Escrit a Jaume Sastre en la seva vaga de fam per la nostra llengua
Escrit al Facebook de la seva campanya: https://www.facebook.com/vagadefamjaumesastre/posts/587700358010442/
Estimat Jaume,
En nom dels companys de l’associació Pas-Amics del Camí i dels que s’hi van afegint paulatinament, et vull transmetre el nostre profund agraïment i solidaritat amb el teu gest i entrega. Ens sentim u amb tu en allò que ens uneix com a fills d’un mateix bressol en tant que poble que som. L’entrega nua, pacífica i plena de qualsevol persona en denúncia i defensa del bé comú sempre ens interpel·la i, si el poble és prou madur i despert, genera resposta personal i col·lectiva, a fi que ningú hagi d’arribar a un sacrifici personal extrem.
Sabem que les soques de les nacions, les llengües i les cultures no hi entenen de divisions ni de fronteres polítiques artificials. La teva dignitat per denunciar les agressions que pateix a Mallorca la llengua i el model educatiu està fent un testimoniatge inesborrable que contribueix a somoure les ànimes adormides del teu poble illenc i el de tota la nació, tant de manera visible com pels viaranys invisibles d’allò profund que ens uneix a tots com a poble i com a Humanitat.
En tant que seguidor que sóc de referents com Gandhi i Xirinacs, els quals han inspirat tantes vides, em ve una insistent reflexió: cal esperar en aquest cas una resposta d’en Bauzà o som el poble el qui s’hauria de moure per articular accions valentes davant una crida com la teva?
Vaig trobar especialment sorprenent que aquests dos referents deien que una acció pacífica com és una vaga de fam per motiu social, convé adreçar-la als teus, al poble, a fi que, si s’hi sent interpel·lat, prengui consciència i reaccioni, de manera que aquesta reacció alliberi part del pes al testimoni que s’ha lliurat en ofrena per desvetllar les consciències en aspectes tan importants per a una comunitat com és, en aquest cas, la llengua i l’educació. Si l’adrecem a l’agressor i aquest no té una mínima dignitat humana, com malauradament sembla ser el cas de l’actual president balear i del seu seguici, pot fins i tot desitjar que la persona que fa la vaga de fam s’immoli. Un enemic menys! pensa des de la petitesa d’ànima i mesquinesa el qui ignora que aquests gestos-ofrena són llavors de consciència per a molts més.
És en aquest sentit que una vaga de fam pot ser alliberada pel poble a través d’una reacció col·lectiva, d’un compromís a dur a terme determinades accions, o la creació d’un organisme o col·lectiu que, malgrat pugui no ser la solució final, esdevingui una via ferma de la possible solució. Cal només que el teu poble tingui coratge, dignitat i creativitat suficient per encertar una de les mil respostes possibles que et permeti plegar (en la línia de la vaga dels docents i la caixa de resistència, o qui sap si no dur els fills a les escoles, o fer les classes alternativament als patis per part dels pares i mestres, o...)
Malauradament, nosaltres també coneixem com a associació la natura destructiva d'alguns dels actuals governants mallorquins i funcionaris judicials. Tristament, encara hi ha persones que viuen com una amenaça l’existència de la diferència i la diversitat. Tanmateix, quants més estiguem disposats a assumir el que calgui, més s’enfortiran les causes nobles universals que ens mouen d’estimar i enriquir allò que ens han llegat i allò que som.
El seu domini es reforça amb la ignorància general que tenim de les arts de l’acció pacífica (l’anomenada “noviolència activa”), tal vegada l’eina més forta que tenim per a preservar el bé comú. En aquest sentit, em permeto mencionar per a qui li pugui interessar alguns textos interessantíssims de referència per a molts, entre els que m’incloc: l’autobiografia de Gandhi, els dos diaris de presó i el “Vaga de fam per Catalunya. Diari de 21 dies” de Lluís Maria Xirinacs, o la transcripció del seu seminari sobre la filosofia i pràctica de la noviolència, que s’ha publicat recentment i que la Fundació Randa-Xirinacs ofereix en document al seu web (aquest és l’enllaç).
Finalment, dir-te que el teu gest m’ha interpel·lat des del primer instant, i que m’he sentit cridat a acompanyar-te en part del teu dejuni (és una pràctica que també he practicat en un parell d’ocasions per motius diferents). Les circumstàncies i compromisos amb els projectes als que estic entregat em desaconsellen fer-ho en un sentit més llarg, per això he decidit dejunar tres dies (de divendres a diumenge) i fer estones de silenci per acompanyar-te des d’aquí la península en un trosset del camí de la teva noble crida.
Moltes gràcies Jaume, molta força i coratge per a tu i tot el poble mallorquí i balear.
Som!
Cardedeu, 11 de juny del 14 - www.elcami.cat
Lluís Planas Herrero
