Elogi al donar
“Donar és rebre”
Unes breus pinzellades en gest d’agraïment humil i emocionat a aquells qui, en aquests temps de sequera i desconcert, heu donat amorosament i amb il·lusió part d’allò que heu rebut.
Tot allò que donem no ho perdem, ans al contrari, ens retorna en escreix, sigui de manera directa o per d’altres d’inimaginables, amb el regal afegit i incommensurable de la plenitud, el convit permanent.
Aquest gest espiritual de donar és el que ens ajuda a deixar de creure’ns
propietaris de les menudeses mundanes, per grans que ens semblin, esdevenint
posseïdors de l’Univers sencer.
Si donem amb amor, sembrem llavors de verapau.
Si ens sabem part del cos i esperit còsmic,
és a dir, del nostre cos cel·lular, del cos comunitari veïnal, del cos
nacional, del cos de
Quan esmercem els dons rebuts només en el gaudi individual, se’ns marceixen a les mans i se’ns empetiteix i marceix l’ànima.
No hi ha lloc possible per a la vanaglòria: res del que tenim o fem ens pertany ni és mèrit nostre més enllà de l’íntima i lliure elecció de dir sí o no a la crida radical de l’amor que ens fa l’Esperit en cadascun dels “ara i aquí” que s’encadenen teixint el nostre pas per la vida.
Quin subtil però profund abisme hi ha entre creure’ns propietaris de tot allò que tenim, que rebem o que fem, i saber-nos-en humils dipositaris!
Quin dolor quan oblidem, o quan veiem
algun germà que ha oblidat, que tot ens és donat i que res ens pertany, que tot
se’ns ha confiat en ús de fruit o per sembrar-ho!
I quin goig tan gran per als ulls de l’ànima veure persones que posen allò rebut al servei del bé comú, guiats per la saviesa d’esperit que xiuxiueja on donarà millor fruit o a on fa més falta en cada moment!
Referències al donar
Les diferents tradicions del món fan constant referència a la generositat, al donar, a l'amor al pròxim. Cadascuna ho fa amb els seus llenguatges i limitacions, però ho fa. Ara ja ens queda antic el llenguatge de la nostra tradició judeo-cristiana, tanmateix, per a qui sàpiga transcendir les formes del llenguatge antic, copio algunes referències al respecte.
Les dites populars recullen aquesta saviesa dels nostres avantpassats:
"Tal faràs, tal trobaràs".
"Qui bé sembra, bé recull" o "Segons sembres, reculls".
"Qui escup al cel li cau a la cara".
"Tot torna", etc.
Podríem resumir: "Tot allò que dones la vida t'ho retorna en escreix".
La tradició jueva diu que tot allò que dones, la vida (Déu) t'ho retorna 70 vegades 7 (forma cultural jueva de dir que torna en escreix, infinit).
La radicalitat del donar segons s'atribueix a Jesús de Natzaret:
"Allò que doneu a qualsevol d'aquests, m'ho doneu a mi".
Un dia que Jesús es posava en camí,
un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: «Mestre bo,
què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em
dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis,
no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau,
honra el pare i la mare». Ell li va dir: «Mestre, tot això ho he complert des
de jove». Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: «Només et falta una cosa:
vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel.
Després vine i segueix-me». En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar
abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns. (Mc 10,17-27)
Un dels caps de l'església més ben valorats, com fou Joan Pau II deia: «l'amor que ve de Déu, amor tendre i esponsalici, és font d'exigències profundes i radicals».
I unes perles selectes de les Darreres Espurnes ("Dietari final", ed. Ara Llibres) de Lluís M. Xirinacs:
Vull oferir a Jahvé allò que més li
plau d’aquest món
Amanç – 1 L’AMOR
L’Amat és la plenitud de l’amor
Sembla que no hi quedi res que
l’Amic pugui estimar
Sí que en queda !
