Ressona ara
Massa temps hem deixat, com infants,
les relles de la vida a poques mans
que no han sabut estimar i que, febles,
han sucumbit a la roïna temptació
de no saber-se u amb tots i amb tot.
Ressona ara el crit naixent,
el moment de reprendre lluminosos
la paraula comuna tant de temps regalada
i, sabent-nos creadors, deixar brollar la saba
de la immensa saviesa i força que ens pren
i que ens puja de terra endins.
Forjats pel vent, el sentim empènyer les veles
de l’ànima gran que ens agleva.
Els campanars anuncien el nou avui lluminós
cocreat amb els estris que se’ns donen,
cadascú el seu.
Una passa rere l’altra,
brodem ara junts aquest camí exterior
que teixeix l’anhelat camí interior del fruit que som.
I oferim-lo, humils, al món!
Deixarem damunt la saó de la terra les recances,
les pors i les petiteses que ens separen
i que nodriran les grans fogueres de Sant Joan.
L. Planas – La Marxa Som
