Camí Cargol-II: pinzellades i poemes de la fase fruit (estiu)
Unes pinzellades més, poemes, cançons,... sobre aquesta fase del fruit, del deixar-se obrar, simbolitzada metafòricament per l'estiu.
🍇🍎La fase "deixar-se obrar" ens recorda que tots els éssers vius rebem un impuls interior a fruitar, a dur a terme un propòsit vocacional. Els humans podem rebre aquest impuls en el sentit biològic, que pel motiu que sigui es pot produir o no, i també en el sentit d'un propòsit vital al servei del bé comú, a través de la vocació i dels dons innats rebuts.
El fet de coincidir aquest propòsit vital amb la vocació és el que ens fa sentir plens interiorment, espiritualment: el convit permanent de la plenitud. Vet aquí la diferència entre una vida plena i lluminosa i una vida buida i grisa.
🌞Per això podem assimilar metafòricament aquesta fase de la vida humana amb l'estació de l'estiu, entenent-lo així com un mite. Recordem que ens referim a mite com un fet, element, relat, personatge, etc. mundà que ens evoca quelcom profund, espiritual, transformador del propi camí de vida, sigui individual o col·lectiu.
Per tant, és complex i alhora molt senzill: deixar que la natura, el misteri o esperit de l'univers, obri en cadascú com ho fa en un arbre o animal.
Infinitat de poemes, cançons, expressions artístiques, relats, llibres sagrats, mestres, senyals de la natura,... ho expressen i ens ho recorden des de sempre. Aquí alguns exemples, que de segur vosaltres podreu completar amb molts més:
El que ens surt del cor és de veritat...
Quina és la teva?
I la del teu poble?
I la de l'espècie?
sinó més aviat entre el que veiem i el que ens veu,
entre el que fem i el que ens fa,
entre el que som i el que ens és.
Deixeu que us facin, mireu-les fer.
Que rodi lliure l'obre que fem de l'obra que ens fa.
Al bellmig de la plana, el localisme és sembrat.
Qui el vulgui apamar, s'haurà d'agenollar.
El ball de la civada...
Allò que sembres, reculls.
Qui bé sembra, bé recull.
Tal faràs, tal trobaràs.
Tot torna.
A l'Orient en diuen la llei del karma.
les relles de la vida a poques mans
que no han sabut estimar i que, febles,
han sucumbit a la roïna temptació
de no saber-se u amb tots i amb tot.
Ressona ara el crit naixent,
el moment de reprendre lluminosos
la paraula comuna tant de temps regalada
i, sabent-nos creadors, deixar brollar la saba
de la immensa saviesa i força que ens puja
i que ens pren de la terra sota els peus.
Forjats pel vent, el sentim empènyer les veles
de l’ànima gran que ens agleva.
Els campanars anuncien el nou avui lluminós
cocreat amb els estris que se’ns donen,
cadascú el seu.
Una passa rere l’altra,
brodem ara junts aquest camí exterior
que teixeix l’anhelat camí interior del fruit que som.
I oferim-lo, humils, al món!
Deixarem damunt la saó de la terra les recances,
les pors i les petiteses que ens separen
i que nodriran les grans fogueres de Sant Joan.
Lluís Planas
* * *
I vaig beure d'un sol glop
l'elixir de Vidabona.
I aixó fou que,
prenent jo la poció,
em va prendre a mi.
I en una al·lucinació dolcíssima
de trànsit breu
es va engendrar en mi
el nou Ésser que naixeria
d'una matriu de terra i d'aigües sagrades
per portar càntirs plens d'or líquid
als germans del nou temps.
Emma Sala
* * *
🎸🎹 CANÇONS
una creació molt inspirada que han fet dos participants a la caminada d'enguany de Vidabona i Núria. No us la perdeu i escolteu bé la lletra, que resumeix molt bé l'experiència del camí iniciàtic a la plenitud!
🎵Cançó del Camí de Vidabona, Núria i Montgrony
https://open.spotify.com/track/4J5GRJUbBkJgoNs0kSoMdn?si=vAWLI8qbR2K3_j7GOQFl0A
Us comparteixo aquesta llista de cançons inspirades i inspiradores de la fase "fruit" (estiu).
Un projecte incipient es adaptar fragments de cançons de cada estació per disposar de cants de plenitud contemporanis en la nostra llengua (el que en altres llengües en diuen cants medicina, mantres,...) com seria bo i sa que fessin totes les cultures del món. I adaptar també cants inspiradors d'altres cultures.
Si algú s'hi vol apuntar, el projecte és incipient i obert a cocrear!
