El llegat Xirinacs sobre comunitat humana

 

Aquí es complementa amb diversos materials el mencionat a l'entrada "El llegat de Xirinacs" relatiu a comunitat humana i a diàleg i consens.

Documents de Xirinacs sobre comunitat humana

Comunitat humana i demòtica

Aquest és un recull dels documents que van ser la base d'estudi conceptual en la que Xirinacs va fonamentar la seva crida i posterior moviment per generar una democràcia deliberativa als Països Catalans, extensible a tot el món. 
Inclou els documents Comunitat humana, el recull Demòtica  (terme que siginfica "allò relatiu al demos, al poble", en contraposició al terme "política", relatiu a l'acció de govern o dels partits). Si bé hi ha qui tendeix a dir que tot és política, es diu en el sentit que tot el que fem té conseqüències socials, en el conjunt. Xirinacs és partidari de desinflamar el terme "política" restringint-lo al seu sentit estricte més institucional, i resignificar i reforçar el terme "demòtica", immensament major en comprendre tota acció popular.

També inclou la seva conferència al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona sobre la noviolència.

Comunitat humana i demòtica (LM Xirinacs, document inèdit)

Una breu entrevista a Xirinacs a Arenys de Munt sobre la democràcia de base que proposa com a via permanent per exercir l'autodeterminació del poble català:

La primera història humana

És una sèrie d'articles curts i molt amens que Xirinacs va escriure per la revista penedesenca "la Fura". Probablement mai haureu mirat la història des d'aquest prisma evolutiu comunitari, autèntiques perles de saviesa. Mirant els orígens de la humanitat, Xirinacs ens proposa entendre d'on venim, on som ara, com hi hem arribat i cap on hi pot haver la sortida: 

La primera història humana

Taller de diàleg i consens

A partir de la base teòrica de comunitat humana i dels principis del fòrum pel consens que Xirinacs aplicava en un programa de ràdio setmanal, on el repte era posar d'acord sobre un tema vigent a opinadors de mentalitats i ideologies molt diferents, vam idear una eina senzilla i molt transformadora que ensenya, des de la pràctica, a escoltar i a decidir per consens a infants i joves. 

També és aplicable a adults (organitzacions, municipis, etc.), si bé el procediment que trobareu en aquest dossier s'adapta una mica en el llenguatge als més joves.

Aquí hi podeu veure el document del taller per aplicar-lo autònomament, així com una presentació i opinió (vídeo) d'alguns grups que l'han realitzat: 

TALLER DE DIÀLEG I CONSENS

Procediment de funcionament de l'arbre d'assemblees de diàleg i decisió per consens

Aquest és el senzill procediment de diàleg i decisió per consens que s'ha aplicat a desenes d'assemblees en diferents casos pràctics de barris, municipis i comarques, així com a organitzacions socials, aules escolars i grups d'educació en el lleure. És similar al procediment del taller de diàleg i consens aplicat a infants i joves però en aquest cas enfocat a adults.

És un procediment abreujat, molt senzill i que se'l pot aplicar cadascú en qualsevol reunió.

"Si vols desgastar, manipular o fins i tot destruir qualsevol iniciativa o organització social, convoca unes quantes assemblees plenàries mirant de plantejar temes per decidir sense fer-ho a través de petites assembles de màxim 5 o 7 membres."

   

Procediment de funcionament de l'arbre d'assemblees

Bases conceptuals 

Si aquest àmbit de comunitat humana és el més important a nivell de transformació social és perquè és la clau de tots els altres canvis potencials. El nou model de democràcia deliberativa que Xirinacs proposà en plantar-se a la plaça de Sant Jaume de Barcelona l'1 de gener del 2000 indica per on trencar el cercle viciós, el blindatge de l'actual sistema imperfecte.

La seva crida proposà complementar la coixa democràcia representativa actual amb una democràcia deliberativa arreu del país: s'adreçà a tots els habitants dels Països Catalans que se'n sentissin part i que se'ls estimessin perquè configuressin un arbre de petites assemblees territorials com expressió de la voluntat sobirana i consensuada de les respectives comunitats veïnals, de baix a dalt fins cobrir, a través dels respectius portaveus, totes les comarques, el país, la nació i potencialment el món sencer.

