Els 5 àmbits del llegat de Xirinacs

El llegat de Lluís Maria Xirinacs

Les bases del nou paradigma

El llegat de Lluís Maria Xirinacs és tan abast que costa de copsar en la seva totalitat. És probable que, igual com altres grans filòsofs de la història, es triguin anys o dècades en acabar-lo descobrir i desplegar en profunditat.
Com a gran savi i visionari, podem considerar que va ser un far i que el seu llegat estableix les bases ideològiques del tot just naixent nou paradigma d'aquest món en evolució. Unes bases en brut que, si així les considerem, poden resultar un tresor a desplegar i a aplicar.

Un cop t'hi vas immergint i descapdellant-ne totes les capes, t'adones que Xirinacs fou una síntesi excepcional de savi, profeta, místic i visionari, confluint en ell carismes de genis com Ramon Llull -en quant al seu model filosòfic-;  de Gandhi -en quant a la filosofia, pràctica i difusió de la noviolència al nostre país-; de Jesús de Natzaret -en tant que far d'un nou camí espiritual a la plenitud en el temps actual de crisi espiritual i pel seu lliurament místic final; de Leonardo da Vinci -en quant a la infinitud de dibuixos i esquemes multidisciplinars- i de Clístenes i Rousseau (considerats pares de les primeres democràcies deliberativa i representativa respectivament), en tant que ideòleg d'un nou sistema de democràcia deliberativa a escala de tot el país que supera les greus mancances de l'actual democràcia representativa.

A partir de les tesis d'Agustí Chalaux, també va promoure el capitalisme comunitari, un nou model d'economia que sintetitza les virtuts dels dos sistemes: el capitalisme i el comunisme.

Tot plegat a fi de disposar de l'espai i de la força necessaris per canviar els ordres de l'actual societat  desequilibrada i insostenible que emmalalteix a tantes persones.

Tots aquests aspectes són potencials pilars d'aquest nou paradigma que despunta i que anhelem.

Un diamant en brut

Molta gent s'interessa pel seu llegat, si bé és cert que no és ni fàcil ni simple. Encara no disposem de materials prou didàctics al respecte. Hi ha moltíssims escrits i llibres -molts d'ells d'episodis autobiogràfics-, nombrosos vídeos i àudios de les seves classes de Globàlium, de crítica bíblica, de mística, de no-violència, de física quàntica, d'un nou model econòmic, d'història de la filosofia, d'història de la Humanitat, de comunitat humana, d'un nou model de democràcia que ho pot canviar tot, d'un nou model econòmic que resol les greus desigualtats actuals, etc. 

Però resta pendent editar-los, fer-ne síntesis i versions més didàctiques. I resta fer el seu desplegament pràctic, que al capdavall és el que ens interessa per transformar en positiu aquest món que habitem.

Hi ha un descontent i una indignació creixents de com funciona la societat i el món actuals; el problema és la manca de nous models -deia Xirinacs. 

I aquesta és la seva valuosa i gran aportació: les bases potencials dels nous models en els principals àmbits de la societat humana.

Els 5 àmbits del seu llegat

Tot i la gran diversitat de disciplines del seu llegat, podem destacar-ne 5 àmbits principals: 

1. COMUNITAT HUMANA: democràcia participativa, diàleg i consens, convivència.
   
   
2. NOVIOLÈNCIA: la força d'un poble organitzat que té veu i voluntat comuna.
   
   
3. FILOSOFIA: un mapa mental global de tota la realitat anomenat "Globàlium".
   
   
4. ECONOMIA: una economia transparent i justa.
   
   
5. ESPIRITUALITAT: el camí a la plenitud.

Un format molt amè per aproximar-se introductòriament a aquests 5 àmbits és la sèrie de programes de ràdio de 25 minuts "Xirinacs avui". Inclouen talls de veu seus, cites, músiques,... 

Aquests programes van ser guardonats per la seva qualitat als Premis Nacionals de ràdio Associació de Catalunya.

👉Escolteu-los aquí.

I- Llegat sobre comunitat humana

Com bastir una democràcia plena arreu del país basada en el diàleg i el consens

El primer àmbit, i el més important a nivell de transformació social, en ser la clau de tots els altres canvis potencials, és el nou model de democràcia deliberativa que Xirinacs proposà en plantar-se a la plaça de Sant Jaume de Barcelona l'1 de gener del 2000. La seva crida proposà complementar la coixa democràcia representativa actual amb una democràcia deliberativa arreu del país: s'adreçà a tots els habitants dels Països Catalans que se'n sentissin part i que se'ls estimessin perquè configuressin un arbre d'assemblees territorials com expressió de la voluntat sobirana i consensuada de les respectives comunitats veïnals, de baix a dalt fins cobrir, a través dels respectius portaveus, totes les comarques, el país, la nació i potencialment el món sencer.

