Un cop t'hi vas immergint i descapdellant-ne totes les capes, t'adones que Xirinacs fou una síntesi excepcional de savi, profeta, místic i visionari, confluint en ell carismes de genis com Ramon Llull -en quant al seu model filosòfic-; de Gandhi -en quant a la filosofia, pràctica i difusió de la noviolència al nostre país-; de Jesús de Natzaret -en tant que far d'un nou camí espiritual a la plenitud en el temps actual de crisi espiritual i pel seu lliurament místic final (si som capaços de fugir del vessant d'idolatria i deshumanització al que ha estat sotmesa la figura de Jesús); de Leonardo da Vinci -en quant a la infinitud de dibuixos i esquemes multidisciplinars-; de Clístenes i Rousseau (considerats pares de les primeres democràcies deliberativa i representativa respectivament), en tant que ideòleg d'un nou sistema de democràcia deliberativa a escala de tot el país que supera les greus mancances de l'actual democràcia representativa.
Tot plegat a fi de disposar de l'espai i de la força necessaris per canviar els ordres de l'actual societat coixa, desequilibrada, insostenible i que emmalalteix a tantes persones.
A partir de les tesis d'Agustí Chalaux, també va promoure el capitalisme comunitari, un nou model d'economia que sintetitza les virtuts dels dos sistemes antics: el capitalisme i el comunisme
Tots aquests aspectes són potencials pilars d'aquest nou paradigma que despunta i que anhelem.
Un llegat com un diamant en brut
Molta gent s'interessa pel seu llegat, si bé és cert que no és fàcil ni simple. Encara no disposem de materials prou didàctics al respecte. Hi ha moltíssims escrits i llibres -molts d'ells d'episodis autobiogràfics-, nombrosos vídeos i àudios de les seves classes de Globàlium, de crítica bíblica, de mística, de no-violència, de física quàntica, d'un nou model econòmic, d'història de la filosofia, d'història de la Humanitat, de comunitat humana, etc. Però resta pendent editar-los, fer-ne síntesis i versions més didàctiques.
I resta per fer el seu desplegament pràctic, que al capdavall és el que ens interessa per transformar en positiu aquest món que habitem.
Hi ha un descontent i una indignació creixents de com funciona la societat i el món actuals; el problema és la manca de nous models -deia Xirinacs.
I aquesta és la seva valuosa i gran aportació: les bases potencials dels nous models en els principals àmbits de la societat humana.
Els 5 àmbits del seu llegat
Tot i la seva complexitat, podem sintetitzar el seu llegat en 5 àmbits principals:
- COMUNITAT HUMANA: democràcia participativa, diàleg i consens, convivència.
- NOVIOLÈNCIA: la força d'un poble que té veu pròpia i que està organitzat.
- MODEL FILOSÒFIC: un mapa mental global de tota la realitat anomenat "Globàlium".
- MODEL ECONÒMIC: una economia transparent i justa.
- ESPIRITUALITAT: el camí a la plenitud.
Un format molt amè per aproximar-se introductòriament a aquests 5 àmbits és la sèrie de programes de ràdio de 25 minuts "Xirinacs avui". Inclouen talls de veu seva, cites, músiques,...
Aquests programes van ser guardonats per la seva qualitat als Premis Nacionals de ràdio Associació de Catalunya.
I- Comunitat humana
Com bastir una vera democràcia plena arreu del país basada en el diàleg i consens.
El primer àmbit, i el més important a nivell de transformació social en ser la clau de tots els altres canvis potencials, és la seva proposta d'un nou model de democràcia deliberativa que Xirinacs proposà en plantar-se a la plaça de Sant Jaume de Barcelona l'1 de gener del 2000. Es tracta de complementar la coixa democràcia representativa actual.
La seva crida s'adreçà a tots els habitants dels Països Catalans que se'n sentissin part i que se'ls estimessin, perquè configuressin un arbre d'assemblees territorials com expressió de la voluntat sobirana i consensuada de les respectives comunitats veïnals, de baix a dalt, fins cobrir tot el país, la nació i potencialment el món sencer.