El creixement de l’amor a l’Amat de
l’Amic
fa créixer dins l’Amic
allò que ja és ple dins l’Amat
L’amor és l’Amat
L’amor no és de l’Amic
L’Amic no posseeix l’amor
L’amor posseeix l’Amic
L’únic amor, ple en l’Amat
creix i es multiplica en l’Amic,
sense que pugui créixer en l’Amat
Així el mateix amor, ple en l’Amat
entra i creix en l’Amic
per estimar l’Amat
Amanç.- 3 HOLICITAT
Cada amic és omplert de l’únic amor
de l’únic Amat
L’amor de l’Amat és de tal
naturalesa que no disminueix quan omple el cor en molts Amics
xxx
Com l’alcalde de Cork a Irlanda,
vull explicar amb la meva mort als catalans que no obtindrem la plenitud dels
nostres drets i deures si ho intenta qui no estigui disposat a donar la seva
vida per aquest propòsit
Qui diu “disposat a donar la vida”
cal que vulgui dir també: “donar el propi temps, la pròpia salut, els propis
diners, les propietats, la reputació, la fama, la llibertat
Arribo als meus setanta-cinc anys i
dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement per
certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la
voluntat inequívoca de jugar-m’ho tot
Ara és l’hora de la vostra lluita
Amanç.- 4
- Plorava l’Amic:
Quan cessaran els camins del mal per
causa de la ignorància?
Quan guanyarà la gràcia a la
pesantor? (Simone Weil)
Quan hi haurà més innocents que
culpables ?
- Resposta sorprenent:
Quan l’Amic voldrà morir per l’Amat
Quan l’Amat veurà fallir l’Amic per
causa de l’amor seu
- Afegeixo:
Quan l’Amic serà consumit del tot
per causa de l’amor de l’Amat
Amanç.- 5 AMOR
PLE
- L’Amic: Omple’m, fins dalt de tot, d’amor el
cor, com omples el sol de resplendor.
- L’Amat: El teu desig és acomplert
La plenitud
d’amor et fa plorar
Ja no em veus ! “Amada en l’Amat
transformada” (Joan de
- Afegeixo: Ja només hi ha amor ple
Amanç.- 7 GUARDONS
L’Amat em sobrepassa de tant que
certes coses seves m’enamoren, però certes altres, m’horroritzen
No l’estimo, Ell estima en mi
No cerco guardons, vénen quan volen
És tan inabastable el seu amor que
si, per exemple, l’horror de la tortura no hi cap, la felicitat no és vera
felicitat
Amanç.-8 ARITMÈTICA D’AMORS
Digues, Amic -va dir l’Amat-,
tindràs paciència si et doblo les teves llangors ?
- Sí, mentre em doblis els meus
amors
Esmeno:
- Sí, si arribo a obrir el meu cor per tal que hi
doblis els teus amors
Amanç.- 11 HONOR A L’HONOR DEGUT
Amic foll (FOL), ¿per què vas
menyspreat entre la gent i despens els teus diners, i deixes els delits
d’aquest món i destrueixes la teva persona?
Respongué:
- Per honorar les moltes honres (GLO)
degudes al meu Amat que tants i tants obliden
Amanç.- 12 LÍNIA DE L’AMAT
Digues, foll d’amor ¿quina cosa és
més visible l’Amat en l’Amic o bé l’Amic en l’Amat ?
Respongué i va dir que l’Amat és
visible pels amors
“Amat”.- 17 DES DE L’ALTRA BANDA
(Aquesta vegada jo sóc l’”Amat” ja passat a l’altra banda i els meus
amics d’aquesta banda són l’”Amic”)
Hi hagué debat entre els ulls i la
memòria de l’”Amic”, car els ulls deien que és millor veure l’”Amat” que no pas
recordar-lo, i la memòria digué que pel record l’aigua puja als ulls i el cor
s’inflama d’amor
Afegeixo:
Allò que dóna la presència física de
l’”Amat”, encara en aquesta vida, és només la presència física de l’”Amat”.