A partir de reconstituir aquesta sobirania popular basada en la cerca del bé comú, serà possible i fins i tot més fàcil del que hom pugui imaginar, tractar i anar canviant participativament els models d'economia, de moneda, d'energia, de consum, de cooperació internacional, de defensa, de territori, de mobilitat, d'educació, d'habitatge, de salut, d'espiritualitat comunitària, etc. 

Les solucions a tots aquests àmbits ja hi són

Fa anys, dècades, que els experts en cada matèria les tenen resoltes. Són els grans poders econòmics i polítics els qui actualment controlen i perpetuen els models actuals insostenibles i desequilibradors, gràcies a la plena delegació del poder que els regala el poble. 

Tan sols es tractessin un o dos temes a l'any, que comportaria dos o tres dies l'any de participació veïnal -cosa perfectament assumible malgrat la vida tan atapeïda i atrafegada a la que ens aboca el sistema econòmic actual-, les coses començarien a canviar a una velocitat inimaginable.

Sabem que aquest canvi no vindrà ni de nous líders o partits salvadors ni d'un activisme reactiu o de resistència. Tampoc passa per mantenir el sistema vigent ni per tornar a sistemes antics. Com tot salt evolutiu, el següent estadi normalment és la síntesi dels models (assajos) anteriors, recollint allò de positiu que té cadascun, desestimant allò que no ha funcionat i afegint-hi elements nous. En tota síntesi evolutiva, la nova resultant té, a més, qualitats noves que no tenien les seves parts integrants per separat. Una comunitat humana, per exemple, igual com l'aigua (H2O) té infinites més qualitats i capacitats que la suma per separat dels seus components.

És aquí on Xirinacs esdevé un far: la sortida és en el poble organitzat en una democràcia de qualitat, de base, no massificada i per tant difícilment manipulable. Només això tan elemental permet disposar de la sobirania per canviar les coses en pro del bé comú. Si ara aquesta sobirania de tota la gent del món està regalada a uns determinats poders, ells en disposen per decidir en pro del seu benefici exclusiu. És així de simple i d'evident.

El mètode participatiu no ens ha de preocupar; les solucions tècniques i el sistema organitzatiu per un procés deliberatiu extensiu fa dècades que es coneixen i que funcionen.

Aquest canvi a molta gent li costa de visualitzar perquè estem parlant d'un salt dimensional de la ment. I és el que explica l'estancament dels intents de canvis profunds dels darrers segles. Vet aquí una de les grans aportacions del Globàlium, el mapa global de la realitat que ens ha llegat Xirinacs: veure les diferents dimensions de la realitat per afrontar cada repte en el pla o dimensió que li correspon.

En l'àmbit de la societat humana, aquest salt dimensional consisteix en deixar de mirar amunt cap als líders, com infants que miren els seus pares demanant-los que els solucioni els problemes, en girar la mirada cap a cadascú en connexió amb el col·lectiu i preguntar-nos:

Què podem fer i com es pot fer per codecidir plegats i amb la força suficient per canviar les coses col·lectives en pro del bé comú i amb un profund respecte ecològic?

Cada generació té els seus reptes; ens pertoca a nosaltres resoldre les mancances del sistema actual, recollint-ne les virtuts i oferint un nou model de síntesi a les generacions futures basat en una democràcia plena fonamentada en el consens que emana de la concòrdia.

El mapa del Globàlium per discernir-hi aquest camí d'evolució com a societat

Xirinacs apunta per on va la resposta a l'anterior i crucial pregunta, i ho fa marcant una diferència dimensional molt important: per aspirar a canviar els diferents àmbits temàtics o objectius (els diferents "quès") cal primer reconstruir el "qui", és a dir, del subjecte col·lectiu, la veu consensuada del poble, l'espai on s'expressa la voluntat sobirana de cada comunitat humana. 

Les millores sobre temes objectius com l'habitatge, l'economia, el medi ambient, etc., pels motius abans explicats molt difícilment es podran assolir sense la instauració d'una democràcia participativa, essent aquesta darrera un aspecte subjectiu, no pas objectiu com els altres. 

Nosaltres vam agafar la seva proposta de com articular-la, la vam desenvolupar metodològicament i la vam testar en diversos municipis amb uns resultats molt satisfactoris, creant un arbre d'assemblees veïnals connectades per portaveus que van tractar un un o dos temes per any durant 4 anys (pla d'urbanisme, pla de mobilitat, programa amb les prioritats veïnals de cara a les futures eleccions, etc.)

El seu resultat es recull en publicacions com "Els consells veïnals i sectorials de Sitges: una experiència de democràcia participativa". 
Trobareu aquest document i altres documents inèdits de Xirinacs a l'entrada "Comunitat humana" de més avall.