A partir de reconstituir aquesta sobirania popular basada en la cerca del bé comú, serà possible i fins i tot més fàcil del que hom pugui imaginar, tractar i anar canviant participativament els models d'economia, de moneda, d'energia, de consum, de cooperació internacional, de defensa, de territori, de mobilitat, d'educació, d'habitatge, de salut, d'espiritualitat comunitària, etc. 

Les solucions a tots aquests àmbits ja hi són

Fa anys, dècades, que els experts en cada matèria les tenen resoltes. Són els grans poders econòmics i polítics els qui actualment controlen i perpetuen els models actuals insostenibles i desequilibradors, gràcies a la plena delegació del poder que els regala el poble. 

El fet és que el 99,99% de la població mundial els té regalada llur sobirania i la considera irrecuperable. Aquesta via lliure per actuar sobre un país i sobre el món, talment com el mite de l'anell de la saga El senyor dels anells, alimenta llur cobdícia amb una embriaguesa i un enfolliment que ensoberbeix i deshumanitza. 

Tan sols es tractessin un o dos temes a l'any, que comportaria dos o tres dies l'any de participació veïnal -cosa perfectament assumible malgrat la vida tan atapeïda i atrafegada a la que ens aboca el sistema econòmic actual-, les coses començarien a canviar a una velocitat inimaginable.

No despunta cap iniciativa ni partit polític que hi doni resposta o que proposi una solució evolutiva

Sabem que aquest canvi no vindrà ni de nous líders o partits salvadors ni d'un activisme reactiu o de resistència. Tampoc passa per mantenir el sistema vigent ni per tornar a sistemes antics. Com tot salt evolutiu, el següent estadi normalment és la síntesi dels models (assajos) anteriors, recollint allò de positiu que té cadascun, desestimant allò que no ha funcionat i afegint-hi elements nous. En tota síntesi evolutiva, la nova resultant té, a més, qualitats noves que no tenien les seves parts integrants per separat. Una comunitat humana, per exemple, igual com l'aigua (H2O) té infinites més qualitats i capacitats que la suma per separat dels seus components.

És aquí on Xirinacs esdevé un far: la sortida és en el poble organitzat en una democràcia de qualitat, de base, no massificada i per tant difícilment manipulable. Només això tan elemental permet disposar de la sobirania per canviar les coses en pro del bé comú. Si ara aquesta sobirania de tota la gent del món està regalada a uns determinats poders, ells en disposen per decidir en pro del seu benefici exclusiu. És així de trivial.

Si totes les organitzacions socials, culturals, ecologistes, independentistes, humanitàries, per la pau, etc. ho tinguessin clar, deixarien per un temps llurs lluites sectorials i unirien forces per organitzar conjuntament un procés de democràcia deliberativa simultània a tot el país que desemboqui en un canvi constitucional que estableixi mecanismes de decisió directa.

A partir d'aquell dia, amb molt menys esforç i molta més eficàcia podran disposar dels recursos estatals per dur a terme llurs objectius, atès que si són en pro del bé comú el poble sense dubte els prioritzarà.

El mètode participatiu no ens ha de preocupar; les solucions tècniques i el sistema organitzatiu fa dècades que es coneixen i que funcionen.

Aquesta visualització costa a molta gent, perquè estem parlant d'un salt dimensional de la ment. No veure-ho és el que explica l'estancament dels intents de canvis profunds dels darrers segles. Vet aquí una de les grans aportacions del Globàlium, el mapa global de la realitat que ens ha llegat Xirinacs.

En l'àmbit de la societat humana, aquest salt consisteix en deixar de mirar amunt cap als líders, com infants que miren els seus pares demanant-los que els solucioni els problemes.

Consisteix en passar de l'adolescència a l'adultesa com a poble, com a societat. 

Consisteix en deixar de resignar-se en l'opressió, en la injustícia, en les desigualtats creixents, en la depredació del món, de la Humanitat i de la resta d'espècies, sabent que hi ha sistemes que superen les mancances de l'actual.

Consisteix en deixar de somniar en la bondat dels qui tenen segrestat el poder polític, econòmic, judicial i militar, somniant que desmantellin o ignorin els grans poders del món i que prioritzin a tots nivells el bé comú.

