Camí Cargol - V: fase primavera (fecundació, propòsit)
INTRODUCCIÓ
La fase que anomenem primavera és aquella etapa de la vida en la que sentim que comencem o recomencem quelcom nou, nous projectes, relacions, propòsits vitals.
És també descobrir la vocació el naixement del nou fruit gràcies a la prèvia mort i a la saba universal que l’empeny per dins. L’arbre només es deixa fer per aquesta força que l’empeny des de dins.
Energia d’apertura, flexibilitat. Renaixement. Regeneració. Florir de la vida, dels projectes, de les relacions. Obrir-nos a noves energies. Construir de nou.
Vidència, oracles, tarots, senyals diürns-sincronicitats, del cos i dels somnis. Intuïcions. Guiatge. Element aire. Estat gas. Ment. Dona: preovulació.
Deixar-se inspirar; la primavera És des d’aquesta mort de l’ego i fusió amb la consciència universal quan l’ètica regeix el món i ens dicta, a través de la silenciosa veu interior, la qual és tot l’univers que ens xiuxiueja dins nostre, el que més convé en cada pas, en cada decisió, en cada fer o no fer, en cada acció diferent i única per a cada moment i cinrcusmtància, sempre canviants.
“Mostra’ns Llum sempre el millor camí. Omple’ns de saviesa a cada pas, a cada batec”.
Cada ésser té dons diferents, d’on brolla la vocació al servei de la seva comunitat. Aquesta se sincronitza amb les necessitats del lloc, comunitat i temps que viu. De vegades pot entroncar-se amb la tradició familiar, i d’altres no.
Cada cultura, ètnia, nació també té dons i vocacions diferents al servei de la comunitat de nacions de la Terra.
I cada espècie també aporta diferents dons i rols als ecosistemes. Si té aquesta consciència universal, ho farà en harmonia i esperit de servei.
Intro VOCACIÓ (al Mirador o Triangle)
En la tradició oriental (Advaita-Vedanta), el dharma o l’acció correcta té a veure amb allò pel qual has estat cridat en aquesta vida segons la teva naturalesa. Tot i que segons el vedanta, l’objectiu final de tots els éssers és realitzar la unió divina, s’entén que pel camí, cadascú té els seus objectius intermedis que el motiven en aquesta vida. El fet de sincronitzar les teves vocacions i inquietuds actuals amb l’objectiu final, és el que constitueix fonamentalment el dharma de cadascú.
Res és mèrit nostre més que l’acte de dir sí o no. Tota la resta són dons.
Textos del dietari final (n’hi ha uns quants de potents!)
Mites del Camí VB d’aquesta fase: Sant Martí de Tous.
Eines enfocades a la vocació/profecia:
Meditació d'oferir-se i d'escolta. Postura i actitud interior d’entrega. Connectar amb la plena confiança de saber-nos portats. Treballar la humilitat.
Petició a l’Univers, a la llum, a qui cadascú senti i cregui.
Connexió i revisió de tant en tant (retirs, caminades-pelegrinatges, meditació, autorevisió,...)
Cites: St. Francesc d’Asís: “Feu-me un instrument de la vostra Pau”.
Saviesa popular:
El ball de la civada: és fent, cocreant, regits per les lleis còsmiques metafísiques, les quals es van manifestant a cada pas, que ens realitzem com a éssers; és donant-nos, deixant-nos obrar per la inspiració, que recollim els fruits vitals que ens dona la natura, com qualsevol pomera.
La co-creació requereix la nostra energia, el nostre esforç orgànic, per realitzar-se, per culminar-se, per completar-se.
Allò que sembres, reculls. / Qui bé sembra, bé recull. / Tal faràs, tal trobaràs.
Primavera. És el naixement del nou fruit gràcies a la prèvia mort i a la saba universal que l’empeny per dins. L’arbre es deixa obrar per aquesta força que l’empeny des de dins, com el nadó es deixa empènyer per la força de la natura desencadenada en el moment del part, al mateix temps que ell hi col·labora plenament.