“La diferència que hi ha entre un munt de fulles caigudes apilades per l’escombriaire en un racó d’un jardí i les mateixes fulles abans de caure, aparentment amuntegades formant la frondosa copa d’un arbre, és que mirats per fora, tots dos conjunts apareixen com dues grans masses de fulles, però es tracta de dues realitats radicalment diferents.

En el primer cas, el conjunt de fulles és un mer amuntegament, una massa. Una mica de vent les esbarria en totes direccions. En el segon cas, darrere de cada fulla hi ha un peduncle flexible que mena a una tija tendra, que mena a un branquilló erecte, que mena a una branca enravenada, que mena a un tronc rígid, que mena a unes arrels titàniques, per on circula la vida interior, perfectament protegida. Ni l’huracà rabiós s’endurà aquestes fulles.

Per si no s’ha entès, explico que aquestes estructures orgàniques no són els partits; són les llars, els barris, els municipis, les comarques, les vegueries, el país!”

Lluís Maria Xirinacs

Aquest és un innovador concepte d'autodeterminació i d'independència. No en el sentit restringit i polític del terme, sinó com a sinònim de sobirania democràtica permanent del poble a cada escala territorial que correspongui. Xirinacs parla així de la independència del poble, de baix a dalt i de dalt a baix, ressituant el paper de les organitzacions polítiques com a servidores de la voluntat popular expressada amb més freqüència.

Per aquest canvi de règim tan concret i tan determinant vers un nou sistema democràtic, n'hi hauria prou amb incloure a cada constitució un apartat nou que digui que el poble pot decidir directament de forma vinculant si es compleixen unes garanties concretes, tant a través de sistemes deliberatius extensius com a través de referèndums, complementàriament al sistema electoral representatiu actual.

DEMOCRÀCIA PLENA = democràcia representativa 

+ democràcia participativa (deliberativa + referendària)

Tot i que dependrà de nosaltres, aquest nou règim podria germinar abans del col·lapse total de l'actual.

Trobareu més material, tant teòric com pràctic (metodologia, tallers, experiències, vídeos,...) en aquesta entrada:

👉 COMUNITAT HUMANA

👉 Aquí hi trobareu les pautes per aplicar el taller de diàleg i consens.
(està enfocat a joves, però serveix igual per a grups i organitzacions d'adults)

II- La noviolència

Xirinacs ha sigut un dels principals referents i precursors de l’acció noviolenta als Països Catalans. Algunes de les seves gestes, com la plantada de 12 hores diàries durant dos anys (1975-76) davant la presó Model de Barcelona per demanar l'amnistia dels presos polítics, o la seva “Carta a un policia armat” van tenir un ample ressò nacional i internacional.

.Lluitarem amb tota la nostra fúria per la victòria de la Pau.
La victòria de la pau no serà una victòria nostra,

sinó un embat encès i joiós entre els homes, entre les nacions, entre les races;

on no hi hagi ni vencedors ni vençuts,

ni explotadors ni explotats,

ni homes cultes ni ignorants,

ni sants ni pecadors.

Sabem que la construcció de l’embat de la Pau,

ens demana una guerra perpètua,

contra el fort mentre siguem febles,

i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

Les seves gestes van portar-lo a ser nominat tres vegades al Premi Nobel de la Pau i a rebre el premi Memorial Joan XXIII en favor de la pau.

La seva concepció de la noviolència és principalment d’arrel gandhiana. A Xirinacs devem en bona mesura la difusió a casa nostra d’aquesta filosofia i pràctica, basada en els cinc graons progressius de l’acció noviolenta que va desenvolupar Gandhi: 

1. La cooperació
2. La denúncia
3. La no cooperació
4. La desobediència civil
5. La creació d’estructures alternatives pròpies.

Es tracta d’una nova manera molt més evolucionada espiritualment de tractar els conflictes, sense violència. No pretén destruir l'oposat en conflicte, sinó que parteix d'un l'anhel de reconciliació. Això no treu cap bri de fermesa en l'acció, ja que aquesta potencial concòrdia depèn també de l'altre.
Per Xirinacs hi ha molt pocs veritables noviolents; els considerava “mutants” del que tal vegada sigui la futura mentalitat humana.

El seu llibre sobre la noviolència

Per fer el salt a aquesta nova mentalitat i forma de tractar els conflictes humans, una molt valuosa eina és el seu llibre pòstum “La noviolència”, un llibre molt complet on desplega tots els vessants d'aquesta filosofia de vida, des de la profunditat de l'ésser noviolent, els referents històrics nacionals i internacionals, els cinc graons progressius de l'acció noviolenta gandhiana i la força col·lectiva que pot desencadenar. Si no el trobeu a les llibreries o biblioteques, aquí el podeu descarregar en PDF.

