Aiguadona

 

Aiguadona,

llum que desnua les meves fondàries

quan es disfressen de fosca.

 

Angeldona,

d’ales blanques i cor vermell;

els teus ulls de mar em donen la mà

quan guspiregen tots els colors

del teu somriure blau cel

 

i se m’enduen dolçament

fins fondre’m en les giragonces del teu ventre

regalat d’amor etern.

 

Just llavors,

el gran mantell de la teva ànima

m’embolcalla i m’abraça

amb les estrelles, al vespre,

quan miro el teu rostre al firmament.

 

 

 

Lluís Planas

2007

Entrades populars d'aquest blog

Som el poble de la Flama del Canigó

Camí Cargol-I: introducció

Les 4 estacions del Camí a la plenitud