Lluís Planas Herrero

Unes pinzellades, poemes, cançons,... sobre aquesta fase del fruit, del deixar-se obrar, simbolitzada metafòricament per l'estiu. 🍇🍎La fase " deixar-se obrar " ens recorda que tots els éssers vius rebem un impuls interior a fruitar, a dur a terme un propòsit vocacional. Els humans podem rebre aquest impuls en el sentit biològic, que pel motiu que sigui es pot produir o no, i també en el sentit d'un propòsit vital al servei del bé comú, a través de la vocació i dels dons innats rebuts.  El fet de coincidir aquest propòsit vital amb la vocació és el que ens fa sentir plens interiorment, espiritualment: el convit permanent de la plenitud. Vet aquí la diferència entre una vida plena i lluminosa i una vida buida i grisa. 🌞Per això podem assimilar metafòricament aquesta fase de la vida humana amb l'estació de l'estiu, entenent-lo així com un mite. Recordem que ens referim a mite com un fet, element, relat, personatge, etc. mundà que ens evoca quelcom profund, esp...

Aquest és un recull de les primeres entrades del canal de whatsapp Camí Cargol (camí a la plenitud) ♾ https://chat.whatsapp.com/JSNbhxscPqeJ3nwe7x47CC  🌀 En aquest canal hi he anat publicant escrits, vídeos, poemes, activitats, referències interessants,... de temes relacionats amb el que Xirinacs va sintetitzar en l'espiral del camí a la plenitud . Per això li he posat aquest nom de "camí cargol" com a símbol de l'espiral, la simplicitat de dur l'essencial a sobre, el ritme lent i orgànic,...  En el curs de crítica bíblica on vaig conéixer Xirinacs,  l'any 1999  a la masia la Plana (actual Fundació la Plana, al Moianès), Xirinacs mostrava un cercle amb les 4 fases del que anomenava "camí a la plenitud del poble".  Tres o quatre anys més tard, un cop ja havia nascut la ruta de senderisme cultural "el Camí" (www.elcami.cat), el cercle esdevenia una espiral de 3 voltes, on cada volta era una de les dimensions del ésser que som: la individual,...

  Escric aquest article pels volts del 24 de juny, la Diada nacional dels Països Catalans, la nostra estimada i malmesa nació mil·lenària, Pirineu amunt i Horta avall, del Ponent a mar enllà. No crec que sigui gens casual que sigui pels volts del solstici d'estiu: la màxima proximitat al sol, la màxima llum, la diada del foc, aquell foc que purifica l'or i crema la palla. Això determina de segur el nostre destí i la nostra vocació com a nació davant del món:   🔥Ser un poble que, com tots els pobles i éssers, triem si ser or o palla.   🔥Ser un poble sorprenentment creatiu, resistent i resilient, malgrat l'enorme opressió que patim de fa segles.   🔥Ser per caminar, per ser lliures a fi de poder fer un país just i per aportar la nostra veu, dons i compromís al món, entre ells, mostrar un nou camí d'alliberament als milers de pobles oprimits de la terra. Quins creieu vosaltres que són aquests dons i aportació com a nació al món?  Ho ...

Per començar aquesta fascinant exploració a la que ens el mapa del camí individual i col·lectiu a la plenitud, a partir de l'acte d'homenatge i comiat a l'actor lloretenc Fermí Reixach, us proposo d'entrar en la fase "deixar-se fondre" (hivern) per la portella de l'ART , deixant per altres entrades la porta més racional. Mireu amb quina bellesa i delicadesa evoca la cantautora Anna Andreu el silenci místic, la presència subtil i corprenedora de la llum, la inesperada visita de l'ocell, el sospir d'un absent ben present... "Quietud": I uns poemes que brollen d'aquest espai del SUBJECTE, el Ser lliure, tant l'individual com el JO SÓC col·lectiu i universal. Un Jo que es deixa atraure i fondre en la llum o consciència universal no-dual d'on tot brolla (el Noümen, si mireu l'espiral del Globàlium). Aquest poema tant curtet, el més curt que he fet mai, d'un sol mot, pot vibrar tant si el deixem ressonar, que esdevé tot un ...

La sega de la civada ens parla de la collita de la llavor sembrada. Junt amb l'esforç humà, la màgia i generositat de la natura, fan el miracle: i ens ho recorden també tots els arbres: Descobrir quin és el fruit de cada individu i poble, ja és cosa de cadascú i de l'art de la vida:) . La saviesa popular ho sap i ens ho llega perquè ho cantem i ho transmetem als infants i joves, com canta i balla aquesta escola valenciana:  El ball de la civada   . Descobrir quin és el fruit de cada individu i poble, ja és cosa de cadascú i de l'art de la vida:) . Moltes dites populars ens parlen sàviament del camí a la plenitud, del camí del fruit: Allò que sembres, reculls. Qui no sembra no recull. No tothom que sembra cull, però mai no cull qui no sembra. Tal faràs, tal trobaràs (llei del karma a la catalana😄). Qui sembra vents, recull tempestes.  / Qui guanya amb violència, sembra llavors de futures guerres (molt vigent avui😪) Qui bé sembra, bé cull. Tot torna. Tot allò de cor don...