Lluís Planas Herrero

  Il·lustració: Magalí Lladó Text: Lluís Planas Inspirat en el traçat en forma de 8 que dibuixa el Sol al cel al llarg de l'any.

  Il·lustració: Magalí Lladó Text: Lluís Planas

  Obertura del 24è Aplec del  Santuari de l’Ecologia de Gallifa diumenge, 6 de juny del 10 Lluís Planas Herrero Elogi a la naturalesa: La plenitud de l’Univers. Voldria començar amb una corranda, a l’estil del grup Manel:) La natura és la mare que a tots ens va parir; i li ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí… Parlar de la naturalesa és parlar de nosaltres, per tant, elogiar-la, és elogiar-nos a tots i a Tot. No n’hi ha per menys. Quan contemplem l’Univers sencer, és a dir, si no només el mirem, sinó que també el veiem de veritat, només podem fer dues coses: callar davant de tanta grandesa, de tanta meravella inabastable, o bé elogiar-la pels descosits, com ha fet des de sempre cada cultura a la seva manera. Mn. Dalmau ens dona perspectiva, en el seu text d’enguany, del poc temps que fa que existim com a humans i de la llarguíssima travessa de l’evolució de l’Univers des del seu darrer inici conegut,  l’Esclat inicial  (l’anomenat  Big bang),  que es va...

  Damunt les teulades, mig amagat pel sord repicar, el so del campanar que ens crida com feia temps des del carrer estant.  

  La fi de l’Univers Una de les grans preguntes és si l’espècie humana ens en sortirem, si el món continuarà evolucionant, si l’univers es continuarà desplegant. Si des del gran esclat de la llavor inicial (Plasma) al llarg de 13.500 milions d’anys l’univers no ha deixat de desplegar-se a base de milers i milions d’experiments, molts d’ells fallits per trobar a cada nou pas un encert, un salt quàntic endavant, ¿què ens ha de fer pensar que, ara que ja hem assolit el nivell de metazou-home (individu humà), l’univers no se’n sortirà per fer el penúltim salt cap a la consolidació de la “societat humana”, com una comunitat de nacions madures, on cada comunitat nacional és feta de comunitats territorials i veïnals (troncals) madures, fetes, al seu temps, de comunitats de llar madures, integrades aquestes per individus madurs? I després, el darrer glop, el darrer salt quàntic de l’evolució fins assolir el Món ple, el seu màxim desplegament i plenitud, la compleció d’aquest bateg del cosm...

  Aiguadona , llum que desnua les meves fondàries quan es disfressen de fosca.   Angeldona, d’ales blanques i cor vermell; els teus ulls de mar em donen la mà quan guspiregen tots els colors del teu somriure blau cel   i se m’enduen dolçament fins fondre’m en les giragonces del teu ventre regalat d’amor etern.   Just llavors, el gran mantell de la teva ànima m’embolcalla i m’abraça amb les estrelles, al vespre, quan miro el teu rostre al firmament.       Lluís Planas 2007

  Sent el vent tocant la pell. Silencis entre ones, junts al mar. Guspires de passió, somniant junts al cor mediterrà.   Vespres llatins, color vermell del vi, amors vora la platja al cor mediterrà. Màgia de l’estiu, càlida melangia, ones suaus besant les sorres. Cor robat, m’agrada així, l’amor encisat. No hi puc fer res si t’estimo tant. Aire, plaer, sentir a la pell com ve del mar parlant a cau d’orella de la nit de misteri i de passió. Indrets secrets oberts a l’amor al redòs del cor mediterrà.   Pobles i gents propers i llunyans, bressols de focs, pintors dels nostres ulls. Llums sobre les aigües guspirejant, fent l’amor entre les ones.   Barques solitàries, tasques vora el mar, rostres suaus, calents,  abraçant noves pells morenes. Buscant noves tonades, noves tonades del cor mediterrà. Lluís Planas (lletra de cançó, 2006)  

 Formes creatives de generar democràcia participativa PDF, 2004

Segurament cadascú respondria de formes diferents a la pregunta de què és la independència per a tu. Aquí esbosso el concepte xirinaquià d'independència del poble, entesa de baix a dalt, no només política. Veure el text "La independència del poble" , publicat dins la revista interna "La Saba" de l'arbre d'assemblees dels Països Catalans. Lluís Planas, primavera 2004

Una llengua expressa una determinada visió del món, de la vida, de la realitat, una cosmovisió, una ordenació mental, una filosofia. Cadascuna és el fruit de segles i segles d’evolució natural d’una determinada comunitat, per costum i tradició (allò que fa nació). Una immensa riquesa que està per sobre de preferències o opinions i que ens hauria de produir un sagrat respecte profund. Ens ha tocat viure el moment històric de l’ensorrament i desaparició de bona part de tota aquesta riquesa mil·lenària, així com de la majoria de tradicions culturals i religioses, dites populars, costums, etc. Ètnia és un mot que ve del grec ethos (ètica, costums) +   genos (de la família gnatio: (g)nació, (g)natural, (g)naixença, gine (dona), generació, geni, (g)noble, genuí): nació amb costums. Cada llengua canta i expressa la vida de manera diferent. No n’hi ha cap de millor ni de pitjor: totes són plenes, models globals de la realitat. Totes tenen el mateix dret universal i inalienable a exi...

 La força del poble: l’acció no violenta (la -cràcia del demos) PDF, 2004

  Els 4 pilars d'una societat en harmonia i plenitud:  comunitat humana, economia, ecologia i ecumene Comunitat humana i esperit A moltes persones ja no ens val el sistema social, econòmic, polític i de relació humana actual. Tampoc l’actual democràcia: és insuficient. La política s’ha allunyat massa del Poble, no hi ha mecanismes d’informació, diàleg i decisió pública permanents i plens: no es genera voluntat col·lectiva sobre els temes públics, mentre la degradació ambiental, humana i cultural creix dia a dia. La gent no es coneix, viu sola i aïllada, esclavitzada per un sistema econòmic injust i insolidari, quan la riquesa del món és immensa. Hem perdut, a bona part dels nostres municipis i comarques i al món occidental en general, la comunitat, la dimensió pública, col·lectiva. Hi ha persones individuals i també persones col·lectives , que són comunitats humanes : la llar, la família, el barri, la comunitat d’un municipi, d’una comarca, d’un país, d’una nació, d’un ...