📘 La noviolència (llibre PDF)  /   📘 Resum (PDF) 

‘’La noviolència ni és el refugi dels covards ni la màscara de cap violència somorta. Gandhi va elevar la noviolència a una altura enorme; tant que, per a ell, no és només un mètode de lluita, és més que una manera de ser: és el nostre ésser profund.”

Lluís Mª Xirinacs

 

📝 Carta a un policia armat
Escrit de Xirinacs que va donar la volta al món traduït a diverses llengües i que, en llegir-lo, va provocar la dimissió de diversos policies armats espanyols. Una mostra excepcional de la força de la noviolència profunda i autèntica.

🎥 Vídeo on Arcadi Oliveres llegeix la carta a un policia armat.

🎥 Fa uns anys se'm va convidar al centre d'espiritualitat Hospitàlia (Vilamajor) a una xerrada sobre la dimensió profunda que amaga la noviolència, una disciplina, filosofia i força que com la majoria de gent d'aquest país, vaig aprendre de Xirinacs:
  Vídeo: La dimensió profunda de la noviolència (Lluís Planas)

🎥 DOCUMENTAL Xirinacs: de l'amnistia a la independència.
Documental de 30 minuts amb entrevista a Xirinacs l’any 2001.Xirinacs parla de la força i actitud de la noviolència, de la seva plantada de dos anys davant la Model per l’amnistia dels presos polítics l’any 1975-76 i finalment de la seva darrera plantada l’1 de gener del 2000 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant de la Generalitat de Catalunya, per convocar tot el poble dels Països Catalans a autoorganitzar-se en un arbre de petites assemblees de base connectades per portaveus fins cobrir tota la nació.

La transviolència, més enllà de la noviolència

Aquest és un concepte molt fort i polèmic que Xirinacs assumia i encarnava. Supera l’ètica purista de la noviolència estricte per  transcendir-la segons les circumstàncies o segons el que el noviolent senti en cada moment, mai a la lleugera, ni com a opció preferent, i sempre després d’una profunda escolta interior. Al vídeo anterior també parla d'aquest posicionament que transcendeix tant la violència com la noviolència.

Deia Gandhi que el noviolent, abans d’actuar consulta tot l’univers dins seu per saber si convé o no pel conjunt tirar endavant aquella acció.

La transviolència vindria a dir que en alguns casos, una violència menor pot ser acceptada si es considera necessària o inevitable per assolir un objectiu major que eviti molta més violència, sense renunciar a la via noviolenta com a prioritària, més efectiva, més evolucionada i més sostenible en el temps. O per posicionar-se amb els oprimits d'un conflicte violent, malgrat es defensin violentament si no saben fer-ho d'altra manera.

En aquest sentit, referents com Gandhi, Jesús de Natzaret o el mateix Xirinacs, entre molts d’altres, són considerats transviolents més que noviolents purs. Són frases de Gandhi, assumides i manifestades també per Xirinacs:

“Davant d’un conflicte violent, el noviolent no resta neutral, sinó que pren partit: es posiciona a favor del violent agredit i en contra del violent agressor.” 

“M’estimo més un violent valent que un noviolent covard”.

Per Xirinacs, la Transcendència (“el sagrat”) no és només bondat i amor del tou, sinó que és aquella perfecció que integra tant la pau com el terror, el temps de paciència i el temps d’ira, l’amor místic (dolç) i l’amor ètic (dur)..

Aquests són alguns dels escrits en els que, en el més pur estil xirinaquià, de vegades complex i profund, parla d’aquesta transviolència:

📝 Discurs de Xirinacs 2002 al Fossar de les Moreres pel que va ser de nou empresonat a causa de la seva desobediència civil intencionada a la llei d'enaltiment del terrorisme.

📙 El terror, la pau i el sagrat. En el aquest llibre s’hi recullen els escrits mencionats i d’altres com “Jesús, la violència i la noviolència” , “La lluita armada entesa des de la noviolència”, “Apologia del terrorisme” o “Eskhaton”:

    (PDF llibre) El terror, la pau i el sagrat.
(Si el voleu en paper i està exaurit a les llibreries probablement es pot trobar a biblioteques)

4. El seu model filosòfic global de la realitat: el Globàlium

El llegat filosòfic de Xirinacs

Tota la seva vida va anar recollint i ordenant tots els conceptes de la realitat dels diferents filòsofs, cultures i cosmovisions en un mapa filosòfic que els relacionava de forma corva, esfèrica i, per tant, dialèctica, establint a més la distància que hi ha entre cada concepte.

