Lluís Planas Herrero

  Sent el vent tocant la pell. Silencis entre ones, junts al mar. Guspires de passió, somniant junts al cor mediterrà.   Vespres llatins, color vermell del vi, amors vora la platja al cor mediterrà. Màgia de l’estiu, càlida melangia, ones suaus besant les sorres. Cor robat, m’agrada així, l’amor encisat. No hi puc fer res si t’estimo tant. Aire, plaer, sentir a la pell com ve del mar parlant a cau d’orella de la nit de misteri i de passió. Indrets secrets oberts a l’amor al redòs del cor mediterrà.   Pobles i gents propers i llunyans, bressols de focs, pintors dels nostres ulls. Llums sobre les aigües guspirejant, fent l’amor entre les ones.   Barques solitàries, tasques vora el mar, rostres suaus, calents,  abraçant noves pells morenes. Buscant noves tonades, noves tonades del cor mediterrà. Lluís Planas (lletra de cançó, 2006)  

 Formes creatives de generar democràcia participativa PDF, 2004

Segurament cadascú respondria de formes diferents a la pregunta de què és la independència per a tu. Aquí esbosso el concepte xirinaquià d'independència del poble, entesa de baix a dalt, no només política. Veure el text "La independència del poble" , publicat dins la revista interna "La Saba" de l'arbre d'assemblees dels Països Catalans. Lluís Planas, primavera 2004

Una llengua expressa una determinada visió del món, de la vida, de la realitat, una cosmovisió, una ordenació mental, una filosofia. Cadascuna és el fruit de segles i segles d’evolució natural d’una determinada comunitat, per costum i tradició (allò que fa nació). Una immensa riquesa que està per sobre de preferències o opinions i que ens hauria de produir un sagrat respecte profund. Ens ha tocat viure el moment històric de l’ensorrament i desaparició de bona part de tota aquesta riquesa mil·lenària, així com de la majoria de tradicions culturals i religioses, dites populars, costums, etc. Ètnia és un mot que ve del grec ethos (ètica, costums) +   genos (de la família gnatio: (g)nació, (g)natural, (g)naixença, gine (dona), generació, geni, (g)noble, genuí): nació amb costums. Cada llengua canta i expressa la vida de manera diferent. No n’hi ha cap de millor ni de pitjor: totes són plenes, models globals de la realitat. Totes tenen el mateix dret universal i inalienable a exi...

 La força del poble: l’acció no violenta (la -cràcia del demos) PDF, 2004

  Els 4 pilars d'una societat en harmonia i plenitud:  comunitat humana, economia, ecologia i ecumene Comunitat humana i esperit A moltes persones ja no ens val el sistema social, econòmic, polític i de relació humana actual. Tampoc l’actual democràcia: és insuficient. La política s’ha allunyat massa del Poble, no hi ha mecanismes d’informació, diàleg i decisió pública permanents i plens: no es genera voluntat col·lectiva sobre els temes públics, mentre la degradació ambiental, humana i cultural creix dia a dia. La gent no es coneix, viu sola i aïllada, esclavitzada per un sistema econòmic injust i insolidari, quan la riquesa del món és immensa. Hem perdut, a bona part dels nostres municipis i comarques i al món occidental en general, la comunitat, la dimensió pública, col·lectiva. Hi ha persones individuals i també persones col·lectives , que són comunitats humanes : la llar, la família, el barri, la comunitat d’un municipi, d’una comarca, d’un país, d’una nació, d’un ...