A partir de reconstituir aquesta sobirania popular basada en el bé comú, serà possible i fins i tot més fàcil del que hom pugui imaginar tractar i anar instaurant participativament els nous models d'economia, de moneda, d'energia, de consum, de cooperació internacional, de defensa, de territori, de mobilitat, d'educació, d'habitatge, de salut, d'espiritualitat comunitària i de qualsevol altre àmbit que vagi emergint i que demani ser revisat i actualitzat.
Les solucions a tots aquests àmbits hi són. Fa anys, dècades, que els experts en cada matèria les tenen resoltes. Són els grans poders econòmics i polítics els qui actualment controlen i perpetuen els models actuals insostenibles i desequilibradors. I tot només per l'enfolliment deshumanitzat que els causa llur cobdícia. Tenen via lliure per actuar perquè el 99,99% de la població mundial els té regalada llur sobirania.
Alguna organització o partit polític hi dona resposta i sap per on és la sortida?
Sabem que la sortida no vindrà ni per nous líders salvadors ni per activisme reactiu o de resistència. És aquí on Xirinacs esdevé un far: la sortida és en el poble organitzat en una democràcia de qualitat, de base, no massificada, no manipulable, autoconscient. Ens planteja, doncs, un salt de consciència col·lectiu, un salt evolutiu. El mètode no ens ha de preocupar, és el de menys. Les solucions tècniques i el sistema de funcionament també fa dècades que hi són i que els coneixem.
Aquest salt consisteix en deixar de mirar amunt cap als líders, com infants que miren els seus pares demanant-los que els solucioni els problemes.
Consisteix en passar de l'adolescència a l'adultesa com a poble, com a societat.
Consisteix en deixar de resignar-nos en l'opressió, en la injustícia, en les desigualtats, en la depredació del món, de la Humanitat i de la resta d'espècies, somniant en la bondat dels qui tenen segrestat el poder polític, econòmic, judicial i militar.
En deixar de, com a molt, queixar-nos amb manifestacions que no van més enllà, clamant pels carrers amb la vaga esperança que el poder ho escolti i en faci cas.
Atrevir-nos a pensar en gran, a mirar les nostres mans comunitàries i veure-hi la sobirania que ara tenim regalada. I veure-hi la gran força que té tot poble conscient i organitzat.
Consisteix en visualitzar-nos co-decidint de veritat, establint els mecanismes necessaris per fer-ho i fer-ho vinculant.
L'autodeterminació de l'adolescent quan li arriba l'hora és ineludible si no es vol caure en l'infantilisme, en l'alienació. I el mateix aplica a les comunitats humanes. Aquest salt del niu comporta prendre les regnes del món, del propi present i del futur.
Com tot el seu llegat, aquest model evolutiu de l'actual democràcia s'entén molt millor sobre el Globàlium. Xirinacs marca una diferència dimensional molt important: per aspirar a canviar els diferents àmbits temàtics o objectius (els diferents "quès") cal primer configurar el "qui", és a dir, el subjecte col·lectiu, la veu consensuada del poble, l'espai on s'expressa la voluntat sobirana de cada comunitat humana.
El seu model proposa com fer-ho de forma orgànica i autogestionada. Nosaltres vam agafar aquesta proposta, la vam desenvolupar metodològicament i la vam testar en diversos municipis.
El seu resultat es recull en publicacions com "Els consells veïnals i sectorials de Sitges: una experiència de democràcia participativa". Trobareu aquest document i altres documents inèdits de Xirinacs a l'entrada 👉 Comunitat humana.
Els seus models socials s'inspiren en la biologia -una de les seves llicenciatures- i en la saviesa que la mateixa natura ha anat destil·lant al llarg de milions d'anys. En aquest sentit, l'arbre esdevé el gran mestre de com anar gestant unes comunitats humanes vives, conscients i autoresponsables.
“La diferència que hi ha entre un munt de fulles caigudes apilades per l’escombriaire en un racó d’un jardí i les mateixes fulles abans de caure, aparentment amuntegades formant la frondosa copa d’un arbre, és que mirats per fora, tots dos conjunts apareixen com dues grans masses de fulles, però es tracta de dues realitats radicalment diferents.