Consisteix en veure les limitacions que té el vell sistema del vot electoral  contrapuntat només amb reivindicacions, queixes, signatures o manifestacions clamant pels carrers amb la vaga esperança que el poder ho escolti i en faci cas.

Consisteix en recuperar la fe, no una fe cega i abstracta, sinó la que brolla d'atrevir-se a pensar en gran, en mirar les mans comunitàries i veure-hi la sobirania que ara té regalada i la gran força que té tot poble conscient i organitzat.

Consisteix en visualitzar-se codecidint, cocreant de forma amena, establint els mecanismes necessaris per fer-ho i per fer-ho vinculant, amb la humilitat del que sap que tot just ha d'aprendre l'art del diàleg i del consens i el de l'acció noviolenta.

Quan ningú creia que era possible enderrocar els semideus absolutistes, uns pocs que van connectar la seva visió d'un règim diferent amb la força interior col·lectiva van activar la Revoluió francesa. Van tallar els caps dels Reis absolutistes i van instaurar un nou règim més lliure (liberté). 

Segles després estem veient que aquell sistema tenia moltes virtuts però que te greus mancances. 

Quan ningú creia que era possible enderrocar els poderosos i absolutistes tsars, la Revolució bolxevic va instaurar un règim que garantia la igualitat i l'accés als bens bàsics, a l'educació i a la salut a tot el poble per igual (igualité), basat en unes assemblees territorials i obreres (soviets) que durant un temps van decidir sobiranament  fins que ben aviat van set controlades pel poder.

Un segle després s'ha vist que aquell sistema tenia virtuts però també greus mancances.

 Cada generació té els seus reptes; ens pertoca a nosaltres resoldre les mancances d'aquests vells assajos, recollint-ne les virtuts i oferint un nou model de síntesi a les generacions futures, basat en una democràcia plena fonamentada en el consens que emana de la concòrdia.

Resta pendent la Revolució de la fraternitat, una revolució d'estil català.

El mapa del Globàlium per discernir-hi aquest camí d'evolució com a societat

Com tot el seu llegat, aquest model evolutiu de l'actual democràcia s'entén molt millor sobre el Globàlium. Xirinacs marca una diferència dimensional molt important: per aspirar a canviar els diferents àmbits temàtics o objectius (els diferents "quès") cal primer diferenciar-lo del "qui", és a dir, del subjecte col·lectiu, la veu consensuada del poble, l'espai on s'expressa la voluntat sobirana de cada comunitat humana. 

És un error conceptual i estratègic, que a més s'ha demostrat molt ineficaç, posar en una mateixa llista de prioritats i reivindicacions el qui i els quès. 

Les millores sobre temes objectius com l'habitatge, l'economia, el medi ambient, etc., pels motius abans explicats difícilment es podran assolir sense la instauració d'una democràcia participativa, essent aquesta darrera un aspecte subjectiu, no pas objectiu com els altres. 

És a dir, cal primer articular el "qui" per poder decidir sobre tots els altres "quès". Sense concentrar-se primer en anar confegint aquests espais de decisió democràtica de base, la reclamació de tota la resta esdevé gairebé estèril, amb algunes excepcions molt puntuals.

Aquest savi mapa de la realitat que Xirinacs va confegir al llarg de tota la seva vida, integrant-hi els diferents corrents filosòfics i cosmovisions, també recull el que ell anomena els 4 pilars de la societat humana:

• la convivència  (vivències comunitàries, voluntat popular, democràcia de base,...)
• l'economia (repartiment equitatiu del bé comú en sentit ampli)
• l'ecologia (respectar la casa comuna i tenir-la sana i neta)
• i l'ecumene (tenir cura de l'anima comunitària, de poble).

Cadascun d'aquests pilars, que Xirinacs anomena també demòtica -allò relatiu al demos, poble en grec- nodreix respectivament llur part representativa o política:

• el parlament o poder legislatiu (representants i servidors de la voluntat expressada de forma més directa i continuada pel poble)
• el poder executiu (vetlla pel bon repartiment dels bens)
• el poder judicial (vetlla per la salut del cos social i natural quan no és respectada)
• el testimoniatge espiritual (els fars, els referents inspiradors dels valors transcendents que són reconeguts per cada comunitat humana -no pas jeràrquicament).
  
