Poblecràcia, un nou model democràtic de república
Des de l'inici del nou mil·leni, inspirat en la plantada de Lluís Maria Xirinacs convocant-nos a bastir l'organització del poble, s'està gestant un nou model de democràcia participativa que podríem anomenar "poblecràcia" i que es perfila com la clau de volta per resoldre els greus i creixents desequilibris ecològics, socials, econòmics i individuals que estem causant, en bona part per haver cedit el control del món a poques mans, especialment a nivell nacional i mundial, deixant així el camp lliure als grans poders econòmics.
Article publicat a Racó Català: Llegir l'article
LLUÍS PLANAS 04.03.2020
Poblecràcia, el nou model democràtic de la república
Estem en un gran canvi de cicle evolutiu. Cauen a l’abisme des del tombant de mil·lenni -per posar una data emblemàtica- els vells costums, els vells sistemes, les velles tradicions, els vells models familiars,... A les noves generacions ja no els interpel·la el llenguatge antic de les velles religions, ni els dogmes i doctrines. La velocitat de vida s’accelera com el volum d’informació que rebem. Les relacions per una banda es refreden i se superficialitzen perquè es virtualitzen, i per l’altra s’apropen per la facilitat de contacte i per la pèrdua de tabús.
També cauen a l’abisme, tot i que més lentament, els vells models d’economia, tant els fallits assajos de comunisme com el capitalisme depredador. El vell concepte de la propietat i del liberalisme està en forta crisi pel fet que la riquesa del món s’acumula en mans d’uns pocs individus mentre la immensa majoria és devorada per la misèria o se’ls fa fora de casa seva per no poder pagar uns centenars d’euros mensuals.
I junt amb el model econòmic, cauen a l’abisme dos temes també clau: d’una banda, el vell sistema democràtic occidental de la democràcia representativa dels segles XIX i XX, filla de la il·lustració. Ja no cal argumentar per què, més enllà de la constatació que s’ha convertit en una plutocràcia disfressada de democràcia incapaç de preservar el bé comú, els drets bàsics i els ecosistemes.
I de l’altra, cauen les velles formes de protesta, vist el cansament i la poca eficàcia de les manifestacions, plataformes o accions de protesta i de resistència com a principal forma de plantar cara a la injustícia o als totalitarismes del poder institucionalitzat que, paradoxalment, representen i cobren del poble al que oprimeixen.
I ens ha tocat viure en el vertigen del gran buit i en la desorientació que comporta l’impàs que hi ha entre la caiguda dels vells models i la germinació de les noves formes de societat que encara no albiren ni la classe política, ni tan sols els partits més alternatius i els moviments socials.
Les llavors de les solucions a cadascun d’aquests models esmentats hi són. Hi ha i hi ha hagut savis contemporanis i experts en les diferents matèries que les han estudiat i trobat., però que encara no han vist la llum. Talment com les llavors de les noves espècies soterrades al subsòl dels boscos, esperen pacients en forma de gemmes que es donin les condicions de canvi, sigui per tales dels arbres vells o bé per incendis, per poder germinar i reemplaçar les velles espècies ara dominants.
Ens centrem ara en un d’aquests models, que de fet és la clau que obre tots els altres panys: el nou model de democràcia que urgeix i que vol corregir i complementar la coixa democràcia representativa amb una democràcia participativa.
I quan parlem d’una democràcia participativa, cal tenir la mirada ample i no quedar-nos en les limitacions dels referèndums convocats a iniciativa política o a iniciativa ciutadana -com ja tenen països europeus com Suissa-, i que naturalment han de ser vinculants. És un escàndol democràtic elemental que actualment, en la majoria de països només els puguin convocar els estats i que a més, com en el cas espanyol, no siguin vinculants.
Parlem de gosar imaginar que complementem els referèndums amb la segona i imprescindible pota d’una democràcia verament participativa: la creació d’espais i mecanismes de democràcia deliberativa. Molts temes no són de sí o no. La trobada de la gent genera l’autèntic empoderament ciutadà, les sinergies i els vincles. La vertebració i la força del poble. Posar les persones a codecidir -no només a opinar- accelera d’una manera constatada la presa de consciència col·lectiva dels afers públics i del bé comú. Avui per avui, és l’única opció coneguda que pot fer efectius els importants canvis de model que la humanitat i el planeta necessiten amb urgència.
Així doncs, podem dir que la democràcia plena és la suma de la democràcia representativa amb la participativa. I que aquesta darrera té dues potes: la democràcia deliberativa i la referendària. Encara que inicialment, per la feble cultura participativa que tenim, la participació deliberativa resulti percentualment baixa, qualitativament resulta fonamental. Posteriorment, i segons sigui la temàtica, sempre es pot complementar amb una votació referendària.
Ara és un bon moment i aquest és un bon lloc per assajar aquest nou model democràtic. Per anomenar-lo de forma més propera, encunyem un terme nou i nostrat, més intuïtiu i entenedor que englobi aquest doble vessant de la democràcia participativa. I aquest pot ser el terme poblecràcia, que no és altra que la traducció del terme grec “demos”, que vol dir poble. Havent estat segrestat el mot democràcia pel sistema representatiu i per evitar la llargada, el caràcter tècnic i la redundància dels termes democràcia participativa -car si no és participativa, no és democràcia-, el mot poblecràcia s’explica molt bé a sí mateix, ens el fa més proper i pot ser adaptat a cada llengua: popolocrazia, jendekracia, peuplecratie, peoplecracy, pueblocracia,...
Així doncs, més enllà del mot, al Principat s’està gestant aquest nou model democràtic que molt probablement veurem florir aviat en iniciatives constituents i que ens poden conduir a una democràcia plena: l’actual trista, malalta, grapejada i dissortada democràcia representativa completada amb una esperançada, forta, autogestionada i valenta poblecràcia, ara sí, de tots i amb vocació d’estendre’s a tota la nació i al món sencer.