L’estudi d’aquest “mapa de la realitat” permet eixamplar, endreçar, relacionar i transformar el propi mapa mental que cadascú s'ha anat configurant al llarg de la vida. Normalment es tracta d'un mapa parcial, bidimensional, que no integra les contradiccions i que sovint presenta àrees de la realitat fosques (desconegudes), al mateix temps que d’altres hipertrofiades.

Estudiar i decidir adoptar un mapa mental global eixampla enormement la pròpia concepció de la realitat i ens dota d’una eina privilegiada de navegació per la vida, permetent-nos comprendre les diferents realitats des del respecte, portant-os a pensar en gran, a estalviar l’enorme energia que perdem en contradiccions no resoltes, etc.

“Perquè les persones i la Humanitat ens arribem a entendre algun dia en les coses importants i aspirem a superar els grans reptes que tenim, ens cal consensuar un model de pensament global comú. Si us serveix aquest prototip, aprofiteu-lo i aneu-lo millorant. Si no us seveix, llenceu-lo i feu-ne un altre, però ens cal un de comú.”

Lluís M. Xirinacs

Tot el seu pensament i experimentacions emanen i nodreixen el seu model filosòfic Globàlium. Es tracta d'un sistema de pensament que pren la forma d'un mapa corb de 4 dimensions geomètriques, representat en una hiperesfera (una esfera de 4 dimensions). Estudiar-lo i adoptar-lo eixampla el propi mapa mental, permetent copsar i entendre la globalitat de la realitat, relacionar-la dialècticament i entendre quines àrees transitem en cada moment de la vida, tant nosaltres com els altres. Les aplicacions són infinites.

Segons sigui el nostre mapa mental, serà la nostra, visió, experiència i fites assolides al llarg de la vida. 

Probablement, aquest model de 4 dimensions que ens llega Xirinacs sigui un prototip del mapa mental dels futurs homes i dones amb una consciència i cosmovisió globals.

Què t'ha aportat a tu el Globàlium?

         

    

🎥 Trobareu vídeos de Globalisme a Youtube de les seves classes, si bé són molts i llargs. Els interessats cal que els escolteu amb la paciència i perseverànça d'un estudiant o deixeble.

📘També hi ha dos llibres editats, si bé cal tenir en compte que són més tècnics que didàctics:

    📗(PDF) "Model menor" (model de 3D, de 26 categories)

    📙(PDF) "Model major" (model de 4D, de 80 categories)

📻 Una manera introductòria d'aproximar-s'hi és escoltant els programes de ràdio introductoris al seu llegat, que inclouen el Globàlium (a càrrec d'en Lluís Planas).

📜 Per aprofundir-hi podeu apuntar-vos als cursos introductoris que es fan a la Fundació Randa-Xirinacs i al mas el Negre.

Construeix-te el teu Globàlium casolà

🎥 Si vols aprendre com funciona aquest mapa dels conceptes de la realitat, ho pots fer tot construir-te el teu propi model Globàlium seguint aquests vídeos tutorials amb un enfocament pràctic.

5. Llegat sobre economia: un nou model econòmic equitatiu i transparent

Sabem que aquest no funciona, però el nou model qui el sap?

Està clar que el sistema actual capitalista apedaçat amb l'estat del benestar no acaba de funcionar i se sosté gràcies a uns apuntalaments precaris. I que la solució als greus problemes econòmics de la major part de la humanitat tampoc vindrà pels sistemes de segles passats com el comunisme, l'anarquisme, el liberalisme, etc. 

Cadascun d'aquests té virtuts i defectes. El nou sistema, com a tot salt evolutiu, es gestarà a partir de la síntesi dels sistemes precedents, creant-ne un de nou que n'aprofiti les virtuts, en desestimi els defectes i al mateix temps generi qualitats noves pròpies.

Agustí Chalaux, gran amic i mestre de Xirinacs -van esdevenir mestres i deixebles recíprocs en èpoques diferents, segons em va dir un dia Xirinacs-, dedicà tota la vida a estudiar la història de l'economia humana, el funcionament de l'economia actual -per la seva coneixença amb un banquer francès i a partir dels estudis d'un premi Nobel d'economia- i en proposà la solució tècnica: un nou model d'economia transparent. L'anomenà capitalisme comunitari. El nom reflecteix bé el que dèiem de la síntesi d'aquests dos sistemes ja obsolets. És brillant i com deia ell, ben fàcil d'implantar.

