CAMÍ CARGOL - III: recull fase tardor (alliberament)
Recull de les entrades del canal de Telegram "Camí Cargol" relatives a la TARDOR.
> Camí Cargol ♾🌀 Lluís Planas:
Ara que ja som a la tardor i a les portes del dia dels morts, dia de la mort (Tots Sants), us comparteixo un vídeo introductori sobre la fase d'alliberament del subjecte (tardor), dita també de deixar anar tot allò que limita i encadena el trànsit natural cap a les següents fases del camí vital cap a la plenitud.
És una primera part que, tot i mencionar les tres dimensions del nostre ésser/subjecte -la individual, la nacional/cultural i la universal-, se centra més en la individual.
En una 2a part, tractarem aquest alliberament en el pla col·lectiu com a poble: el significat i vies d'alliberament dels milers de nacions oprimides que actualment encara hi ha a la Terra, enfocant-ho més concretament a la nostra; tanta falta ens fa!
Us heu preguntat mai què és el vostre subjecte, el vostre jo?
Heu provat de sentir-lo, de mirar-lo, de veure com està?
Quàntes dimensións té?
Com hi podem connectar i saber el seu grau de llibertat?
De quines eines disposem per fer-lo lliure dels aferraments al món material, de les pors, cuirasses, creences limitants, i tot allò que ens impedeix volar cap a la consciència plena i cap a la realització del nostre propòsit vital com a individus, com a poble i com a espècie?
Provem d'apropar-nos una mica a aquestes preguntes i a les seves possibles respostes
L'alliberament del subjecte en el camí a la plenitud (I) (fase tardor, deixar anar). Eines.
La tardor representa l'alliberament del subjecte individual i col·lectiu en relació a les coses mundanes, fenomèniques. Cal deixar anar, amb l'ajut de les múltiples eines disponibles (teràpies, sistèmica, dejunis, caminades iniciàtiques, abstinències, etc.) perquè el jo pugui volar lliure per fondre's en la no-dualitat (hivern) i des d'aquí, tornar al món fenomènic per ser fertilitzat i dur a terme el seu propòsit vocacional o fruit vital. És aquesta realització la que regala l'estat de plenitud.
Si coneixeu cançons actuals d'aquesta temàtica, les hi podeu afegir, posar-les als comentaris o fer-me-les arribar
D'aquestes llistes estacionals en sortiran fragments, tornades, traduccions al català i adaptacions per generar nous cants de plenitud contemporànies i en català.
Ara la majoria són d'altres cultures, en altres llengües, amb codis antics... (en diuen cants medicina, mantres, cants espirituals,...).
Atrevim-nos a renovar, a co-crear amb el llenguatge, amb les melodies i ritmes dels nous temps i en clau de la pròpia cultura i llengua
https://open.spotify.com/playlist/3I9Qqj9d6WR08yS53reQUI?si=981c586790dd4764&pt=e84f5afa1b9d5f791a2dc67a5c9a2dd8
* * *
Espero que si més no, obri reflexions i inspiracions!
I és que moltes de les pel·licules i contes tenen molt de fons, si se'ls vol treure suc...
Parteix de la convicció que només des d'una democràcia participativa serà possible la transició vers un país i un món més just, conscient, fratern i sostenible.
És viable per a qualsevol poble oprimit, sigui de nacions subjugades per altres estats-nació (com en el cas de la nació catalana, occitana, bretona, tibetana, kurda, basca, gallega, corsa, sahariana i tants d'altres milers).
Però també és pels pobles oprimits pels seus propis estats-nació (com totes les actuals nacions amb estat), els quals normalment no en són tan conscients, en no haver-hi el factor d'extinció identitària, lingüística i cultural.
Recordo que en una ocasió, Xirinacs ens va sorprendre dient que la nació més oprimida per l'estat espanyol és la castellana.
És a dir, una estratègia d'alliberament per tota societat que vulgui superar les falses democràcies actuals tan opressores, obrint-les amb mecanismes participatius vinculants per, d'aquesta manera, canviar els actuals models socials i econòmics tan destructius.
Coneixeu els "principis del fòrum pel consens"?
Us comparteixo un parell de materials molt interessants, senzills i alhora altament transformadors.
El podeu aplicar als vostres grups, llars de convivència, organitzacions...
Atreviu-vos-hi!!!
Val la pena; el vell sistema de decidir en assemblees grans (de més de 5 o 6 membres) és la millor manera d'avorrir el personal i fins i tot de matar lentament un moviment o organització.
ANIMEU-VOS-HI, i si coneixeu mestres, els el podeu enviar.
Les noves fornades els necessiten, si no volen repetir els actuals models democràtics obsolets, i deixar de regalar el poder als quatre que s'estan rifant el món.
En el dossier hi ha aquests principis que en Xirinacs aplicava a mode experimental en debats de ràdio, demostrant que personalitats d'ideologies molt allunyades podien assolir consensos. Ell en va formular 10.