En el primer cas, el conjunt de fulles és un mer amuntegament, una massa. Una mica de vent les esbarria en totes direccions. En el segon cas, darrere de cada fulla hi ha un peduncle flexible que mena a una tija tendra, que mena a un branquilló erecte, que mena a una branca enravenada, que mena a un tronc rígid, que mena a unes arrels titàniques, per on circula la vida interior, perfectament protegida. Ni l’huracà rabiós s’endurà aquestes fulles.
Per si no s’ha entès, explico que aquestes estructures orgàniques no són els partits; són les llars, els barris, els municipis, les comarques, les vegueries, el país!”
Lluís Maria Xirinacs
Aquest és un innovador concepte d'autodeterminació i d'independència. No en el sentit restringit i polític del terme, sinó com a sinònim de sobirania democràtica permanent del poble a cada escala territorial que correspongui. Xirinacs parla així de la independència del poble, de baix a dalt.
Això sorprèn pel fet que ressitua el paper de les organitzacions polítiques com a servidores de la voluntat popular expressada amb més freqüència a través de la codecisió ben informada de cada comunitat humana.
De fet, totes les constitucions democràtiques comencen per establir explícitament que la sobirania rau en la decisió del poble. Tot seguit, s'afanyen a dir que la deleguen en els representants polítics.
Per aquest canvi de règim tan concret i tan determinant que suposarà un nou règim democràtic, n'hi hauria prou amb incloure a cada constitució un article que digui que el poble pot decidir directament de forma vinculant si es compleixen unes garanties concretes, tant a través de sistemes deliberatius extensius com a través de referèndums, complementàriament.
És un nou salt quàntic, qualitatiu, evolutiu, tan gran com el que va suposar la revolució francesa en passar dels absolutismes al vot, a una democràcia representativa. Ara el salt és donar cos, donar gruix a la democràcia representativa amb una democràcia participativa. Com dèia Xirinacs en un dels seus articles: una revolució d'estil català. En serem capaços, encara? L'opressió espanyola i francesa ofeguen aquest anhel i aquesta tan valuosa aportació per al propi país i per al món que
Aquest sistema porta implícita una regeneració de les comunitats humanes troncals: des de les llars als veïnats, municipis, comarques, etc.
Durant alguns anys vam realitzar aplicacions pràctiques a nivell de municipis i d'algunes comarques, a mode incipient, i els resultats van ser sorprenentment positius. El sistema funciona i és més àgil i regenerador del que podia semblar, tot i l'actual programació mental imperant que inocula amb gran eficàcia una gran desconfiança en la capacitat de consens popular en pro del bé comú.
Xirinacs sempre convida a pensar en gran i a deixar de mirar infantilitzadament els líders com a salvadors del poble, canviant el focus vers la pròpia capacitat i responsabilitat personal i col·lectiva. Aquest salt qualitatiu porta implícita la represa l'enorme força del poble quan aquest es posa d'acord. Actualment això es relega als representants polítics, amb els resultats que ja sabem.
Com dèiem abans, la gran aportació qualitativa de Xirinacs segurament sigui la crucial distinció entre el QUI i els diferents QUÈs. És a dir, no es poden solucionar els "què" (economia, habitatge, medi ambient, etc.) si abans no restituïm la consciència i la força del "qui", del subjecte col·lectiu, que és cada comunitat expressada en les assemblees de proximitat connectades pels portaveus de cada nivell menor a mode d'arbre.
Aquest esdevé un gran salt mental, un salt dimensional essencial: superar l'actual cultura del conformisme, o en el millor dels casos de la protesta i de la resistència, per iniciar la transició que portarà a reprendre les regnes de la sobirania popular.
La gran dificultat, de fet, no és tan tècnica com confiar que si es fa extensivament i de forma ben planificada, és viable canviar l'actual marc constitucional democràtic merament representatiu. A partir d'aquí, ni que sigui tractant un gran tema a l'any, les coses començaran a canviar d'una manera que ara ni gosem imaginar.
