El llegat Xirinacs sobre comunitat humana
Aquí es complementa amb diversos materials el mencionat a l'entrada "El llegat de Xirinacs" relatiu a comunitat humana i a diàleg i consens.
Documents de Xirinacs sobre comunitat humana
Comunitat humana i demòtica
Aquest és un recull dels documents que van ser la base d'estudi conceptual en la que Xirinacs va fonamentar la seva crida i posterior moviment per generar una democràcia deliberativa als Països Catalans, extensible a tot el món.
Inclou els documents Comunitat humana, el recull Demòtica (terme que siginfica "allò relatiu al demos, al poble", en contraposició al terme "política", relatiu a l'acció de govern o dels partits). Si bé hi ha qui tendeix a dir que tot és política, es diu en el sentit que tot el que fem té conseqüències socials, en el conjunt. Xirinacs és partidari de desinflamar el terme "política" restringint-lo al seu sentit estricte més institucional, i resignificar i reforçar el terme "demòtica", immensament major en comprendre tota acció popular.
També inclou la seva conferència al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona sobre la noviolència.
(PDF) Comunitat humana i demòtica (LM Xirinacs, document inèdit)
Una breu entrevista a Xirinacs a Arenys de Munt sobre la democràcia de base que proposa com a via permanent per exercir l'autodeterminació del poble català:
La primera història humana
És una sèrie d'articles curts i molt amens que Xirinacs va escriure per la revista penedesenca "la Fura". Probablement mai haureu mirat la història des d'aquest prisma evolutiu comunitari, autèntiques perles de saviesa. Mirant els orígens de la humanitat, Xirinacs ens proposa entendre d'on venim, on som ara, com hi hem arribat i cap on hi pot haver la sortida:
(PDF) La primera història humana
Taller de diàleg i consens
A partir de la base teòrica de comunitat humana i dels principis del fòrum pel consens que Xirinacs aplicava en un programa de ràdio setmanal, on el repte era posar d'acord sobre un tema vigent a opinadors de mentalitats i ideologies molt diferents, vam idear una eina senzilla i molt transformadora que ensenya, des de la pràctica, a escoltar i a decidir per consens a infants i joves.
Aquí hi podeu veure el document del taller per aplicar-lo autònomament, així com una presentació i opinió (vídeo) d'alguns grups que l'han realitzat: TALLER DE DIÀLEG I CONSENS
Procediment de funcionament de l'arbre d'assemblees de diàleg i decisió per consens
Casos pràctics
Els consells veïnals i sectorials de Sitges
En aquesta publicació de la Fundació Bofill s'hi recull la interessant experiència d'aplicar aquest model a Sitges (Garraf) durant 4 anys, amb la participació dels 12 barris en petites assemblees veïnals connectades per portaveus. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sitges, la UAB, la Fundació Bofill i la Generalitat de Catalunya.
Amb una participació de més de 800 llars, considerant una mitjana de 3 persones/llar, es va assolir un xifra molt superior a l'habitual d'aquests processos, entre un 10 i un 15% de la població.
Es van tractar temes com el pla de mobilitat, el Pla General d'Urbanisme, el Pla d'excel·lència turística, un programa consensuat amb les prioritats del poble que es va presentar als partits abans de les eleccions municipals i altres temes d'abast supramunicipal, com un programa de prioritats pel país a les eleccions al Parlament o sobre la constitució europea.
(PDF) Finestra oberta: els consells veïnals i sectorials de Sitges
(PDF) Article més resumit dins del llibre de la Fundació s. XXI: democratitzar la democràcia
L'Assemblea de Cardedeu
- Fins on vol créixer i com volen els seus habitants que sigui el Cardedeu del futur, en motiu de la revisió del POUM. Un cop consensuades les propostes a cada barri, l'assemblea municipal, constituïda pels 8 portaveus de cada barri, van consensuar un centenar d'esmenes al POUM, de les quals se'n van acceptar més de 90. Entre elles, per exemple, la no urbanització del camp d'aviació.
- El pla de mobilitat.