Energia d’apertura, flexibilitat. Renaixement. Regeneració. Florir de la vida, dels projectes, de les relacions. Obrir-nos a noves energies. Construir de nou.
Vidència, oracles, tarots, senyals diürns-sincronicitats, del cos i dels somnis. Intuïcions. Guiatge. Element aire. Estat gas. Ment. Dona: preovulació.
Consciència plena (hivern) => primavera:
Dons personals:
vocació: coincideix o no amb la meva professió?
propòsit vital
=> Servei: sigui exercint-lo en la professió o en lleure/voluntariat
Arts
sempre des de la presència, la vivència (peli Soul)
Compromís comunitari troncal
Profecia
És l’ART de viure, fent la FUNCIÓ des de l’ÈTICA fonamentada en l’AMOR PLE (UNIVERSAL) co-creador.
Mística ---- AMOR (transcendència, consciència plena) ---- Ètica
Pregunta: Qui se sent realitzada, plena, satisfeta amb la seva vida, ocupació, professió? (molt, mitjanament, poc/gens; pensar-hi uns instants i alçar el braç)
Cita: Quan una persona desitja realment alguna cosa, l’univers sencer conspira per tal que pugui realitzar el somni. Només cal aprendre a escoltar els batecs del cor i a desxifrar el llenguatge dels senyals, que està més enllà de les paraules, el que mostra allò que els ulls no poden veure. (Paulo Coelho, l’Alquimista).
Propòsit vital: la pel·lícula Soul ens ve a dir que, més enllà de buscar grans propòsits, el sentit de la vida segurament sigui viure amb plena consciència de cada vivència i de l’exercici quotidià dels nostres dons. Aquesta és l’altra cara de la fulla del propòsit vital. Si no ho fem des de la presència plena i amorosa, amb consciència, sentint cada vivència des del centre del nostre ésser, aleshores esdevindria mental, desconnectat.
EINES I PRÀCTIQUES DE LA FASE “DEIXAR-SE FECUNDAR” (PRIMAVERA)
SENYALS
: en aquesta etapa prenen especial rellevància la percepció i interpretació sàvia, el discerniment dels senyals per configurar el nostre propòsit vital, que pot anar variant al llarg de la vida i pot ser un de principal o múltiples.
Cita: Autobiosofia II: p. 31
PETICIONS: en la cerca del propòsit /missió / rol / funció en la societat com a individus, i en el món com a nacions, normalment resulta fonamental estar sincronitzats i connectats amb la saviesa universal que tot ho harmonitza, guia, nodreix. La força focalitzadora i generadora de realitat de la ment és la que fa necessari i útil llançar les peticions pertinents a l’Univers.
Aquesta connexió i resposta, expressada a través de múltiples formes i canals: els senyals, “la silenciosa veu interior” de la que parlava Gandhi, la intuïció, la visió o percepció directa (clarividència), les canalitzacions pròpies o d’altri, el discerniment, els oracles, els instruments de les diferents cultures per rebre missatges transcendents (cartes, etc.), entre tants d’altres, ve a ser la garantia d’identificar o descobrir la vocació i propòsit vital de cada persona i nació de la Terra en cada moment de la vida.
Eines enfocades a la vocació/profecia.
Meditació d'oferir-se i d'escolta. Postura i actitud interior d’entrega. Connectar amb la plena confiança de saber-nos portats. Treballar la humilitat.
Petició a l’Univers, a la llum, a qui cadascú senti.
Connexió i revisió periòdica a fons, i diària a nivell bàsic: exercicis, meditació, preg,...
Postura de donació. Cadascú la que li sorgeixi de l’ànima, sense pensar; deixar que el cos la prengui lentament sense intervenir-hi.
Es pot complementar amb una paraula i dir-se-la interiorment (em dono / aquí em tens / estic a disposició / obra en mi / fes en mi la teva obra/ em deixo fecundar / sóc instrument de l’Amor creador universal / Confio plenament/...)