👉 Documental de diversos entrevistats (Xirinacs, Arcadi Oliveras, Martí Olivella, Jordi Griera, etc.) sobre la moneda transparent, peça clau del capitalisme comunitari:

Xirinacs va estudiar durant anys el model de l'Agustí Chalaux. Aquí podeu veure uns vídeos on n'explica els principals trets. 
    🎥 Llista de vídeos sobre capitalisme comunitari i moneda telemàtica de Xirinacs

També en va editar un llibre: 
    📒 Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui (Lluís M. Xirinacs)

6. Llegat sobre espiritualitat

El llegat de Xirinacs en el camp espiritual és molt ric. En podem distingir tres àmbits:

    A- EL CAMÍ A LA PLENITUD com una via iniciàtica a la realització tant individual com col·lectiva i universal, a través de l’alliberament dels aferraments a les coses mundanes, la fusió amb la consciència universal, la descoberta dels propis dons i vocació i la realització dels mateixos en l’acció compromesa en el món.

    B- MÍSTICA. El seu vessant com a místic i la seva singular forma de morir, de lliurar la seva vida voluntàriament a la transcendència, a la nació catalana, a la Humanitat i a la natura.

    C- CRÍTICA BÍBLICA. El seu concepte del sagrat i els seus estudis dels mites de la Bíblia ajuden a interpretar el llenguatge simbòlic en el marc temporal i cultural en que fou escrita. Xirinacs estudià la Bíblia durant més de 40 anys; n’era per tant un gran expert i és molt sorprenent i revelador l’aprofundiment que fa del mite com a llenguatge de la dimensió transcendent de la realitat.
Si bé les gravacions dels seus cursos sobre Bíblia estan per editar, en podeu trobar algun al Youtube.

En aquest escrit Xirinacs hi va exposar la seva visió del la Transcendència: "El perfum sagrat".

a- El Camí a la plenitud

Xirinacs sintetitza aquest camí de vida individual i col·lectiva a partir de sintetitzar les diferents tradicions. És per això que pot molt ben ser la base espiritual de la nova humanitat que cerquem en aquest temps d'esfondrament de les antigues religions. Aquest plantejament integra allò essencial d'aquestes tradicions més tota la innovació i creativitat que s'hi vulgui anar afegint.

En aquest sentit, un grup de treball vam estar recollint durant uns anys eines de les nombroses disciplines i tradicions per a cada fase o estació, així com per cada dimensió individual, nacional i universal i vam desenvolupar aquell simple dibuix, actualitzant-ne el llenguatge, els termes, recollint-ne eines, creant retirs enfocats a cada estació i a cada dimensió de l'ésser (individual, nacional i universal), creant caminades iniciàtiques al camí a la plenitud com el Camí de Vidabona, Núria i Montgrony, creant tallers de dansa i moviment autèntic per a cada estació i dimensió, etc.

La gran força d'aquest esquema és que és global. És a dir, que si dins nostre disposem del mapa sencer del nostre pas per la vida, sabem que tot allò que fem en cada moment no són pràctiques aïllades que no s'esvaeixen amb els dies, sinó que conformen cada passa, cada llosa del nostre camí individual i col·lectiu que ens condueix al respectiu destí espiritual aquí a la Terra, que no és altre que la plenitud entesa com la realització del nostre propòsit, fruits vitals o vocació al servei del bé comú.

Diagrama del camí a la plenitud

Alguns exemples d'eines sobre la TARDOR són les disciplines, teràpies, pràctiques destinades a ajudar a sanar i alliberar el jo (el subjecte) d'aferraments, dependències, creences limitadores, traumes, pors, desarrelament, etc. com els dejunis, la meditació enfocada a sentir i explorar el jo i les seves dependències, la dansa enfocada a deixar anar, els banys depuratius, les teràpies, constel·lacions familiars,  els inipis depuratius del xamanisme, el llenguatge dels somnis i dels senyals del cos (biodescodificació psicosomàtica), etc. 
En el vessant comunitari hi trobem mites com la travessa del desert bíblica, els processos d'autodeterminació i d'alliberament dels pobles, la creació d'espais de democràcia participativa (expressió del subjecte col·lectiu a través del diàleg i el consens), la comunicació assertiva (no-violenta), etc.

En la fase de fusió mística que associem a l'HIVERN ("deixar-se fondre") hi trobem eines com la meditació enfocada a contemplar la presència interior de la transcendència, la dansa mística, les experiències d'expansió de consciència, els cants sobre mística, l'arribada dels peregrinatges, els rituals i litúrgies comunitàries com l'àpat comú (eucaristia); els poemes, cants de lloança i salms, etc.

Alguns exemples d'eines de PRIMAVERA (deixar-se inspirar i fecundar) són les meditacions enfocades a escoltar la vocació, l'acompanyament (coaching), els senyals diürns o sincronicitats, l'expressió de l'ecologia i de la profecia tant individual com també com a poble davant del món; l'ètica (bé comú), assanes com la del guerrer, la de l'àliga, l'arbre, mites com el de la fertilitat de Núria, els oracles, etc. Tant en sentit individual com de poble.