(EXP)
Allò que dóna l’absència física del
“Amat” és:
- l’emoció i les llàgrimes (STM),
- el missatge i el testimoni (AMO).
Amanç.- 22 L’AMAT: FONT DE SALUT
Malalt fou l’Amic
i pensava en l’Amat que:
- de mèrit el peixia
- i amb amor l’abeurava,
- en paciència l’ajeia,
- d’humilitat el vestia
- i amb veritat el metjava
Amanç.- 27 APARICIÓ EN SOMNIS
Tingué son (LET) l’Amic, que molt
havia treballat cercant el seu Amat; i tingué por que no oblidés el seu Amat
L’Amic encara està massa agitat per
les seves pròpies voluntats
Marta, Marta, et preocupes massa
En va s’afalaguen a cercar el pa
El Senyor visita i ajuda els seus
mentre dormen (LET)
xxx
Quan el sol de l’Amat desperta l’Amic dels seus somnis
mítics
cessen les paraules, els cants dels
ocells
i l’Amic neix en l’Amat a l’alba
El sol l’ha devorat i ja és flama
viva
“La suprema independència
(Suaraj)”
La pregunta
Tot acte de llibertat genera un
lligam d’esclavitud
Diu l’evangeli: “Convé obeir Déu
abans que els homes”
Cal, doncs, que abans d’obeir els
homes, obeir
La meva independència respecte dels
meus instints i capricis és la meva dependència de
La meva independència respecte a la
meva família i amics és la meva dependència de
La independència del meu poble
català respecte als que l’oprimeixen és la seva dependència de
L’alliberament de les classes
socials i dels pobles oprimits és llur dependència de
Cal,
doncs, esdevenir obedients a
Així
Anirem
tots a raure al despotisme de Déu !
L’obediència
a
El
seguiment de Déu és el destí més terrible
Per
això tants en fugen
Però Déu,
“¿Voleu ser
els meus esclaus o no ?”
per la
natura presonera nostra
“L’amor és
dur com la mort”
Amanç.- 28 MAL D’ULL – ART ENDEVINATÒRIA
Es trobaren l’Amic i l’Amat, i digué
a l’Amic:
- No cal que em parlis, sinó fes-me
senyal amb els teus ulls, els quals
són paraules per al meu cor perquè et doni el que em demanes
- L’Amat feu senyal amb els ulls
- L’Amic endevinà que li demanava tot
i li donà
“Amat”
(Aquesta vegada jo sóc “l’Amat” i
els meus amics són “l’Amic”)
L’”amic desobeí el seu “amat” i plorà
l’”amic”
I l’”amat” vingué a morir a la falda
del seu “amic”,
per tal que l’”amic” recobrés allò
que havia perdut en la desobediència;
i li donà major do del que
havia perdut
La vera obediència és seguir la
línia d’amor d’univers
La desobediència fa desgràcia,
demana mort
Però la vera mort fa el ver amor
“Perquè és fort l’amor com
“És fet obedient fins a la mort” (Fil 2,8)
“Jo sóc es feu no-res”
(id) (“ekénose”)
xxx
Gelós
és l’Amat i ho vol tot per a ell
No
t’acostessis; et devoraria
Foc
devorador és el meu Amat per a mi
xxx
L’Esposa
deixa casa seva, parents i amics, ho deixa tot,
i,
lleugera, va al palau llunyà (CFN) a
casar-se amb l’Espòs
Fosa
en l’Espòs us estimo a tots amb
el seu amor
xxx
L’Amic
i l’Amat són ben diferents
i són una sola cosa
xxx
GRÀCIES, des del cor que ens uneix els uns als altres en el
mateix cos i esperit que som, per tot allò que doneu, perquè vosaltres sou els
sembradors de les llavors amoroses del nou món que, des de més enllà dels temps,
empeny per germinar, florir i fruitar, i per morir de bell nou en l’Amat.
