Lluís Planas Herrero

  I.  Xavier Espar i Lluís Planas, Cardedeu, gener 2003 Idees prèvies La comunitat com a idea advàitica (que no existeix dicotomia entre matèria i esperit). Matèria/estructura/forma: lògica de la matèria: quantificable, finita Contingut/funció/esperit: l’essència de la forma, lògica de l’Esperit, infinit, tot o res, qualitatiu, inquantificable. Tot el que és de l’Esperit no té límits (l’estima, etc...); vessa. Una praxis (acció) sense teoria és activisme (sense resultats a llarg termini, respostes reactives). Una teoria sense praxis esdevé estèril; no transforma. Existeix un equilibri entre la lògica de l’esperit i de la matèria; no hi pot haver incompatibilitat sinó complementarietat. No són oposats. Si desitges allò que no és “teu” (sigui una persona, petroli, diners,...) de segur que generarà conflicte. L’esperit ha de determinar la forma d’expressió material, ha d’inspirar l’acció del subjecte, el món. La Bona Nova és que l’Esperit és autodeterminant sobr...

  Ràdio Televisió Cardedeu 2,28m subscriptors SUBSCRIU-ME El cardedeuenc Lluís Planas va fer una vaga de fam l'any 2002 reclamant una millora de la democràcia, sobretot pel fet que no es respectés la voluntat del poble de Cardedeu a l'hora d'aturar el projecte del golf de Vilalba.

Fonaments teòrics i pràctics de democràcia i DEMÒTICA                          Juliol de 2002 I- Democràcia i sostenibilitat 1.     Sostenibilitat o desenvolupament sostenible : “Aquell que permet la pervivència, salut i evolució natural o realització de totes les realitats existents (persones, comunitats, espècies biològiques, nacions, cultures, llengües, recursos naturals, pensaments, tradicions, religions, etc.) en termes d’igualtat, equilibri i respecte recíproc”; “Aquell que permet satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les de les generacions futures” (informe Brundtland, ONU) 2.     La degradació ambiental, social i cultural actual és el fruit de la suma de tots els comportaments individuals i col·lectius. Si no és causa només dels poders oficials, tampoc ells sols podran aturar-ho. Ans al ...

Terres llunyanes on el mar crida valent, alçant-se en lluita, fent l'amor al vent. Terres grises esculpint penyassegats les aigües en esclats de soledat. Tasques bohèmies, pobles recollits, boira que s'escampa pels teulats humits. Vora la costa, en paratges oblidats, trobaré la ruta que du als penya-segats. (Lletra de Lluís Planas per a una cançó d'Anna Pont)

Tots els colors del foc entre els sons d’instruments d’or. Tots els focs de l’amor i la tendresa de cada cos.   Tots els colors del foc i la fragància de cada pell entre la llum de tots els sols en els misteris de tots els cors.   Tots els sons dels vents entre cels brodats en or i els mars de tots els ulls com vius espetecs del foc. I la serenor de les estrelles com vells cants de la veritat vers la llum dels cels més clars travessant els blaus dels mars.   I el dolor de tots els vents en tocar els barrots forjats com vells ferros roents empresonant tots els presents.   Tots els tons de la foscor entre la música dels pinzells lliscant per teles d’argent com el trajecte de cada por.   I els cervells empresonats per tots els destins xafats, tots els anhels torturats entre somnis distorsionats.   Fan tots els noms oblidats pels adéus inexistents on cada flama dóna forma a tots els rostres de la veritat. Lluís Planas...

I els ritmes de les gents que arreu caminen en silent .               buscant nous senyals dels temps;              i en aquest futur sense valor creat per mil cervells                   sembla que trontolla tot.         Si en algun lloc, entre la pols, s’amaga alguna por                     ja no importa, ja no importa, no.                    I veient com ja tot és mort,                amb els ulls bojos plens de son,                  quan tot s’ha ensorrat davant tothom.         I caient en la foscor,   víctimes dels ídols d’or,  ...