Igual com un arbre no té altra manera de ser abre que essent arbre, sense aquest espai que és la trobada amb aquells veïns que així ho vulguin, és impossible gestar la voluntat consensuada del poble. Aquesta voluntat consensuada és la que, quan es dona, fa brollar la força del poble en cas necessari, que des d'un prisma evolutiu no és altra que l'acció pacífica, l'anomenada acció noviolenta. Aquest país en té un assaig interessantíssim amb el procés referendari popular i les posteriors mobilitzacions que va dur a terme l'octubre de 2017.
Els sistemes de democràcia deliberativa estan perfectament testats i són molt més senzills d'instaurar del que hom pugui imaginar. Cal no caure en el parany de pensar que es pot fer íntegrament de forma virtual amb sistemes individualitzats. El consens requereix un procés alquímic d'escolta i de diàleg presencials. La coneixença que genera la confiança és necessària, si més no inicialment. A partir d'aquí, si cal algunes trobades poden fer-se per vídeo-reunió.
Trobareu molt material, tant teòric com pràctic, en aquesta entrada:
👉 Comunitat humana
II- La noviolència
Xirinacs ha sigut un
dels principals referents i precursors de l’acció noviolenta a Catalunya. Algunes de les seves gestes, com la plantada de 12 hores diàries
durant dos anys (1975-76) davant la presó Model de Barcelona per demanar l'amnistia dels presos polítics, o la seva “Carta a un policia armat” van tenir un ample ressò
nacional i internacional.
.
Les seves gestes van portar-lo a ser nominat tres vegades al
Premi Nobel de la Pau i a rebre el premi Memorial Joan XXIII en favor de la
pau.
.
La seva concepció de la noviolència és principalment d’arrel gandhiana.
A Xirinacs devem en bona mesura la difusió a casa nostra d’aquesta filosofia i
pràctica, basada en els cinc graons progressius de l’acció noviolenta que va desenvolupar Gandhi:
- La cooperació
- La denúncia
- La
no cooperació
- La desobediència civil
- La creació d’estructures alternatives
pròpies.
Es tracta d’una nova manera molt més evolucionada espiritualment de tractar els
conflictes, sense violència. No pretén destruir l'oposat en conflicte, sinó que parteix d'un l'anhel de reconciliació. Això no treu cap bri de fermesa en l'acció, ja que aquesta potencial concòrdia depèn també de l'altre.
Per Xirinacs hi ha molt pocs veritables noviolents; els considerava “mutants”
del que tal vegada sigui la futura mentalitat humana.
En aquest sentit, és altament recomanable la lectura del seu
llibre pòstum “La noviolència”. Si no el trobeu a les llibreries o biblioteques, aquí el
podeu trobar en PDF.
‘’La noviolència ni és el refugi dels covards ni la màscara de cap violència somorta. Gandhi va elevar la noviolència a una altura enorme; tant que, per a ell, no és només un mètode de lluita, és més que una manera de ser: és el nostre ésser profund.”
Lluís Mª Xirinacs
“XIRINACS, DE L’AMNISTIA A LA INDEPENDÈNCIA”
Documental de 30 minuts de la Fundació Catalunya amb entrevista a
Xirinacs l’any 2001.
Xirinacs parla de la força i actitud de la noviolència, de la
seva plantada per l’amnistia dels presos polítics l’any 1975-76 i finalment de
la seva darrera plantada l’1 de gener del 2000 a la plaça de Sant Jaume de
Barcelona, davant de la Generalitat de Catalunya, per convocar a tot el poble
dels Països Catalans a autoorganitzar-se en un arbre de petites assemblees de
base fins cobrir tota la nació.
.“XIRINACS, DE L’AMNISTIA A LA
INDEPENDÈNCIA”
Resum de 5 minuts.
LA TRANSVIOLÈNCIA, MÉS ENLLÀ DE LA NOVIOLÈNCIA
Aquest és un concepte molt fort i polèmic que Xirinacs assumia i
practicava. Supera l’ètica purista de la noviolència estricte per
transcendir-la segons les circumstàncies o segons el que el noviolent senti en
cada moment, mai a la lleugera, ni com a opció preferent, i sempre després
d’una profunda escolta interior.
Deia Gandhi que el noviolent, abans d’actuar consulta a tot
l’univers dins seu per saber si convé o no pel conjunt tirar endavant una
acció.