I la praxis de la fase d'ESTIU o d'acció en el món consisteix en dur-ho a terme. Son les obres, la realització del propòsit tant individual davant la societat, com nacional envers el món. L'entrega, el compromís i el servei, la solidaritat, les donacions. Realitzar allò al que cadascú se sent cridat, respectant i valorant el dels altres. La pràctica de servei desinteressat, l'altruïsme.

💡 En aquest enllaç hi trobareu un recull, incloent un vídeo de Xirinacs explicant les 4 fases d'aquest camí, així com diversos vídeos que anat fent per explorar i desplegar la gran riquesa que amaga aquest enfocament, tot actualitzant-ne el llenguatge i les eines actuals per a cada fase:

     👉 El Camí a la Plenitud ("camí cargol")

    🎥 Llista de vídeos al Youtube sobre el camí a la plenitud

Una ruta iniciàtica al camí a la plenitud

Des de l'associació PAS: Amics del Camí, a partir de l'indret on Xirinacs va anar a morir, vam crear un brancal específic de la ruta de senderisme cultural el Camí dels Països Catalans que simbolitza un camí iniciàtic a la plenitud. És una ruta trufada de mites antics i de nova generació i per tant plena de simbologies inspiradores. 

El camí passa per l'indret on Xirinacs va dur a terme la seva mort-ofrena i enfila i resignifica diversos mites tradicionals de la comarca del Ripollès, com el del Comte Arnau (la condemna de l'avarícia i l'opressió de classe), Guifré el Pilós (la fundació de la nació, que resginifiquem des de la perspectiva actual), Núria (la fertilitat, que resignifiquem en el sentit dels fruits vitals), Montgrony (l'alletament o nodriment, que també resignifiquem en el sentit dels fruits vitals), així com els nous mites geogràfics creats per Xirinacs en el seu Dietari final, com el santuari en runes de Vidabona (mite de la vida plena, la plenitud individual i nacional, la terra promesa), la muntanya de Sant Amanç (mite del místic, l'amic), el Taga (mite de la Mare creadora universal, l'amat), etc. 

És un fet excepcional que es generin mites de nova creació, en aquest cas tant d'àmbit individual, com nacional, com universal. I resignificar mites tradicionals és també, en certa manera, crear-los de nou.

👉 Descripció del Camí de Vidabona, Núria i Montgrony (els diversos mites que enfila l'itinerari)

👉 Pàgina web de la ruta del Camí de Vidabona (4 etapes)

👉 Pàgina web de la ruta del Camí de Vidabona, Núria i Montgrony (5 etapes)

👉 Pàgina web de la variant llarga del Camí de Vidabona, Núria i Montgrony (8 etapes)

👉 Guia editada d'aquest tram (la podeu adquirir escrivint a elpas@elcami.org o a través del web www.elcami.cat).

b- Dietari final

El seu Dietari final (editorial Ara Llibres) entrelliga els dos darrers manuscrits seus:

📝 El dietari dels seus darrers cinc anys de vida, ja pensant en el dia i lloc on tenia planificat morir, on explica els diferents sentits que Xirinacs dona a la seva mort, des del més social al més transcendent i crístic: "Quadern CINC ANYS".

📝 Quadern "DARRERES ESPURNES", escrit durant el darrer mes abans d’anar-se’n a la muntanya per passar els seus darrers dies. Un llibre de pura mística de base medieval perquè es basa en el Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, igual com va fer Verdaguer (existeix un llibre que els recull tots tres).

📕 Molt recomanable l'exitosa i excel·lent novel·la de Jordi Lara "Sis nits d'agost", que és curta i es llegeix molt de pressa. Fa una aproximació a les múltiples dimensions del personatge a partir de la seva singular forma de morir.

🎧 No us perdeu l'àudio d'aquesta interessant ENTREVISTA d'Albert Om al seu autor Jordi Lara  arran de les seves investigacions sobre la mort d'en Xiri que recull en aquest llibre en forma d'una novel·la excepcional.

🎥 Se n'ha fet una PEL·LÍCULA disponible al 3CAT amb guió del mateix Jordi Lara, si bé es queda curta en relació a la novel·la, centrant-se bàsicament en l'aspecte de la seva singular opció de mort.

Acte de sobirania: l'escrit de comiat de Xirinacs

Aquest és l'emotiu i sublim text que Xirinacs deixà escrit al seu despatx de la seu de la Fundació Randa-Xirinacs del c. Entença de Barcelona, on explica el sentit del seu acte d'entrega final a la transcendència: 

L'actor Lluís Soler el llegí de forma magistral en l'acte d'homenatge "Xirinacs al Palau de la Música":

El darrer text que ens va fer arribar: "La Muntanya Santa"

Quan ja havia emprès el seu darrer viatge cap a la falda de la serra de Sant Amanç, aquell mateix 6 d'agost de 2007 de bon matí, la persona a qui li havia donat em va lliurar per indicació seva un sobre amb aquest text d'Elíes adaptat als Països Catalans -aplicant el que deia que tots els textos sagrats s'haurien d'adaptar a cada terra i cultura. 

