Podem visualitzar el nou paradigma nacional i mundial?
Les evidències que el vell paradigma dels darrers segles o mil·lenis s'esfondra són més que evidents per a qui tingui ulls. I que les solucions no vindran dels mateixos esquemes: ni de nous líders, ni nous partits, ni d'ONGs, ni de mobilitzacions massives però desorganitzades.
Si tot apunta que el vell paradigma ha arribat al seu terme per deixar pas a un nou paradigma, vol dir canvis profunds en els diferents models que regeixen el món, i en especial, com a clau que pot canviar la resta de models, el model d'organització socio-política, de presa de decisions i de participació ciutadana en tots en els afers públics. És el significat complet del terme "empoderament ciutadà" i el màxim generador de consciència col·lectiva i ecològica a través de la presa de decisions col·lectiva.
La visualització d'aquest canvi és el primer pas per a materialitzar-lo:
LLUÍS PLANAS 13.05.2019
https://www.racocatala.cat/opinio/article/46455/nou-paradigma-nacional-mundial
El nou paradigma nacional i mundial
La naturalesa del procés d'emancipació i de constitució d'una república catalana de nova generació va molt més enllà del repte d'assolir un estat independent més. La greu i creixent crisi econòmica, democràtica, social i mediambiental planetària demanen amb urgència assajos de nous models en tots els camps, models de nova generació i d'una naturalesa que no té res a veure amb el vell paradigma dels darrers segles. A Catalunya, conflueixen els factors perquè sigui probablement l'únic lloc del planeta on ara com ara es pot dur a terme aquest assaig d'una manera integral.
L'anàlisi d'aquests factors que avui i aquí conflueixen ara seria llarg de fer: el desig d'una emancipació nacional que esdevé motor impulsor d'un canvi més global amb continguts innovadors en l'àmbit democràtic, social, econòmic, energètic, etc.; la ubicació de Catalunya dins d'Europa i dins de la civilització occidental; la cultura noviolenta del poble català (amb el paper clau de presos i exiliats); la naturalesa de l'Estat opressor, etc.
Però el fet és que la partida és oberta i, malgrat la forta repressió dels poders polítics i econòmics del vell sistema encarnats per l'Estat espanyol de forma activa i per la resta d'estats europeus i mundials de forma passiva, tot i l'aparent dificultat de culminar la gesta amb èxit, els factors abans enumerats junt amb la necessitat misteriosa i profunda del que en podríem dir l'ànima de la Humanitat i de l'Univers, que anhelen evolucionar vers un món millor i sostenible, fan que contra pronòstic hi hagi opcions d'assolir-la.
I és que principalment, l'èxit està en mans del poble català si sap canviar el focus que ara té orientat vers els líders polítics i girar-lo vers si mateix. Això és, si sap autoorganitzar-se per exercir una democràcia plena amb l'excusa del procés constituent i posteriorment aprofitar l'apoderament assolit per articular les mobilitzacions no-violentes sostingudes que faran falta per culminar-ho.
Parlem doncs de co-crear una realitat nova, el que s'anomena un nou paradigma a molts nivells. I visualitzar qualsevol realitat nova, no només des de la ment sinó des de la integritat de l'ésser, tant en l'àmbit individual com col·lectiu, cada cop més experts de diferents àmbits, fins i tot del científic, constaten que té una gran potencialitat generadora de realitat.
Així doncs, semblaria savi i necessari visualitzar el nou paradigma nacional i mundial que la immensa majoria d'éssers anhelem, per començar a generar-lo i materialitzar-lo al seu ritme orgànic. Perquè no existeix el món en abstracte: sempre parteix del localisme, de les identitats personals i culturals arrelades a cada lloc -és a dir, nacionals en aquest sentit de les més de quatre mil cultures del planeta, per mandra o rebuig que a molta gent li provoqui el terme.
Convé doncs començar a visualitzar, per exemple, que deixem de depredar la natura per un antropocentrisme malaltís. Que cada actuació humana no es fa en funció només d'interessos econòmics egoistes o en ares d'un progrés antropocèntric, sinó que té en compte des d'un respecte escrupolós totes les comunitats humanes i tots els equilibris i espècies del planeta, sabedors que totes tenim exactament el mateix dret a existir en plenitud.