  

Aquí estem parlant del primer pilar, el de la comunitat humana, font de tota sobirania.

Nosaltres vam agafar la seva proposta de com articular-la, la vam desenvolupar metodològicament i la vam testar en diversos municipis amb uns resultats molt satisfactoris, creant un arbre d'assemblees veïnals connectades per portaveus que van tractar un un o dos temes per any durant 4 anys (pla d'urbanisme, pla de mobilitat, programa amb les prioritats veïnals de cara a les futures eleccions, etc.)

El seu resultat es recull en publicacions com "Els consells veïnals i sectorials de Sitges: una experiència de democràcia participativa". 
Trobareu aquest informe metodològic i sociològic més avall.

Els seus models socials s'inspiren en la biologia -una de les seves llicenciatures- i en la saviesa que la mateixa natura ha anat destil·lant al llarg de milions d'anys. En aquest sentit, l'arbre esdevé el gran mestre. Si el contempleu obertament potser us voldrà mostrar com articular els individus per crear unes comunitats humanes vives, conscients i autoresponsables: les fulles (individus) als petits branquillons (assemblees de llar) connectades per portaveus a les branques terciàries (veïnats/municipis), aquestes a les secundàries(comarques), primàries (vegueries) i fins el tronc (el país/nació).

“La diferència que hi ha entre un munt de fulles caigudes apilades per l’escombriaire en un racó d’un jardí i les mateixes fulles abans de caure, aparentment amuntegades formant la frondosa copa d’un arbre, és que mirats per fora, tots dos conjunts apareixen com dues grans masses de fulles, però es tracta de dues realitats radicalment diferents.

En el primer cas, el conjunt de fulles és un mer amuntegament, una massa. Una mica de vent les esbarria en totes direccions. En el segon cas, darrere de cada fulla hi ha un peduncle flexible que mena a una tija tendra, que mena a un branquilló erecte, que mena a una branca enravenada, que mena a un tronc rígid, que mena a unes arrels titàniques, per on circula la vida interior, perfectament protegida. Ni l’huracà rabiós s’endurà aquestes fulles.

Per si no s’ha entès, explico que aquestes estructures orgàniques no són els partits; són les llars, els barris, els municipis, les comarques, les vegueries, el país!”

Lluís Maria Xirinacs

Aquest és un innovador concepte d'autodeterminació i d'independència. No en el sentit restringit i polític del terme, sinó com a sinònim de sobirania democràtica permanent del poble a cada escala territorial que correspongui. Xirinacs parla així de la independència del poble, de baix a dalt i de dalt a baix.

Això sorprèn pel fet que ressitua el paper de les organitzacions polítiques com a servidores de la voluntat popular expressada amb més freqüència a través de la codecisió ben informada de cada comunitat humana afectada per cada tema en qüestió.

De fet, totes les constitucions democràtiques comencen per establir explícitament que la sobirania rau en el poble. Tot seguit, s'afanyen a dir que la delega en els representants polítics. 

Per aquest canvi de règim tan concret i tan determinant vers un nou sistema democràtic, n'hi hauria prou amb incloure a cada constitució un apartat nou que digui que el poble pot decidir directament de forma vinculant si es compleixen unes garanties concretes, tant a través de sistemes deliberatius extensius com a través de referèndums, complementàriament al sistema electoral representatiu actual.

DEMOCRÀCIA PLENA = 

democràcia representativa + democràcia participativa

(democràcia participativa = deliberativa + referendària)

La viabilitat només depèn del poble

És cert que l'opressió dels estats espanyol i francès ofeguen generació rere generació aquest anhel i aquesta tan valuosa aportació que vol fer la nació catalana al propi país i al món, en la línia vocacional que fa segles la va portar a redactar les regles de Pau i Treva per humanitzar les guerres, a crear un dels primers parlaments del continent, a grans gestes noviolentes, a l'anarquisme, al sindicalisme, al cooperativisme i a tantes altres innovacions socials de cada temps.

Aquest sistema porta implícita una regeneració de les comunitats humanes troncals: des de les llars als veïnats, municipis, comarques, etc.