La transviolència vindria a dir que en alguns casos, una
violència menor pot ser acceptada si es considera necessària o inevitable per
assolir un objectiu major que eviti molta més violència, sense renunciar a
la via noviolenta com a prioritària, més efectiva, més evolucionada i més
sostenible en el temps.
En aquest sentit, referents com Gandhi, Jesús de Natzaret o el
mateix Xirinacs, entre molts d’altres, són considerats transviolents més que
noviolents purs. Són frases de Gandhi, assumides i manifestades també per
Xirinacs:
“Davant d’un conflicte violent,
el noviolent no resta neutral, sinó que pren partit: es posiciona a favor del
violent agredit i en contra del violent agressor.”
“M’estimo més un violent valent que un noviolent covard”.
Per Xirinacs, la Transcendència (“el sagrat”) no és només bondat
i amor del tou, sinó que és aquella perfecció que integra tant la pau com el
terror, el temps de paciència i el temps d’ira, l’amor místic (dolç) i l’amor
ètic (dur).
.
Aquests són alguns dels escrits que, en el més pur estil
xirinaquià, de vegades complex i profund, parla des d’aquesta transviolència:
Declaració davant del Jutge Xirinacs 17.12.02
La noviolència en la pau i en la guerra
Carta a un policia armat
El dret a la desobediencia civil
En
el següent llibre s’hi recullen aquests escrits i d’altres com “Jesús, la
violència i la noviolència” , “La lluita armada entesa des de la noviolència”,
“Apologia del terrorisme” o “Eskhaton” (us el podeu descarregar en PDF clicant
la imatge de la portada):
https://www.elnegre.cat/demotica
També a https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/obra/
Segurament també es pot trobar a biblioteques.
4. El seu model filosòfic global de la realitat: el Globàlium
El gran llegat filosòfic de Xirinacs és el seu Model Global de
la Realitat, anomenat “Globàlium”.
Tota la seva vida va anar recollint i ordenant tots els
conceptes de la realitat dels diferents filòsofs, cultures i cosmovisions en un
mapa filosòfic que els relacionava de forma corva, esfèrica i, per tant,
dialèctica, establint a més la distància que hi ha entre cada concepte.
L’estudi d’aquest “mapa de la realitat” ens permet transformar
el propi mapa mental que cadascú ens hem anat configurant, essent normalment
parcial, bidimensional, que no integra les contradiccions i que sovint presenta
àrees de la realitat inexistents, o atrofiades, al mateix temps que d’altres
hipertrofiades.
Estudiar i decidir adoptar un mapa mental global eixampla
enormement la pròpia concepció de la realitat i ens dota d’una eina de
navegació per la vida privilegiada, permetent-nos comprendre les diferents
realitats des del respecte dialogal, pensar en gran, estalviar l’enorme energia
que perdem en contradiccions no resoltes, etc.
Xirinacs deia al respecte: “perquè les persones i la Humanitat
ens arribem a entendre algun dia en les coses profundes de la realitat -no
només en les superficials- i aspirem a superar els grans reptes que tenim, ens
cal amb urgència consensuar un model de pensament global comú, universal. Si us
serveix, jo us deixo aquest prototip, que caldria anar millorant. Si no us
seveix, llenceu-lo i trobeu-ne un altre.”
Segons sigui el nostre mapa mental, serà la nostra navegació i
fites assolides al llarg de la vida.
Probablement, aquest model de 4 dimensions que ens llega
Xirinacs sigui un prototip del mapa mental dels futurs homes i dones amb una
consciència i cosmovisió globals.
Es tracta d'un sistema de pensament que pren la forma d'un mapa corb de 4 dimensions geomètriques. Estudiar-lo i integrar-lo eixampla el mapa mental humà, permetent copsar i entendre tota la realitat, relacionar-la dialècticament i pensar i viure la vida en gran.
Hi ha vídeos al youtube de les seves classes, si bé són molts i llargs. També hi ha dos llibres editats, si bé són més tècnics que didàctics:
"Model menor" en PDF. "Model major" en PDF.
Una manera introductòria d'aproximar-s'hi és escoltant els programes de ràdio sobre Globàlium (de més avall), o apuntar-se als cursos introductoris que es van fent tant a la Fundació Randa-Xirinacs.