En el taller adaptat a infants i joves, veureuque els vaig resumir en 4.
I en el PROCEDIMENT per adults que us adjunto tot seguit, estan resumits en 7 (per a més agilitat). Els llegim abans de cada reunió de presa de decisions.
La pràctica demostra que creen un clima mental i una predisposició que facilita molt l'assoliment d'acords per consens.
sabeu a quina fase o estació
i a quina volta de l'espiral (dimensió)
correspon la presa de decisió col·lectiva per consens?
(podeu respondre als comentaris)
pista: qui és que expressa la seva voluntat sobre els afers fenomènics?
Si els dos documents anteriors, com vam veure, els situem en la fase d'alliberament (tardor) de la 2a volta comunitària/nacional/social, aquestes dues pel·lícules tracten del deseiximent a les coses d'aquest món de dues persones:
EL PERDUT, un noi que fa una experiència de viure sense res al bosc.
EL SOMNI. En Joan "Pipes", un pastor empordanès que fa la darrera transhumància feta a Catalunya des de l'Empordà a les muntanyes d'Ogassa, al Ripollès.
Us les enllaço al meu Dropbox perquè estan despublicades
No podem deixar de mencionar, a part d'aquestes dues pel·licules, de pura ascètica personal, la famosa versió cinematogràfica del llibre "Into the wild"/ "Hacia rutas salvajes", basada en els fets reals de Christopher McCandless.
A Filmin ja no està disponible; es pot trobar a algunes plataformes de pagament si feu cerca al Google, i amb sort a algun lloc gratuït, com de moment en aquest: Into the wild
Que les gaudiu!!
Bon dia! 
Us comparteixo el vídeo sorpresa que us anunciava: una entrevista-conversa amb la Maria Pilar Fenés sobre els senyals que ens trobem en la vida.Els que la coneixeu sabeu que és una gran coneixedora i transmissora de la saviesa relativa als senyals de la vida,
tant els diürns o sincronicitats, 
com els nocturns o llenguatge dels somnis, 
com els corporals o símptomes a través dels que ens parla el cos.
Us comparteixo el vídeo i més avall com saber més dels tallers de senyals, d'acompanyament de l'ànima, sessions personals, llibres... que ofereix la Maria Pilar, una gran i sàvia amiga comuna amb Xirinacs.
Esperem els vostres comentaris!!!
Us comparteixo un parell de vídeos breus de l'acte d'ahir de commemoració dels 25 anys de la plantada de Xirinacs a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, convocant totes les llars, municipis i comarques d'arreu dels Països Catalans a bastir un arbre d'assemblees territorials connectades per portaveus, per exercir una democràcia participativa vinculant com a via d'autodeterminació permanent del poble.
Amb molta assistència, l'acte va ser molt dinàmic i lluït, felicitem la bona organització. L'ambient va ser d'esperança en un país i un món millors, malgrat el moment de vall que travessem com a nació. És en aquests moments on els grans mestres i visionaris emergeixen amb més nitidesa per indicar el possible camí i l'estratègia a seguir
Em va agradar especialment la delicadesa amb que l'actriu Maria Manau, conductora de l'acte, va recitar el poema la Sardana Universal, de Xirinacs, com a metàfora d'una nació conscient i fraterna, acompanyada de pinzellades subtils d'un flabiol i tamborí.
https://xirinacs.cat/arxius/1055
- - -
Article sobre estratègia d'alliberament nacional
Per les persones que heu demanat conèixer el plantejament de l'estratègia 1-2-3 d'alliberament i per un canvi de paradigma planetari, inspirada en aquestsgrans visionaris i aplicada al present, us comparteixo algun article on l'esbosso. 
Parteix de la convicció que només des d'una democràcia participativa serà possible la transició vers un país i un món més just, conscient, fratern i sostenible.
És viable per a qualsevol poble oprimit, sigui de nacions subjugades per altres estats-nació (com en el cas de la nació catalana, occitana, bretona, tibetana, kurda, basca, gallega, corsa, sahariana i tants d'altres milers).Però també és pels pobles oprimits pels seus propis estats-nació (com totes les actuals nacions amb estat), els quals normalment no en són tan conscients, en no haver-hi el factor d'extinció identitària, lingüística i cultural.
Recordo que en una ocasió, Xirinacs ens va sorprendre dient que la nació més oprimida per l'estat espanyol és la castellana.
És a dir, una estratègia d'alliberament per tota societat que vulgui superar les falses democràcies actuals tan opressores, obrint-les amb mecanismes participatius vinculants per, d'aquesta manera, canviar els actuals models socials i econòmics:
https://lluisplanash.blogspot.com/2019/12/som-on-som-i-lestrategia-1-2-3.html
Al meu blog hi trobareu més entrades sobre el tema com:"Poblecràcia, un nou model democràtic de república"
"El següent pas de la lluita feminista i de les altres lluites"
"El nou moment no és lluny i es diu multireferèndum constituent"
"Mobilitzacions, quan i per a què?"