Xirinacs sempre convidava a pensar en gran i a deixar de mirar infantilitzadament els líders com a salvadors del poble, canviant el focus vers la pròpia capacitat i responsabilitat personal i col·lectiva. Aquest salt qualitatiu porta implícita l'enorme força del poble quan aquest es posa d'acord, superant l'actual cultura del conformisme, o en el millor dels casos de la protesta i de la resistència, per iniciar la transició que portarà a reprendre les regnes de la sobirania popular. 

A partir d'aquí, tan sols tractant un gran tema a l'any, les coses començaran a canviar d'una manera que ara ni gosem imaginar. Aquest país en té un recent assaig interessantíssim amb el referèndum popular i les posteriors mobilitzacions que va dur a terme l'octubre de 2017.

El testament demòtic de Xirinacs

L’any 2004 Xirinacs va deixar escrit el seu missatge pòstum al poble català, a mode de testament social (“demòtic”), un missatge al que de fet s'hi entregà tota la vida i pel que va dur a terme diverses vagues de fam.

Xirinacs deia que als individus, la natura els havia “resolt” feia milions d'anys, però que molts s’espatllaven per estar immersos en una societat encara no resolta. Per això, deia, la prioritat és resoldre la societat humana a nivell col·lectiu, és a dir, centrar tots els esforços en refer les comunitats humanes i fer-les orgàniques, sobiranes, dialèctiques. Això és, establir assemblees de base per exercir de tant en tant una democràcia participativa des dels valors del diàleg i el consens amb l'únic compromís de cercar la millor solució en cada cas pel bé comú.

Gandhi, pocs dies abans que l’assassinessin, i en veure que la independència política no resolia els problemes socials i econòmics de l’Índia, estava disposat a recomençar de nou amb un plantejament similar que deixà escrit en un breu document molt desconegut anomenat "el testament de Gandhi". En ell indicava com organitzar tot el país per exercir la voluntat i la força del poble, el que avui en diem una democràcia participativa.

Xirinacs, sense conèixer encara aquest testament de Gandhi, va proposar durant tota la seva vida la mateixa solució per a la nació catalana que finalment, seguint la línia de Gandhi, deixà escrita en forma de testament:

El meu testament als Països Catalans (Xirinacs)

    🎤       Lectura del testament de Xirinacs (a càrrec de Laia Vidal)

Casos pràctics de democràcia deliberativa aplicada a municipis

Els consells veïnals i sectorials de Sitges

En aquesta publicació de la Fundació Bofill s'hi recull la interessant experiència d'aplicar aquest model a Sitges (Garraf) durant 4 anys, amb la participació dels 12 barris en petites assemblees veïnals connectades per portaveus. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sitges, la UAB, la Fundació Bofill i la Generalitat de Catalunya.

Amb una participació de més de 800 llars, considerant una mitjana de 3 persones/llar, es va assolir un xifra molt superior a l'habitual d'aquests processos, entre un 10 i un 15% de la població.

Es van tractar temes com el pla de mobilitat, el Pla General d'Urbanisme, el Pla d'excel·lència turística, un programa consensuat amb les prioritats del poble que es va presentar als partits abans de les eleccions municipals i altres temes d'abast supramunicipal, com un programa de prioritats pel país a les eleccions al Parlament o sobre la constitució europea.

Finestra oberta: els consells veïnals i sectorials de Sitges
 Article més resumit dins del llibre de la Fundació s. XXI: democratitzar la democràcia

L'Assemblea de Cardedeu

Durant 4 anys (2000 - 2003), a Cardedeu es van crear a iniciativa plenament popular 8 assemblees de barris que van tractar diversos temes com:

• Fins on vol créixer i com volen els seus habitants que sigui el Cardedeu del futur, en motiu de la revisió del POUM. Un cop consensuades les propostes a cada barri, l'assemblea municipal, constituïda pels 8 portaveus de cada barri, van consensuar un centenar d'esmenes al POUM, de les quals se'n van acceptar més de 90. Entre elles, per exemple, la no urbanització del camp d'aviació.
  
  
• El pla de mobilitat.
  
  
• Les prioritats veïnals per confegir un "programa del poble" que fou presentat als partits polítics abans d'eleccions, demanant-los per escrit en quin grau l'assumien. No cal dir que això va descol·locar molt, atès que fins aleshores eren només els partits els que confegien un programa pels següents 4 anys.
  
