirituals l'han conreuat i cuidat.
Si no hi ha hivern, no hi pot haver primavera -floriment, fecundació, concepció-, i sense primavera no hi pot haver fruit, plenitud.
Uns poemes que brollen d'aquest espai del SUBJECTE, el Ser lliure, tant l'individual com el JO SÓC col·lectiu i universal, un Jo que es deixa atraure i fondre en la llum o consciència universal no-dual d'on tot brolla (el Noümen, si mireu l'espiral del Globàlium).
Aquest poema tant curtet, el més curt que he fet mai, d'un sol mot, pot vibrar tant si el deixem ressonar -allargant un xic les lletres s i m-, que esdevé tot un poema en sí mateix:
Som
Desplegant aquest Som, em va sorgir aquest altre poema:
Som jo, som tu,
som la humanitat i som el món.
Som la música i la dansa,
som la tela i el pintor.
Som la llum i els fotons,
Som la soca i som la saba,
som la fulla i som l'arrel;
som el tronc i som la branca.
Som la fusta i som la cendra.
Som l'espurna, som la flama i som tió.
Som claror, som la brasa i som foscor.
Som la terra i som la vida.
Som el poble i la nació.
Som un rostre i tots els rostres.
Som formiga i som tauró.
Som somriure i som els llavis.
Som l'infinit de cada iris,
som la mirada i el misteri de tot allò mirat.
Som l'amor i som bateg.
Som la força i som tendresa.
Som la llàgrima, som el goig i som dolor.
Som el terror i l’esperança.
Som mà oberta i som perdó.
Som l'engruna i la galàxia,
som l'albada i la negror.
Som l'aigua i som dringar,
som el riu i som la llera.
Som el fruit i som la flor,som el camp i el llaurador.
Som ramat i som pastor.
Som l'escola i la saviesa.
Som la llengua i la paraula,
som l'anhel i som l’acció.
Som ara i som l'ara.
Som els que som,
els que van ser
i som els que seran.
Som el buit insuportable i indomable
despullat de tot allò que som.
Recordem l'espiral del Camí a la Plenitud (actualitzada en llenguatge actual i relacionada amb les estacions, fases lunars, etc., evolucionant així l'original de Xirinacs):
PEL·LÍCULA
I una perla de pocs minuts (si teniu accés a Filmin): el curtmetratge l'Àngel de Lloret, dirigit per l'artista Neus Dalmau (gran amiga de Xirinacs i nostra). És de les darreres aparicions de Fermí Reixach, on interpreta Verdaguer amb un silenci que amplifica el poema "Ales" que recita de fons de manera corprenedora.
Justament en aquest indret on hi ha l'estàtua de l'Àngel, Lloret el va acomiadar el dissabte 15 de juny de 2024 amb un recital obert de poemes en el que vaig tenir el goig de participar.
Aquest és el text del primer poema que s'hi recita, "Ales", de Verdaguer:
Jo alçava la maneta a les estrelles,
quan era xic com un esqueix d'hisop,
atènyer somiava les més belles,
les veia tan a prop!
Ara só vell, mes de tan altes roses
encara, encara lo desig me puny,
mirar-me quan les veig tan amoroses,
mes ai!, les veig tan lluny!
Del cel hermós, per què em mostrau les gales,
si no em deixau a sos jardins pujar?
Oh mon Déu, oh mon Déu, dau-me unes ales,
o preneu-me les ganes de volar.
Fermí Reixach amb la directora del curt, Neus Dalmau
VÍDEO: Camí Cargol fase hivern (resum i eines) -properament-
Pel·lícula. Heu vist Canigó 1883?
Meravella de pel·lícula✨
Veient-la, no us fa ganes de llegir aquesta perla imprescindible, obra sublim de la nostra llengua que és Canigó?
Resulta difícil llegir la 9ena Simfonia o Sagrada Família de la nostra literatura
sense fer exclamacions🤓😍.