- Les prioritats veïnals per confegir un "programa del poble" que fou presentat als partits polítics abans d'eleccions, demanant-los per escrit en quin grau l'assumien. No cal dir que això va descol·locar molt, atès que fins aleshores eren només els partits els que confegien un programa pels següents 4 anys.
- També es van tractar temes supramunicipals, en coordinació amb altres assemblees municipals i comarcals, com un programa de país que es va presentar als partits parlamentaris, en recepció al Parlament de Catalunya, o les esmenes recollides a nivell nacional de Països Catalans abans de la votació de la Constitució Europea.
La Marxa Som
L'any 2016, que va coincidir amb l'assaig no culminat del procés constituent de la República Catalana, l'associació PAS: Amics del Camí - Participació i Sosteniblitat (www.pas.cat) va organitzar la Marxa Som, una iniciativa que entroncava amb la gesta històrica de l'any 1975 de la Marxa de la Llibertat.
En aquest cas, l'objectiu de la Marxa Som era plantejar a cada població on s'arribava, prèvia organització amb entitats i voluntaris locals, una pràctica de democràcia deliberativa a la plaça o centre cívic del municipi on el tema a decidir era justament sobre el model de democràcia que volem per al país:
Volem un sistema de democràcia participativa en una República Catalana evolucionada, moderna, innovadora, de la gent, que sigui participatiu i vinculant i que per tant permeti anar implantant nous models d'economia transparent i equilibrada, de moneda, d'habitatge, de salut, de defensa, de cooperació internacional, etc.?
Durant 40 dies, la Marxa Som va recórrer totes les comarques de Catalunya en 4 columnes simultànies que seguien l'itinerari d'el Camí, la ruta de senderisme cultural que uneix tots els Països Catalans i que prèviament s'havia anat definint participativament al llarg de 10 anys (www.elcami.cat).
Un cop deliberat en petites assemblees amb tots els veïns i veïnes locals que hi van participar, els seus portaveus sortien a la mateixa plaça a posar en comú i consensuar les seves propostes sobre el model de democràcia del que ens volíem dotar.
El resultat final, signat pels participants, s'introduïa en una de les 4 arques nacionals que un artista de cada columna havia prèviament pintat (vegeu-ne aquí els noms i la seva obra). L'obra reproduïda quan se juntaven totes 4 arques, dibuixava l'espiral del camí a la plenitud nacional i universal que havia recollit Xirinacs al seu model filosòfic "Globàlium".
Nombrosos ajuntaments van aprovar mocions d'adhesió i suport a la Marxa Som, i desenes d'entitats culturals i socials del país s'hi van adherir (en podeu veure la llista per columnes a la web de més avall)
Les 4 arques es van unir a l'Atri, un punt molt simbòlic i considerat altament energètic situat a l'entrada de la basílica de la patrona i protectora de Catalunya.
El 31 de juliol de 2016, després de 40 dies de marxa de poble en poble i de comarca en comarca, les 4 columnes van arribar simultàniament a Montserrat (l'únic punt on es creua el Camí dels Països Catalans, que té una forma de "8") i van unir per primer cop les 4 arques, ara plenes de totes les aportacions i propostes recollides arreu del país durant la Marxa.
L’acte final a Montserrat va ser molt emocionant i sentit, amb la participació dels portaveus de cada columna, músics, parlamentaris i membres destacats d'organitzacions del país.
Va reunir gent de les 4 columnes i després que els 4 portaveus de les columnes posessin en comú els acords dels seus respectius municipis i comarques, va combinar actuacions musicals de Natxo Tarrés, Marcel Casellas, Lídia Pujol, Núria Agulló, Santi Arisa i Carles Belda, amb poemes i amb parlaments de David Fernàndez, Jordi Cuixart,Teresa Forcades, Lluís Planas (portaveu de La Marxa Som), Ramon Martí (Pas-Amics del Camí al País Valencià), Martí Olivella (del Parlament Ciutadà i de la plataforma Reinicia Catalunya), Maria José Fumanal i la lectura del manifest a càrrec de Laia Vidal (PAS-Amics del Camí).