El text s'acompanyava d'un esquema del seu darrer itinerari i d'un mapa manual de la zona on anava:

👉 (PDF) La Muntanya Santa

Des d'una comprensió espiritual del seu darrer gest transcendent es pot entendre el misteri del desvetllament profund de la nació catalana que ningú s'explicà i que va confluir progressivament en els fets d'octubte del 17. Aquesta interpretació espiritual del seu gest d'ofrena, el seu estimat amic i company de lluites durant anys, Mn. Josep Dalmau, rector del Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia de Gallifa, s'atreví a glossar-lo breument en l'acte d'homenatge "Xirinacs al Palau" que en Joel Joan i la seva productora van organitzar al Palau de la Música Catalana:

Fragments del Dietari Final (Xirinacs)

Univers. Suprema independència

Quan el sol de l’Amat desperta l’Amic dels seus somnis mítics
cessen les paraules, els cants dels ocells i l’Amic neix en l’Amat a l’alba.

El sol l’ha devorat i ja és flama viva.

– – –

Tot mostra la glòria de l’Amat per a qui té ulls.
Tot canta l’oracle de l’Amat per a qui té orelles.

– – –

Ofereixo el do més preuat, que és la meva vida, per l’alliberament del meu poble, per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra.

– – –

És cert que l’ample món rebenta d’injustícies, pobresa, guerres, opressió, irresponsabilitat, ignorància, malalties, morts violentes, etc.

Crec que he lluitat contínuament contra aquestes xacres de la humanitat i de l’ambient. Però mai no he pretès arreglar-ho tot jo, insignificant personeta assetjada per problemes gegantins. En aquest aspecte visc en pau. Faig el que jo puc i deixo als altres allò que és de llur responsabilitat

– – – 

Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement per certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat inequívoca de jugar-m’ho tot. Ara és l’hora de la vostra lluita. Us caldrà a vosaltres la vostra certificació final? Jo en tenia necessitat.

– – –

Us anuncio amb la joia més plena que

jo sóc !

Ni abans, ni després, ni durant. Senzillament

jo sóc !

Moro des-esperat, no d’aquest món sinó de l’altre, perquè

jo sóc !

Allò que esperen els esperançats ja hi és

jo sóc !

No tinc Lluís Maria, no sóc català, ni humà, ni cendra

jo sóc !

Desitjo que Jo sóc us acompanyi tota la vostra vida.

El nom de la vida eterna és Jo sóc.

Des d’ella, Jo sóc en vosaltres !

L’Esperit de Lluís Maria és el vostre esperit, és l’Esperit.

L’Esperit no és res ni algú. L’Esperit és.

Obriu-li les Portes !

Firmat:   Jo sóc  No-res

– – –

Ja no escric més, ja no parlo més. Emmudeixo. L’Amat 

M’ha imposat el silenci del secret. El discurs resta inacabat. Silenci!

Acció!

A la festa!  Al convit permanent!  Vosaltres ja acabareu la feina.

c- Crítica bíblica i espiritualitat

Aquí hi trobareu alguns vídeos de Xirinacs sobre els seus més de 40 anys d'estudi rigorós de la Bíblia i les seves diferents escoles, una classe sobre els primers cristians, etc. Si bé disposem de molts més àudios dels seus cursos bíblics, aquests no estan ni editats ni publicats.

   🎥  Vídeos de Xirinacs sobre Bíblia i espiritualitat

Aquest és un escrit interessantíssim sobre la visió xirinaquiana de l'advaita (la no-dualitat), pròleg seu d'un llibre sobre aquest concepte suprem de la tradició oriental:
      Advaita. El cim del Veda, Hermenèutica suprema (PDF 16 pàgs.).

📻 Als programes de ràdio "XIRINACS AVUI" abans mencionats, també hi trobareu diversos programes que tracten aquest vessant d'espiritualitat: programes de ràdio Xirinacs Avui. 

Biografia

La seva biografia no és objecte d'aquest article introductori. Tanmateix, en aquest enllaç hi trobareu referències i obra.

🎥 El documental "A contracorrent" es va realitzar en morir Xirinacs gràcies al micromecenatge:

Si voleu conèixer l'apassionant i compromesa vida d'aquest català universal, no deixeu de llegir la seva biografia completa, a càrrec de Lluís Busquets i Grabulosa. Aquí la podeu trobar d'oferta.

Els seus llibres en línia

Al web Bardina, centrat en el llegat d'Agustí Chalaux i de Xirinacs, hi trobareu un bon nombre dels seus llibres descarregables.