Es compten amb els dits d'una mà les cultures del món que han generat epopeies: la catalana n'és una.
sinó que desitjo estimar-la també des d'allí dalt,
com lo vent volant per les altures.
Prèviament a CANIGÓ 1883, es va publicar MALEÏDA 1882, una altra perla de fusió mística de- Verdaguer-nació amb la immensitat del Pirineu. Verdaguer, com tota persona i comunitat que se sent tant individu com nació, és l'exemple sublim de la mística de la dimensió col·lectiva nacional, la 2a volta de l'espiral del Camí a la Plenitud que ens llegà Xirinacs.
https://www.3cat.cat/3cat/maleida/video/6042007/
* * *
Més espurnes de mística, de contemplació de l'Absolut que vibra a la rerecambra de tot el que veiem i que no veiem:
Murmura en la nuesa del nostre temple intern
un himne que és un eco del teu silenci etern.
Oh tu, que ets, més enllà de les paraules. (Màrius Torres)
Cantaven els ocells a l’alba
i despertàs l’Amic, qui és l’alba,
i els ocells finiren llur cant
i l’Amic morí per l’Amat en l’alba.
(Ramon Llull)
Pel·lícula: “El Gran silenci”
sobre la vida en la Cartoixa francesa de Montmatre.
Recordo que Xirinacs me la va recomanar. Ell l'havia anat a veure tot sol al cinema quan es va estrenar, i em va dir que l'havia gaudit tant! La seva vocació ermitana no realitzada hi va vibrar molt. Per això deia que per ell, el seu petit pis de damunt els 4 Gats, al carrer Montsió de Barcelona, era com la seva ermita urbana. Va renunciar a una vida contemplativa, eremítica, perquè l'ètica li demanà la total implicació social que exercí durant tota la seva vida, excepte al moment de la seva mort-ofrena.
El 1984 el director alemany Phillip Gröning va demanar permís a l'Ordre dels Cartoixans per rodar una pel·lícula a l'interior d'un dels seus monestirs. Li van dir que era massa aviat. Potser més endavant. Setze anys després va rebre una trucada. Havia arribat l'hora...
Els preparatius van portar dos anys, el rodatge un i la postproducció dos més. Han transcorregut, per tant, vint-i-un anys fins a la completa finalització. El Gran Silenci mostra per primera vegada el dia a dia dins del "Gran Chartreuse", el monestir de referència als Alps francesos de la llegendària Ordre dels Cartoixans.
Presentada al Festival de Venècia i premiada al Festival de Sundance (Gran Premi del Jurat) i als Premis del Cinema Alemany (Millor Documental), el film ha estat un gran esdeveniment cultural a Alemanya, Itàlia i Àustria, on ha obtingut gran èxit entre públic i crítica. Una pel·lícula austera, propera a la meditació, al silenci, a la vida en estat pur. Sense música excepte els cants dels monjos, sense entrevistes, sense comentaris, sense material addicional. Cent seixanta minuts de cinema en silenci.
LLIBRE I PEL·LÍCULA "SIS NITS D'AGOST"
Per descomptat, molt recomanable el llibre d’en Jordi Lara “Sis nits d’agost”, sobre la mort de Xirinacs, del que també s’ha fet la pel·lícula, si bé és molt més ric el llibre:
Recordem que els tempos dels diferents cicles estacionals varien segons la naturalesa de l'ésser. Si en la natura cada estació dura 3 mesos, en el dia terrestre aquest cicle dura 24 hores, en cada batec del cor dura poc més d'un segon, en la vida humana dura 20 anys, en la vida d'una nació dura segles, i en una galàxia pot durar milions d'anys.
EINES
Eines de les diferents tradicions enfocades a la mística.
Actes d'entrega i de deixar-se atraure i fondre en l’Absolut, Esperit Universal,...
Passar per les fases de CONCENTRACIÓ i MEDITACIÓ per arribar a la CONTEMPLACIÓ de l'Amor Universal que ens habita, inspira i anima.