Meditació (20 minuts)
Atenció plena a l’interior, al nostre florir dels dons. Ens sentim florir com un arbre. Dons que encara no hi posem ment, ni paraules. Només sentir-ho. Si en algun moment ho sentim o se’ns dona sol, deixem alçar molt lentament els braços com branques, i els dits floreixen.
Perejaume:
Deixeu-les fer les obres, deixeu que us facin. Que rodi lliure l’obra que feu de l’obra que us fa.
Meditació dels dons i la vocació.
(Anotar-los i qui vulgui compartir-los)
Res és mèrit propi més que l’acte de dir sí o no. Tota la resta són dons, deixar-se fecundar, deixar-se obrar...
(Textos del dietari final
1r: concentració en respiració,...
2n: observació dels meus dons.
Des d’aquesta consciència de ser part d’un tot, amb tots i amb la natura, descobrir o revisar els respectius dons i vocacions. Anotar-ho en un full:
Primera aproximació als dons
Què és allò que més em crida, que em fa sentir ple?
Quins dons considero que tinc? Què se’m dona bé? Què sé fer sense esforç?
Vocacio i funcions: en quins tipus de rols generals poden expressar-se els dons? (atendre a persones, ensenyar, ajudar a sanar, planificar, investigar, activitats a la natura, amb la terra, manualitats,...)
A quines funcions m’agradaria dedicar la vida que em faci sentir ple, realitzat? De què sóc llavor? Què puc aportar al món, als altres?
Què em diu la inspiració, de quina manera o format puc realitzar la meva vocació?
O si ens hi ajuda: què no m’omple?
Formes que pot prendre: oficis, activitats,...
Quines activitats, ocupacions, feines em connecten amb mi i amb els altres, amb esperit de servei?
Quins poden ser els meus fruits vitals al servei de la societat?
Revisió del format, ocupació, professió en el moment actual
Actualment em sento aliniat amb els meus dons i vocació? Em sento ple amb el que faig a la vida?
En cas que no, què em manca? (canvi de feina, o complementar la feina amb coses que m’omplin?)
Què canviaria? Què m’impedeix canviar?
En cas que sí, em cal revisar alguna cosa?
Futur
Com m’agradaria que fos la propera etapa de la meva vida?
Si ho sé, escolto reafirmació, confirmació, canvis...
Si no ho sé, llanço la pregunta i la predisposició a l’univers, atent en el dia a dia a les respostes, intuïcions, senyals que m’arribin.
Petició: Cadascú escriu en un full la seva petició a l’Univers en relació al seu camí vital, a la seva realització personal. Després ho lliurem al foc perquè ho elevi (ENCENEDOR)
Opció de fer un vot (pacte voluntari amb l’Univers en correspondència amb la peticíó), com per ex. fer un dejuni, fer el Camí de Vidabona sol, completar-lo fins a Núria i Montgrony, una altra ruta, pujar una muntanya, fer pelegrinatge,...
Es pot fer a nivell individual i a nivell col·lectiu/nacional/universal.
Postura de donació (al Serafí).
Primer inspirem en assana de muntanya, pujant la mirada pel faig dels ulls fins el cel i expirant la baixem. 5 vegades.
Cadascú postura d’obertura a ser fertilitzat, de donació la que surti, sense pensar. Ulls tancats.
Pensar una paraula i anar-nos-la dient interiorment (em dono / aquí em tens / estic a disposició / obra en mi / fes en mi la teva obra/ em deixo fruitar / sóc instrument de l’Amor creador universal / Confio….)
Meditació Eladi: Amb els palmells oberts: La llum de l’Univers damunt meu, l’Amor i l’entrega a dins meu, la força i l’aliment de la mare terra sota els peus.
Moviment autèntic (pot ser qualsevol estació, però si n’escollim una pot ser la primavera-estiu: deixar-nos moure, guiar,...)