  
• També es van tractar temes supramunicipals, en coordinació amb altres assemblees municipals i comarcals, com un programa de país que es va presentar als partits parlamentaris, en recepció al Parlament de Catalunya, o les esmenes recollides a nivell nacional de Països Catalans abans de la votació de la Constitució Europea.

La web amb tots els temes, les assemblees de barri i els seus portaveus, el procediment de funcionament de les assemblees, els resultats, les formacions per dinamitzar les assemblees, etc. ja no està disponible, si bé és similar al que recull la Finestra Oberta sobre el procés de Sitges.

Sort que aquest poble disposa de la 1a TV local de tot l'Estat, TV Cardedeu, que en va fer, entre d'altres, aquesta notícia:

La Marxa Som

L'any 2016, que va coincidir amb l'assaig no culminat del procés constituent de la República Catalana, l'associació PAS: Amics del Camí - Participació i Sosteniblitat (www.pas.cat) va organitzar la Marxa Som, una iniciativa que entroncava amb la gesta històrica de l'any 1975 de la Marxa de la Llibertat. 

En aquest cas, l'objectiu de la Marxa Som era plantejar a cada població on s'arribava, prèvia organització amb entitats i voluntaris locals, una pràctica de democràcia deliberativa a la plaça o centre cívic del municipi on el tema a decidir era justament sobre el model de democràcia que volem per al país:

Volem un sistema de democràcia participativa en una República Catalana evolucionada, moderna, innovadora, de la gent, que sigui participatiu i vinculant i que per tant permeti anar implantant nous models d'economia transparent i equilibrada, de moneda, d'habitatge, de salut, de defensa, de cooperació internacional, etc.?

Durant 40 dies, la Marxa Som va recórrer totes les comarques de Catalunya en 4 columnes simultànies que seguien l'itinerari d'el Camí, la ruta de senderisme cultural que uneix tots els Països Catalans i que prèviament s'havia anat definint participativament al llarg de 10 anys (www.elcami.cat).

Un cop deliberat en petites assemblees amb tots els veïns i veïnes locals que hi van participar, els seus portaveus sortien a la mateixa plaça a posar en comú i consensuar les seves propostes sobre el model de democràcia del que ens volíem dotar. 
El resultat final, signat pels participants, s'introduïa en una de les 4 arques nacionals que un artista de cada columna havia prèviament pintat (vegeu-ne aquí els noms i la seva obra). L'obra reproduïda quan se juntaven totes 4 arques, dibuixava l'espiral del camí a la plenitud nacional i universal que havia recollit Xirinacs al seu model filosòfic "Globàlium".

Nombrosos ajuntaments van aprovar mocions d'adhesió i suport a la Marxa Som, i desenes d'entitats culturals i socials del país s'hi van adherir (en podeu veure la llista per columnes a la web de més avall)

Les 4 arques es van unir a l'Atri, un punt molt simbòlic i considerat altament energètic situat a l'entrada de la basílica de la patrona i protectora de Catalunya.

El 31 de juliol de 2016, després de 40 dies de marxa de poble en poble i de comarca en comarca, les 4 columnes van arribar simultàniament a Montserrat (l'únic punt on es creua el Camí dels Països Catalans, que té una forma de "8") i van unir per primer cop les 4 arques, ara plenes de totes les aportacions i propostes recollides arreu del país durant la Marxa.

L’acte final a Montserrat va ser molt emocionant i sentit, amb la participació dels portaveus de cada columna, músics, parlamentaris i membres destacats d'organitzacions del país.
Va reunir gent de les 4 columnes i després que els 4 portaveus de les columnes posessin en comú els acords dels seus respectius municipis i comarques, va combinar actuacions musicals de Natxo Tarrés, Marcel Casellas, Lídia Pujol, Núria Agulló, Santi Arisa i Carles Belda, amb poemes i amb parlaments de David Fernàndez, Jordi Cuixart,Teresa Forcades, Lluís Planas (portaveu de La Marxa Som), Ramon Martí (Pas-Amics del Camí al País Valencià), Martí Olivella (del Parlament Ciutadà i de la plataforma Reinicia Catalunya), Maria José Fumanal i la lectura del manifest a càrrec de Laia Vidal (PAS-Amics del Camí).