Contemplació de la natura, posta de sol, colors del cel, remolins de llum a la riera, espurnes de sol al mar, el moviment de les fulles d’un arbre, el lent moviment dels núvols,...
Banyar-se sentint la fusió al mar.
Pujar cim simbòlic amb actitud contemplativa, una muntanya considerada santa, simbòlica, o qualsevol cim que se li vulgui donar aquest sentit.
2a etapa de Vidabona (Sant Amanç i Taga) i els seus mites (Sant Amanç, Sant Jordi, Taga)
Dansa trànsit. Sardana com a cercle harmònic, obert, unificador.
Àpat conjunt.
L’arribada del pelegrinatge o romeria.
Les drogues sagrades amb experiència de totalitat de les diferents cultures (bolets, ayauasca, peyote,...)
Cants de lloança. Salms i altres textos de les diferents tradicions.
Mite del Nadal: acollir per deixar néixer i créixer dins de cada persona i poble la font de Llum, l'Amor còsmic, la divinitat, l’Esperit Universal fins ser-ne plenament posseïts.
A nivell nacional i universal:
Connectar amb el subjecte col·lectiu de la nació on vivim i amb l’ànima del poble. Deixar-la fusionar-se amb l’Esperit Universal. Sentir-se U com a nació amb els altres pobles, amb les altres espècies i amb l’Univers sencer, amb totes les energies i éssers de llum que intueixo o percebo. Jo puc encarnar l’esperit de la meva nació sencera. Jo puc encarnar l’esperit del món.
Culminació de pelegrinatges nacionals: en arribar al lloc sagrat (muntanya, santuari, lloc simbòlic…) visualizem la fusió amb l’Esperit Universal com a poble, com a Humanitat, com a espècie amb les altres agermanades, amb les constel·lacions.
Meditació mística nacional Postura asseguts o altra. Sentir dins, com a nació que també som, la comunió amb tots els pobles, amb la natura, espècies, univers. Respirant, sentir que l’esperit comú entra i surt de mi i de tots els éssers, arbres, planetes i galàxies.
Visualitzar la Font de Llum blanca, sanadora, font d’Amor còsmic que m’omple, que amara cada cèl·lula, que em purifica, neteja, eixampla la consciència de sentir el misteri fecundador (esperit) de l’Univers en mi i en tot.
Cercledonant-nos les mans, respirant tots a la una. Un sol cor, un sol bateg, una sola respiració, un sol cos. Som poble. Obrim el cercle per abraçar i incloure al cercle tots els municipis, comarques, país, nacions (cultures) del món.
Meditació cos nacional. Postura asseguts o altra. Sentir-se a dins part, com una cèl·lula, de tot el cos i l'ànima de la pròpia nació cultural, juntament amb totes les comunitats comarcals i municipals i amb totes les dones i homes, infants, joves, adults i vells. Respirant, sento que l’esperit comú entra i surt de mi i de totes elles. Em sento un sol cos, em sento un gran arbre fet de tot el brancam de comunitats territorials i llars i individus.
“Fes-te del color de la terra on siguis” (principi espiritual, deure ètic).
CANÇONS D'HIVERN
Hi ha moltes cançons que tracten la temàtica de l'amor incondicional -referit en aquest cas a l'amor còsmic, no a l'enamorament o desig-, de l'experiència mística.
Alguns exemples en la nostra llengua:
Àlbum "Les cançons tel·lúriques", de Roger Mas musicant Verdaguer
De fet, l'acció noviolenta gandhiana i xirinaquiana pertany a la fase de l'acció (estiu), i està fonamentada en l'ètica.
Al Globàlium veureu que l'ÈTIca se situa al quadrant de la primavera o fase deixar-se fecundar, atès que l'ètica és, tal i com la definia Gandhi, la consulta interior -des de l'ànima- a tot l'Univers de què és el que més convé en cada cas al bé comú, des d'un punt de vista OBJectiu i Transcendent (NOUmènic).