Laberint (deixar-nos portar pel camí inspirat de la vida)
Oracles i buscadores: per parelles els que fan primer d’oracle s’asseuen en llocs triats, no molt llunyans. Amb els ulls embenats o antifaç. Quan han fet silenci i s’han obert, confiant i demanant ser canals, posen les mans sobre els genolls amb els palmells amunt. Els buscadors trien, intuïtivament, no per simpaties, un oracle. S’hi acosten, sense dir res posen els palmells de les seves mans obertes sobre els palmells de l’oracle i aquest expressa el que li ve, sense pensar. Pot ser una paraula, una frase, una pauta, tingui o no tingui sentit. Sense cap judici ni guarniment.
L’arbre amb flor de lotus al pit (mans entrelligades)
Mans a la falda fent flors
L’aliga: postura d’equilibri, entrellacem els braços fins buscar que els palmells es touin, els girem endins, drets enroscar una cama sobre l’altra
Postura del guerrer amb el palmell amunt: visió.
Mans juntes al cor i fem ofrena / límit endavant.
Opció de fer un vot (pacte voluntari amb l’Univers en correspondència amb la peticíó), com per ex. fer un dejuni, fer el Camí de Vidabona sol, completar-lo fins a Núria i Montgrony, una altra ruta, pujar una muntanya, fer pelegrinatge,...
EINES I PRÀCTIQUES PER “DEIXAR-SE FECUNDAR” EN LA DIMENSIÓ COL·LECTIVA I UNIVERSAL QUE SOM
Davant d’un abre. Cercle donant-nos les mans, respirant tots a la una.
Obrim el cercle per integrar tots els municipis, sentim que floreixen;
les comarques i el país: floreix; la nostra nació cultural floreix;
cada ètnia o nació del món la veiem florir.
Ens deixem anar, fem assana de l’arbre: som el món i l’univers que floreix.
Quina són els dons i la vocació de la nació catalana davant del món? Què hi pot aportar?
Què aporten altres nacions (cultures) al món? (exemples)
l’alimentació primavera.
Aquesta primavera posarem l'atenció en la depuració. Així que la proposta passa per elaborar sopes clares, caldos depuratius, especialment amb verdures de temporada, de fulla, verdes, de sabor amarg o picants (api, ceba, ceba tendra, all tendre, bledes, espinacs, carxofes), utilitzant algues, que entre d’altres propietats són ideals per desintoxicar el cos de metalls pesats i radiacions, redueixen el nivell de colesterol i grassa a la sang. Donarem especial protagonisme en el nostres plats dels productes de l'hort amb propietats depuratives (enciams, carxofes, api, alvocat, julivert, espàrrecs), farem servir coccions més lleugeres (vapor, bullits curts, saltejats curts, wok), per facilitar al nostre cos la neteja de l’acumulat durant tot l’hivern, de l’excés de toxines de molts aliments que consumim. Depuració, purificació, neteja de l’organisme i, en especial, drenar el fetge i la vesícula biliar, seran els propòsit per aquesta estació.
Cançons
Pel principi d’adaptació a cada cultura i terra, cercar cançons tradicionals o contemporànies sobre l’element en la cultura pròpia del país i traduir-ne d’altres cultures (inipis, temazcals, orient,...) Si se n’hi inclouen en altres llengües, que siguin en un percentatge inferior al de les locals o traduïdes, per respecte sagrat a la cultura, llengua i tradició de cada lloc.
Cançons relacionades amb l’element aire, amb el florir, amb la primavera, amb la llum, amb els oracles, amb la visió, amb l’ecologia, amb l’ètica, amb les accions (lluites) d’alliberament,...
AL VENT (Raimon) https://www.youtube.com/watch?v=qHgaLK2c_6E&ab_channel=M%C3%BAsicaenvalenci%C3%A0
LAm
Al vent, la cara al vent,
REm LAm
el cor al vent, les mans al vent,
MI LAm
els ulls al vent, al vent del món.
I tots Tots plens de nit Buscant la llum Buscant la pau Buscant a déu Al vent del món
La vida ens dóna penes Ja el nàixer és un gran plor La vida pot ser eixe plor
Però nosaltres Al vent La cara al vent El cor al vent Les mans al vent Els ulls al vent Al vent del món
I tots Tots plens de nit Buscant la llum Buscant la pau Buscant a déu Al vent del món
Buscant a déu Al vent del món
