El gegant del nostre poble s'ha posat dempeus
Sí! Ens hem hagut de refregar els ulls, però sí!
El gegant del nostre Poble s’ha posat dempeus, per fi!
Quants fills seus anhelavem aquest dia?!
I dret, es manté ferm davant dels embats de la tempesta,
del torb, de l’odi i de la guerra.
I avança altiu i humil,
amb la força dels rius, de les muntanyes, dels destins,
fins arribar a Vidabona, la terra promesa catalana,
on amb les seves mans obrades de tantes mans aspres i dolces
modela una nova llar de tots i per a totes.
Just llavors, diu la veu de veus de la nació catalana: Jo Sóc!
Lluís Planas Herrero
10 de setembre del 13