Visualitzar que la contaminació atmosfèrica i acústica dels vehicles desapareix dels carrers de pobles i ciutats, perquè desapareixen els motors de combustió que cremen aquest tresor tan preuat que és el petroli per la cobdícia d'uns pocs productors milmilionaris i la seva xarxa d'interessos industrials. I que la mobilitat obligada per viure es redueix gràcies a una planificació més integrada i sostenible del territori, dels serveis i dels llocs i sistema de treball.
Visualitzar que desapareixen les xarxes elèctriques dels paisatges i, amb elles, el canvi climàtic d'origen humà, perquè reduïm dràsticament el consum i incrementem l'eficiència energètica, la producció neta i l'autoproducció local i de cada llar.
Visualitzar que desapareix el consum compulsiu i inconscient de tanta gent alienada que busca omplir la buidor interior amb la falsa sortida del consumisme i del materialisme.
Visualitzar que totes les persones de la terra eixamplen llur consciència individual fins a saber-se part de tots i de tot i, en conseqüència, tractant i tenint tanta cura de les altres persones i del planeta com té cadascú de si mateix.
Visualitzar que desapareixen les feines i ocupacions alienadores i que les tradicions es regeneren per orientar cada persona a alliberar-se de tot aferrament i dependència, a descobrir els seus dons i vocació i a abocar-s'hi sense por per a la seva plena realització personal.
I que fan el mateix totes les comunitats i nacions de la terra com a persones col·lectives, com un sol cos des del misteri que les uneix, oferint al món llurs dons i manifestant amb fermesa llur compromís ètic en l'àmbit planetari.
Visualitzar que la gent de cada municipi i país del món pren per fi en les seves mans les regnes de la seva sobirania, deixant de mirar enfora i de culpar de les injustícies a líders i poders opressors, assumint amb maduresa que és en el mateix poble on rau la força i les solucions, a través de la codecisió directa sobre els afers públics tot vetllant que sigui des d'una nova cultura de la concòrdia i de l'art del diàleg, l'escolta i el consens.
Visualitzar com des d'aquesta sobirania, és la gent qui instaura una nova democràcia participativa deliberativa arreu dels pobles i barris i qui pren consciència dels grans problemes que generen aquestes societats emmalaltides, insostenibles i insolidàries. I que n'aplica les solucions que ja sabem que hi són.
Visualitzar com els inhumans desequilibris de l'economia actual es corregeixen amb una banca comunitària al servei de les persones i amb una moneda transparent -telemàtica- que fa impossible qualsevol corrupció i que garanteix el repartiment equànime de la riquesa i la vida digna per a tots els éssers del planeta.
Visualitzar que els sistemes educatius evolucionen vers models més integrals, holístics i adaptats a la naturalesa i dons diferents de cada persona.
Visualitzar que cada persona pren consciència del seu cos i salut i que se la gestiona amb saviesa, sense alienar-se'n i sense posar-la cegament en mans de tercers. I que els sistemes de salut esdevenen integrals i preventius, fent més saludables els aliments, les tecnologies, el sistema de consum...
Visualitzem una nova espiritualitat universal creativa i vivencial, sense dogmes ni doctrines, que esdevingui plenament comunitària i una veritable font d'inspiració, de salut interior, d'amor fratern i de realització personal, col·lectiva i universal.
Visualitzem el ple respecte a tota diversitat individual i col·lectiva per part de tothom, com una nova cultura inherent a totes les cultures.
Visualitzem així el conreu sa i equilibrat de totes les dimensions de cada ésser i comunitat de la Terra. Coses totes elles ja conegudes i aplicades parcialment que, com les gemmes de les noves espècies que esperen pacients en el subsòl dels boscos l'oportunitat per poder germinar, anhelen ser instaurades en l'àmbit planetari. Constituïm-ho doncs ara i aquí, començant per casa nostra, aprofitant l'oportunitat històrica que estem vivint com a país.
