Som el poble de la Flama del Canigó
Escric aquest article pels volts del 24 de juny, la Diada nacional dels Països Catalans, la nostra estimada i malmesa nació mil·lenària, Pirineu amunt i Horta avall, del Ponent a mar enllà. No crec que sigui gens casual que sigui pels volts del solstici d'estiu: la màxima proximitat al sol, la màxima llum, la diada del foc, aquell foc que purifica l'or i crema la palla. Això determina de segur el nostre destí i la nostra vocació com a nació davant del món: 🔥Ser un poble que, com tots els pobles i éssers, triem si ser or o palla. 🔥Ser un poble sorprenentment creatiu, resistent i resilient, malgrat l'enorme opressió que patim de fa segles. 🔥Ser per caminar, per ser lliures a fi de poder fer un país just i per aportar la nostra veu, dons i compromís al món, entre ells, mostrar un nou camí d'alliberament als milers de pobles oprimits de la terra. Quins creieu vosaltres que són aquests dons i aportació com a nació al món? Ho ...