Tanmateix, en aquesta exposició que vaig fer l'any 22 al centre de meditació Hospitàlia (St. Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental), en tracto la seva dimensió profunda, és a dir, l'Ètica en la que es fonamenta, i des d'aquesta cap a la connexió amb l'amor universal, és a dir, l'expressió pràctica de l'Esperit Universal o Noümen, on rau la unitat de fons -no-dualitat- de tota la realitat.
RESUM GRÀFIC
Per acabar, un resum gràfic d'aquesta fase d'hivern i les seves eines per cadascuna de les 3 dimensions del nostre ésser:
També podeu escoltar un resum sobre MÍSTICA en format d'àudio en els podcasts del programa de ràdio XIRINACS AVUI, guardonats amb el Premi Nacional de Ràdio Associació de Catalunya:
Aquestes són les primeres entrades del canal de Telegram Camí Cargol ♾🌀 Lluís Planas: https://t.me/camicargol Benvinguts sigueu a aquest nou canal que feia temps que volia activar! Aquí hi vull anar posant escrits, vídeos, poemes, activitats, referències interessants,... de temes relacionats amb el que Xirinacs va sintetitzar en l'espiral del camí a la plenitud . Per això li he posat aquest nom de "camí cargol" (l'espiral, la simplicitat de dur l'essencial a sobre, ritme lent i orgànic,...) Les 4 estacions d'aquest camí de vida en les 3 dimensions del nostre ésser gran , estan resumides en aquest dibuix (adaptat i actualitzat del que va fer Xirinacs): Aquesta espiral s'emmarca en el Globàlium , el model o mapa global de la realitat que ens va llegar Xirinacs, l'obra magna filosòfica que va anar confegint al llarg de tota la seva vida. Per tant, inclou aspectes individuals (l'alliberament del jo, art, diàleg i consens; mística; vocació i realitza...
Vídeo introductori al camí a la plenitud de forma molt sintètica (20 minuts). Veureu que aquest enfocament és una meravella, perquè ajuda a ordenar interiorment el propi camí de vida, a comprendre el dels altres i a veure que només entre tots configurem el camí comú que ens pot dur a un món millor i a la plenitud. Aquesta visió gran ens eixampla la consciència molt més enllà del jo individual en el que ens han/hem empresonat. Recordar i viure realment dins nostre que som poble (nació de comunitats fetes d’individus), humanitat (de nacions) i natura (d’espècies), i que ho som tant o més que individus, ens eixampla i ens fa immensos, a tots nivells. Per això considero un regal d’alt nivell poder disposar d’una visió global del camí de vida. I saber que només cal deixar-se guiar per l’energia de cada estació per transitar-lo i donar un sentit profund a la pròpia existència, cadascú des del que és i amb els seus dons i vocació. Disposar d’un mapa vital del camí a la plenitud no és doncs te...
Escric aquest article pels volts del 24 de juny, la Diada nacional dels Països Catalans, la nostra estimada i malmesa nació mil·lenària, Pirineu amunt i Horta avall, del Ponent a mar enllà. No crec que sigui gens casual que sigui pels volts del solstici d'estiu: la màxima proximitat al sol, la màxima llum, la diada del foc, aquell foc que purifica l'or i crema la palla. Això determina de segur el nostre destí i la nostra vocació com a nació davant del món: 🔥Ser un poble que, com tots els pobles i éssers, triem si ser or o palla. 🔥Ser un poble sorprenentment creatiu, resistent i resilient, malgrat l'enorme opressió que patim de fa segles. 🔥Ser per caminar, per ser lliures a fi de poder fer un país just i per aportar la nostra veu, dons i compromís al món, entre ells, mostrar un nou camí d'alliberament als milers de pobles oprimits de la terra. Quins creieu vosaltres que són aquests dons i aportació com a nació al món? Ho ...