Els encarregats de rebre les conclusions dels portaveus de les quatre columnes van ser els membres del Parlament de Catalunya Adriana Delgado, Chakir El Homrani i Gabriela Serra, que també van adreçar unes paraules als assistents.
Posteriorment, diversos partipants i representants de la Marxa Som van anar al Parlament a presentar formalment les conclusions als portaveus de cada Grup Parlamentari i a la Presidenta Carme Forcadell, demanant-los el seu compromís en que no quedés només en bons desitjos d'un país més conscient, implicat i millor per a tots els seus habitants: notícia.
Aquí hi podeu trobar el vídeo sencer de tot l'acte i el document de conclusions consensuades pel miler de participants (persones i entitats) en la Marxa Som:
🎥 vídeo acte final a Montserrat i informe final
La web de la Marxa Som va ser atacat i inhabilitat per pirates informàtics. Es pot veure tanmateix en aquest portal d'arxiu de webs (cal esperar una estona a que es carregui):
Al Facebook de la Marxa Som s'hi van publicar tots els actes i novetats. Els podeu veure aquí: Facebook de la Marxa Som
(pel mateix motiu abans indicat, moltes de les entrades que deriven a l'antiga web lamarxasom.cat no estan operatius; els podeu veure però al web arxiu anterior).
⏩Els esdeveniments que es van precipitar l'any següent a tota Catalunya (referèndum per la independència de 2017) i la repressió que va patir el poble català l'any següent van fer que s'estronqués aquest noble projecte d'assajar un nou model de democràcia participativa en un país europeu que reunia totes les condicions per fer-ho.
De segur que hagués pogut esdevenir un laboratori d'altíssim valor per al necessari canvi de règim vers la democràcia participativa que necessita el món, a fi de corregir els greus i creixents desequilibris actuals i que hauria beneficiat tothom, també als que ho van reprimir.
Tanmateix, la llavor sembrada continua intacta, i a no molt tardar de segur la tornarem a impulsar per anar més enllà encara entre totes i tots. Perquè "no hi ha revolució social més gran que prendre la paraula com a poble per decidir".
Canal de vídeos
🎥Canal de vídeos de Lluís Planas a Youtube sobre democràcia participativa
La comunicació no-violenta
És una forma de comunicació fonamental per dialogar i buscar la resolució de les diferències o conflictes si ja s’han produït. Tot i el nom d'aquesta forma de comunicació, no té res a veure amb la filosofia i pràctica de l'acció noviolenta gandhiana i que Xirinacs va introduir i practicar als Països Catalans.
Estaríem parlant més aviat d'una comunicació acertiva, des del no judici, sense retrets, expressant les emocions sentides en cada situació i les necessitats no satisfetes que hi ha al darrere. A partir d'aquí es pot formular cada demanda, sense teoritzar ni generalitzar, de manera que l'interlocutor mai es podrà sentir atacat.
Esdevé un aprenentatge imprescindible per al diàleg que es troba a la base d'una democràcia participativa. De fet, és imprescindible per a tota relació humana.
Les principals referències són dos llibres de Marshall Rosenberg amb aquest mateix títol. No tenen desperdici i us canviaran i harmonitzaran les vostres relacions, començant per les més estretes i properes. Aquí us n’oferim un resum, sense deixar de recomanar-vos que tingueu el llibre casa com a manual de consulta permanent:
Breu Guia Comunicació Noviolenta.
La filosofia i pràctica de l'acció noviolenta
La veu i voluntat del poble (demos) pot quedar estèril si no es complementa amb la seva força (cratos). D'aquí el terme democràcia. Xirinacs recordava que aquesta força només pot ser o violenta o noviolenta, essent aquesta darrera molt més evolucionada.
Seria doncs fonamental que la coneguéssim tots per integrar una nova forma molt més elevada de tractar els conflictes. Vegeu-ne les bases i alguns materials en aquesta entrada, incloent-hi un llibre postum seu imprescindible de títol "La noviolència".
👉Els 5 àmbits del llegat de Xirinacs.