Els encarregats de rebre les conclusions dels portaveus de les quatre columnes van ser els membres del Parlament de Catalunya Adriana Delgado, Chakir El Homrani i Gabriela Serra, que també van adreçar unes paraules als assistents. 

Posteriorment, diversos partipants i representants de la Marxa Som van anar al Parlament a presentar formalment les conclusions als portaveus de cada Grup Parlamentari i a la Presidenta Carme Forcadell, demanant-los el seu compromís en que no quedés només en bons desitjos d'un país més conscient, implicat i millor per a tots els seus habitants: notícia.

Aquí hi podeu trobar el vídeo sencer de tot l'acte i el document de conclusions consensuades pel miler de participants (persones i entitats) en la Marxa Som: 
🎥 vídeo acte final a Montserrat i informe final

La web de la Marxa Som va ser atacat i inhabilitat per pirates informàtics. Es pot veure tanmateix en aquest portal d'arxiu de webs (cal esperar una estona a que es carregui):

    Web arxiu de la Marxa Som

Al Facebook de la Marxa Som s'hi van publicar tots els actes i novetats. Els podeu veure aquí:     Facebook de la Marxa Som 
(pel mateix motiu abans indicat, moltes de les entrades que deriven a l'antiga web lamarxasom.cat no estan operatius; els podeu veure però al web arxiu anterior).

⏩Els esdeveniments que es van precipitar l'any següent a tota Catalunya (referèndum per la independència de 2017) i la repressió que va patir el poble català l'any següent van fer que s'estronqués aquest noble projecte d'assajar un nou model de democràcia participativa en un país europeu que reunia totes les condicions per fer-ho. 

De segur que hagués pogut esdevenir un laboratori d'altíssim valor per al necessari canvi de règim vers la democràcia participativa que necessita el món, a fi de corregir els greus i creixents desequilibris actuals i que hauria beneficiat tothom, també als que ho van reprimir.

Tanmateix, la llavor sembrada continua intacta, i a no molt tardar de segur la tornarem a impulsar per anar més enllà encara entre totes i tots. Perquè "no hi ha revolució social més gran que prendre la paraula com a poble per decidir".

Canal de vídeos

Si voleu aprofundir en aquest tema, aquí hi ha diversos vídeos que he anat publicant sobre democràcia participativa com a pas necessari, jo diria que ineludible, per sortir de l'atzucac actual, tant a nivell local, com nacional, com de lluites socials, com global:

🎥Canal de vídeos de Lluís Planas a Youtube sobre democràcia participativa

La comunicació no-violenta

És una forma de comunicació fonamental per dialogar i buscar la resolució de les diferències o conflictes si ja s’han produït. Tot i el nom d'aquesta forma de comunicació, no té res a veure amb la filosofia i pràctica de l'acció noviolenta gandhiana i que Xirinacs va introduir i practicar als Països Catalans. 

Estaríem parlant més aviat d'una comunicació acertiva, des del no judici, sense retrets, expressant les emocions sentides en cada situació i les necessitats no satisfetes que hi ha al darrere. A partir d'aquí es pot formular cada demanda, sense teoritzar ni generalitzar, de manera que l'interlocutor mai es podrà sentir atacat. 

Esdevé un aprenentatge imprescindible per al diàleg que es troba a la base d'una democràcia participativa. De fet, és imprescindible per a tota relació humana.

Les principals referències són dos llibres de Marshall Rosenberg amb aquest mateix títol. No tenen desperdici i us canviaran i harmonitzaran les vostres relacions, començant per les més estretes i properes.  Aquí us n’oferim un resum, sense deixar de recomanar-vos que tingueu el llibre casa com a manual de consulta permanent:

 Breu Guia Comunicació Noviolenta.

La filosofia i pràctica de l'acció noviolenta

La veu i voluntat del poble (demos) pot quedar estèril si no es complementa amb la seva força (cratos). D'aquí el terme democràcia. Xirinacs recordava que aquesta força només pot ser o violenta o noviolenta, essent aquesta darrera molt més evolucionada.

Seria doncs fonamental que la coneguéssim tots per integrar una nova forma molt més elevada de tractar els conflictes. Vegeu-ne les bases i alguns materials en aquesta entrada, incloent-hi un llibre postum seu imprescindible de títol "La noviolència".

👉Els 5 àmbits del llegat de Xirinacs.