En aquest mateix blog hi podeu trobar els vídeos d'un curs concentrat de cap de setmana amb un enfocament pràctic per anar-te construint el teu propi model (vídeos sense polir).
5. Un nou model econòmic equitatiu i transparent
El nou model qui el té, qui el sap?
Està clar que el sistema actual capitalista apedaçat amb estats del benestar no acaba de funcionar i se sosté gràcies a uns apuntalaments precaris. I que tampoc vindrà pels sistemes de segles passats com el comunisme, el capitalisme, l'anarquisme, el liberalisme, etc. Cadascun d'aquests té virtuts i defectes i ha estat necessari per al següent pas. El nou sistema, com a tot salt evolutiu d'aquest cosmos, s'està gestant a partir de la síntesi dels sistemes precedents, creant-ne un de nou que n'aprofita les virtuts, en desestima els defectes i al mateix temps genera qualitats noves pròpies.
Agustí Chalaux, gran amic i mestre de Xirinacs, dedicà tota la vida a estudiar la història de l'economia humana, el funcionament de la gran economia actual -per la seva coneixença amb un banquer francès i a partir dels estudis d'un premi Nobel d'economia- i l'anomenà capitalisme comunitari. El nom reflecteix bé el que dèiem de la síntesi d'aquests dos sistemes ja obsolets. És fascinant i com deia ell, ben fàcil d'implantar.
6. Espiritualitat
El llegat de Xirinacs en el camp
espiritual és molt ric. Tot i ser dels més
transformadors, és dels més desconeguts. El podem distingir tres àmbits:
1- El camí
a la plenitud com una via iniciàtica a
la realització tant individual com col·lectiva i universal, a través de
l’alliberament dels aferraments a les coses mundanes, la fusió amb la
consciència universal, la descoberta dels propis dons i vocació i la realització
dels mateixos en l’acció compromesa en el món.
2- El seu
vessant com a místic i la seva singular forma de morir, de lliurar la seva vida voluntàriament a la transcendència, a la nació
catalana, a la Humanitat i a la natura.
3- El seu concepte del sagrat i
els seus estudis dels mites de la Bíblia. Estudià
la Bíblia durant 40 anys; n’era per tant un gran expert i és molt sorprenent i
revelador l’aprofundiment que fa del mite com a
llenguatge de la dimensió transcendent de la realitat.
Aquí alguna pinzellada del Camí a la plenitud
https://www.elcami.cat/camipedia/cami-de-vidabona-cami-iniciatic-cap-la-plenitud
El seu Dietari final entrelliga els dos darrers escrits seus:
"Darreres espurnes", aportacions seves al "Llibre d'amic e amat" de Llull (igual com va fer Verdaguer -per cert, existeix un llibre que els recull tots tres)
https://drive.google.com/file/d/10rIV6JRKpMufMOYn5hq6ftSyQgK9EYws/view?pli=1 (manuscrit)
ADJUNT EN PDF
i el seu dietari "Cinc anys". Crec que també està esgotat, però es pot trobar en línia:
https://drive.google.com/file/d/1c0c_2Z-8XzukEIalJfo4l9KD8wSv1MpW/view
ADJUNT EN PDF
Molt recomanable l'exitosa i boníssima novel·la de Jordi Lara "Sis nits d'agost", que és curta i es llegeix molt de pressa. Fa una aproximació a les múltiples dimensions del personatge a partir de la seva singular forma de morir.
Se n'ha fet pel·lícula -disponible al 3CAT-, si bé es queda curta en relació a la novel·la, centrant-se bàsicament en l'aspecte de la seva singular opció de mort.
Biografia
La seva biografia no és objecte d'aquest article introductori. Tanmateix, aquí n'hi ha algunes referències i vídeos.
El seu llegat el vaig desplegant al canal Youtube, incloent tallers sobre el model filosòfic "Globàlium", així com al blog
Aquí hi ha el seu llibre i un resum, molt recomanable! Si bé la majoria dels seus llibres estan esgotats i ningú els reedita, es pot trobar en PDF a la xarxa:
x
x