"Canvi climàtic i procés constituent"
(...)
Dos tallers sobre la tardor en tu
La Tardor (Eladi Freixa)
És una estació que ens
permet estar més aprop de nosaltres mateixos. Com els arbres, ens
despullem d’allò que no és necessari.
Temps per arrelar-se, de interiorització i silenci i desaferrar-nos
Ens invita a reflexionar
i ser agraïts. És temps de parar i
mirar cam endins sobre tot viure els valors que tens perquè son les teves
arrels.
També ens ajuda a
desaferrar-nos, ja que la manera més honesta per avançar.
El caminar entre les
fulles seca ens fa pensar en el moments que han passat.
La tardor ens recorda que no tot el que cau és pèrdua.
Escoltar la terra suposa la generositat que la natura ens ofereix, malgrat la situació contaminat i el desequilibri que provoquem.
Dos actituds importants que tenim de conrear durant aquet temps de tardor:
Arrelar-nos Desaferrar-nos
Arrelar-se
Podem dir que la tardor és un temps d’interiorització, d’estar connectats en la nostre identitat profunda, i això ens ajuda arrelar-nos i viure com una arbre. Un arbre que ha perdut les fulles i ha quedat despullat però en el silenci de l’ambient creix per dins arrelant-se amb fortalesa.
No necessitem demostrar
res, solament ser.
Una persona que viu arrelada en el seu ésser interior, viu el moment present i transparenta la divinitat que porta dins seu.
Si estem presents no ens perdem ni ens deixem portar per les situacions que ens envolten. (fred, boira, humitat simbolisme de la tardor) Encara que no estiguis d’acord a segons quines situacions e interpel·lacions, accepta-les t’ajudarà a no resistint-te en contra del que és..
Tots tenim contrarietats, les persones sàvies simplement les assumeixen, conviuen amb elles sense rebutjar-les i és fan flexibles per no trencar-se.
Des de la resistència, la violència o la irritació confrontes, però no transformes.
Vivim en temps de moltes turbulències i és molt fàcil
desorientar-se.
La tardor és temps d’interiorització
i és fonamental si volem sobreviure amb
salut, equilibri i equanimitat.
El ambient de l’entorn
que s’ha creat ens ajuda a desè entendres de la nostre essència i en fa
oblidar-nos de nosaltres mateixos.
Aquesta actitud
d’arrelament ens porta escoltar al silenci, la crida de Déu. Silenci que suposa
l’absència de ego i escoltar la saviesa que ens diu: estimeu-vos els uns als
altres. Deixar enrere la violència que foragita l’amor i sembra odi.
Es necessari cada vagada més viure la comprensió i la tolerància. Tenim d’anar per la vida sembrant harmonia, pau i amor.
Els temps de silenci, d’interiorització i de meditació ens ajuda arrelar-nos interiorment, arrelats com un arbre.
Desaferrar-nos
La crida a
desaferrar-se, a dedicar anar resideix en el cor de totes les tradicions
espirituals del nostre planeta. No aferrar-se als resultats.
Desaferrar-se dels
desitjos, acceptar el present, renunciar al ego, practicar el perdó... tot això
forma part del procés de des aferrament.
Aferrar-nos a les
nostres idees, criteris, i la manera de veure les coses, ens limita la nostre
percepció, enterboleix el nostre pensament i és la causa de una bona part del
nostre sofriment que experimentem.
Quant ens aferrem busquem seguretat, felicitat, alegria, pau mental, però és el nostre aferrament que ens bloqueja. Deixar anar ens esponja per dins la ment es relaxa i lliures de les tensions i de la energia que dediquen al aferrar-nos sentim una pau intensa.
Deixar anar es fa de
moltes formes: deixar anar creences, punts de vista inalterables, el fet de
tenir raó, deixar anar el ego, el passat i les expectatives de futur,
desaferrar-nos de les possessions i de les relacions, dels judicis i de les
queixes, les emocions negatives, les suposicions sobre la manera que tindrien o
no de ser les coses etc...
Tenim una crida de
deixar anar creences, projeccions, expectatives, interpretacions, actituds...
La principal causa del sofriment consisteix en el aferrament.
Tenim una crida de deixar anar el futur i de igual manera ens tenim d’arrelar a la terra del ésser. Es bo mantenir-nos tranquils i serens en mig de tants canvis.
Som Amor, i l’amor
significa acceptar els demés i acceptar-los tal com son.
Vídeo: la força transformadora de la TARDOR en tu
l'autodeterminació.
l'espiritualitat creativament. Poema Josep Carner i anècdota Xirinacs-Tàpies.
Vídeo: dos tallers sobre la tardor
Vídeo: Halloween o Tots Sants?
A l'arbre hi ha una fulla
que està ja a punt de caure
i l'últim raig del dia,
que ho sap,
encar la daura.
